El pont de ferro de Canovelles

El tren va arribar a Canovelles el 1886 amb la posada en marxa de la línia de les Franqueses a Barcelona. Va ser un capítol més en la història de la línia entre Barcelona i Sant Joan de les Abadesses, al Ripollès, que va néixer per transportar el carbó del Pirineu a la capital catalana a finals del segle XIX. Abans de Renfe o Adif, la línia va formar part de la Compañía de los Caminos de Hierro del Norte de España. Una de les passeres més llargues sobre un desnivell de la línia de Puigcerdà, l’ara coneguda com a R3 de Rodalies, és aquest pont de ferro de Canovelles, que supera el Congost i entra a Corró d’Avall. Segons el llibre Ponts de la província de Barcelona, editat per la Diputació al 2008, el pont el va construir entre 1884 i 1886 la Maquinista Terrestre i Marítima per estalviar-se el peatge dels propietaris de la línia de Barcelona fins a Portbou, fins llavors utilitzada per enllaçar Barcelona i Granollers. El viaducte té 202 metres de longitud i set ulls, i l’actual tauler el formen un entramat de perfils metàl·lics a la base i bigues d’ànima plena a les barreres de protecció, que es van col·locar el 1930 en substitució de les primitives de gelosia. Es tracta d’una obra d’enginyeria notable del Vallès Oriental per les seves dimensions, l’antiguitat i l’ús quotidià que continua tenint. El veterà fotògraf PERE CORNELLAS va disparar aquesta imatge al voltant de les 8 del vespre, aprofitant les últimes llums solars de ponent. Ell mateix explica que va tenir “la sort de poder agafar alhora el tren, l’hora blava i els reflexos crepusculars”.