El primer gran independentista vallesà

Dimarts passat, Diada Nacional de Catalunya. Com tants altres granollerins, participo en l’acte organitzat per l’Ajuntament de Granollers amb motiu de l’Onze de Setembre. L’acte té caràcter especial en recordar els presos polítics i els exiliats. Coincideixo amb coneguts. Parlo amb alguns d’ells i em recorden aquells primers intents difícils de la transició on la celebració de la Diada era cosa només d’uns quants. Surten noms propis i n’hi ha un que es repeteix: Salvador Casanova Grané (Badalona, 1918 – Granollers, 1982). A la tarda, ja a la manifestació de Barcelona, el nom de Casanova torna a sortir en una conversa sobre l’independentisme vallesà. Em demanen si puc fer cinc cèntims de la figura del que molts consideren el primer gran independentista vallesà. El periodista David Bassa sosté a la seva ponència “L’independentisme al Vallès Oriental” (Centre d’Estudis de Granollers (AC), 2009), que l’avi Casanova va ser a finals dels anys 60 “l’eix vertebrador, juntament amb Joan Camps i Miquel Blancher, de l’independentisme al Vallès Oriental, ja que eren els connectors de les diferents generacions, entitats i organitzacions”. Bassa diu també que, fins i tot quan en Casanova ja no encapçalava l’activisme dels joves del primer nucli del Partit Socialista d’Alliberament Nacional (PSAN) a Granollers [format entre d’altres per Jordi Valls, Rosa Ribas, Anna Bosch, Amadeu Saurí, Anna Piguillem, Jordi Altarriba, Joan Catafal i Montserrat Lorente], la seva figura era considerada i respectada. Casanova va néixer en el si d’una família obrera. Segons destaquen alguns autors, entre els quals Fèlix Cucurull i Josep Ferrer, després de fer els estudis primaris i d’aprendre l’ofici de fuster, el 1952 es va traslladar a Granollers amb la seva dona Emília Lladó i la seva filla Josefina. Amb ganes d’aprendre, es va llicenciar en Història quan tenia 50 anys. Va començar a intervenir en la vida pública organitzant ballades de sardanes. També va fer classes de català clandestines al seu pis del carrer Guayaquil; una mena de docència que durant una gran part de l’època franquista esdevenia, segons Ferrer, “una forma abnegada de militància patriòtica”. I és en aquest mateix sentit, el del patriotisme, que es va produir –remarca Ferrer– el seu ingrés en organitzacions de resistència nacional. Així, després d’haver tingut contactes amb gent del grup conegut per la sigla CC (grup del qual formava part Jordi Pujol) s’incorporà al Front Nacional de Catalunya (FNC) i després al PSAN. Com a membre de l’Assemblea de Catalunya va participar en diversos actes i mítings a Granollers al costat de gent com Joan Camps, Salvador Estany, Ramon Font, Àngel Hernández, Rafael Montserrat, Isabel Santamaria i Isidre Torrebadella. A les eleccions del 15 de juny de 1977, va encapçalar la Candidatura d’Unitat Popular pel Socialisme (CUPS). Empresonat en diverses ocasions, es va presentar a les eleccions a les Corts espanyoles de 1979 amb la llista del Bloc d’Esquerra d’Alliberament Nacional (BEAN), i també a les eleccions municipals de 1979 a Granollers amb la presentada primerament com una coalició que integraven ERC i el FNC. Finalment es van presentar amb el nom d’ERC amb el suport del BEAN. Casanova anava en el número tres, però els resultats foren negatius. Va ser president de l’Agrupació Sardanista de Granollers durant els períodes 1955-1960 i 1963-1970 i va presentar diverses ponències al Centre d’Estudis de l’AC. Va morir a causa d’una greu malaltia el 21 de juny de 1982. Des d’aleshores, el seu llegat és ben present. A la Porxada i al peu d’una olivera, una ceràmica d’en Cumella el recorda. A la ciutat, un carrer i una plaça porten el seu nom. També té uns jardins –per cert, hi manca la placa des de fa setmanes– molt a prop on va tenir la fusteria. ERC i un grup de persones recorden des de fa anys el seu compromís amb Catalunya a través d’un premi que reconeix la persona, col·lectiu o entitats de la ciutat i la comarca que destaquen pel seu servei al país a favor de la llengua, la cultura o la nació. Aquest mateix grup, format per Ferran Raga, Isabel Alcalde, Josep Maria Farnés, Joan Garriga, Tuni Jordana, Lluïsa Salvador i Ana Maria Jansana, estudia ara la possibilitat d’impulsar nous actes a l’entorn de Casanova en complir-se el centenari del seu naixement.

Salvador Casanova (1918-1982), activista social, polític i cultural

El primer gran independentista vallesà