El Rapsode del Vallès
Vet aquí, amic Josep, que ja fa uns dies que Granollers et plora i que et troba a faltar. Poques vegades he vist les emocions tan intenses a les xarxes socials com divendres passat al matí quan es va començar a saber que t’havien trobat mort a casa teva. Era ben conegut per tots els que et coneixíem que últimament et senties fatigat i que la teva adolorida esquena t’impedia caminar amb normalitat. Venir de casa teva al centre de la ciutat s’havia convertit per a tu en una travessia difícil que t’obligava a descansar allà on podies mentre recuperaves l’alè. L’últim dia que vam parlar, tu descansaves a una de les pedres al mig del carrer Josep Umbert. Em vas preguntar si havia anat a buscar a la Impremta Busquets uns poemes que em guardaves –els premiats per l’Acadèmia dels Jocs Florals del Rosselló l’abril passat– i em vas dir també que anaves a El Cisne.
Després d’anys de conèixer bona part de la realitat social de Granollers a través teu, sobretot la relativa a les persones que morien diàriament, em trobo ara amb la gens fàcil tasca d’anunciar la teva marxa i d’aprofundir en aspectes de la teva persona potser poc coneguts. Sabem –i en això hi ha coincidència total– que eres un home bo. Sabem igualment que de ben jovenet volies ser pallasso “per fer feliç la gent” i sabem també –així ho vas dir sovint– que el teu pare no t’ho va posar fàcil i que a la fi vas optar per altres vies. Sabem que vas recitar els primers poemes a l’Escola Pia gràcies a l’ajuda de la professora Conxita Ripoll i que, a partir d’aquí, va començar a néixer el Rapsode del Vallès, nom artístic que t’ha acompanyat.
Home d’escenari, vas actuar a centenars i centenars de sales culturals i ateneus d’arreu de Catalunya. Convertit en autor, amb un quants guardons a certàmens poètics, vas regalar desitjos de pau a entitats, amics i coneguts. Vestit de rabadà vas participar en els Pastorets de Granollers, Vilanova del Vallès i Canovelles, vas alegrar festes familiars, vas visitar malalts i vas ser sempre al costat de la gent gran. Vestit de patge, vas ser un fidel ajudant dels Reis Mags de la ciutat i de Barbany. Com a actor, vas ser convidat al Teatre Auditori al costat de La Troba Kung-Fú i el pallasso Tortell Poltrona, i vas participar en pel·lícules dirigides per Josep Rovira Gallemí, el teu director talismà. Aquí vas treballar amb amics com Olga Pey, Jordi Gendra, Josep Baldich, Jaume Vilardell… Tot plegat ho feies fora d’hores de feina. Impressor de professió, vas treballar primer a la Impremta Roca i, des de 1968 fins la jubilació, a la Impremta Busquets del carrer Ricomà, on et tenien gran estima.
Obsequiador de somriures i salutacions a dojo, vas destacar per la teva generositat. Els que et coneixien bé diuen que el poc que tenies, resultat d’una invalidesa que no et va deixar treballar del tot, ho reparties tot ajudant a persones que consideraves que ho necessitaven més que tu, quan problemes tenies tu per arribar a final de mes. Home de fe, de missa diària i vinculat a la parròquia de Sant Esteve i al Monestir de Poblet, a Granollers has estat ajudat sempre per unes quantes famílies que t’han considerat com un membre més. Resultat d’això –saps que un dia o un altre ho diria– podies triar entre anar a menjar als restaurants Can Layon o El Cisne, de les famílies Planas-Gómez i Rovira-Mayol respectivament. A tots dos llocs dinaves i sopaves sempre a la mateixa taula i a tots dos llocs et ploren aquests dies. Home de vida, menjaves de tot, i mai no deies que no a una copa de cava, a un bon vi o a una gerra de sangria. Et senties com a casa. A Can Layon els teus àpats eren a compte dels germans Planas-Gómez i d’un fidel client de la casa anomenat Manel amb qui comparties conversa, hora i espai al menjador. Tu ja saps de qui et parlo i ell també ho sap. Al restaurant El Cisne (on et trobaran a faltar molt la vigília de Reis), el preu era simbòlic. Altres amics com Amadeu Barbany i Josep Canal –perdó per molts altres noms que segurament em deixo– formen part també del grup de persones que sempre et van fer costat.
De tu recordo com exercies de bon ciutadà en tot moment i a totes hores. Malgrat els teus problemes d’esquena, donaves exemple diàriament i recollies els papers que trobaves per terra. També era habitual trobar-te a la majoria dels actes socials i culturals de la ciutat. Content de ser considerat a nivell social –recordo com et va agradar ser portada del llibre Retrats a Granollers, fotografies de Dolors Porredon (Museu, 1996)– tractaves tothom amb gran respecte i consideració.
…I ara deixa’m que atès que tot això que dic és de debò i que hi ha moltes més coses que serveixen per considerar que eres un granollerí singular i exemplar, m’atreveixo a demanar a qui correspongui –a l’alcalde Josep Mayoral en primera instància i als grups municipals de l’Ajuntament en segona–que considerin concedir-te la Medalla de la Ciutat de Granollers 2018 a títol pòstum.
NOTA FINAL Bé, Josep, ja veurem com acaba això de la Medalla. La setmana que ve ja t’explicaré com ha anat el funeral. Fins aleshores, sàpigues que han estat moltíssimes les persones, entitats i associacions que a través de les xarxes socials han manifestat el seu condol. Queda ben clar que eres una persona estimada.