Diàleg entre un comerciant íber i un viatger grec sobre el calendari dels romans

–Què l’any té 10 mesos? Realment estan bojos aquests romans! El comerciant iber mostrava la seva sorpresa davant el que li comentava el viatger grec. Els dos conversaven animadament després d’haver arribat a un acord que beneficiava ambdues parts. –Tothom sap que l’any té 12 cicles lunars, no pas 10. A veure... segons aquests romans, quins són aquests 10 mesos? –Doncs dediquen els quatre primers mesos als seus déus: Martius, Aprilis, Mauis i Iunious. Després es van cansar de tant déu i els anomenen pel seu ordre. Al cinquè mes li diuen Quintilis; al sisè, Sextilis; al setè, September; al vuitè, October; al novè, November; i al desè, December. Així no els fa falta pensar gaire i saber quin mes va darrera de l’altre... –No m’ho crec pas! –insistia el comerciant iber–. Hi falten dies. Molts. Si només tenen 10 mesos els faltaran uns 60 dies per a completar l’any. Què fan amb els dies que els falten? No els compten? –Doncs no. Diuen que com que els dies d’hivern i fred no serveixen per a cap activitat, ni militar ni agrícola, no els importen. Pel seu calendari és com si no hi fossin –contestava el grec–. Quan a la muntanya comença a minvar la neu, floreixen els el·lèbors i l’ametller abans de l’equinocci de l’estació del sol, els romans inicien el seu any nou. I llavors retornen a comptar. –Però que els dies no et serveixin per batallar o per cultivar no és motiu per no comptar-los. Bons són per gaudir-los a casa comerciant i fent negocis. Sempre que puguem estar calents gràcies a un bon vi i un bon foc al costat d’una bona companyia com la teva. No creus? –Totalment d’acord. Són massa pràctics aquests romans. I fan el mateix amb tot. Les plantes que no serveixen d’aliment les cremen; els animals que no són de bona carn els maten. No se què en faran també, de les persones que no els serveixen per res... De fons se sentia la música de l’aulos i l’arpa que interpretaven dos músics. El comerciant va aixecar-se per dirigint-se on estava el crater. Amb el cullerot va omplir dos cílixs i en va portar un al seu acompanyant. El crater era una peça ceràmica finament ornamentada amb motius eròtics importada expressament de la mateixa Grècia. Havia preparat el vi barrejat amb aigua a la manera grega. Continuaren xalant relaxats i bevent. –I saps una altra cosa d’aquests romans? –continuava el grec–. Compten amb els dits! Només els serveix fins arribar al 10. Per continuar comptant han d’escriure una creu (X) per cada desena per no descomptar-se. –De debò? Però si estàs molt limitat comptant de 10 en 10! És molt millor comptar de 12 en 12. Amb la mà esquerra fas servir el dit gros per comptar les falanges fins a 12 i amb els dits de la mà dreta vas enumerant les dotzenes. Així amb les dues mans pots comptar fins a 60, sis vegades més que amb els dits. –No cal que m’ho expliquis a mi! És molt difícil fer tractes i entendre’s amb ells. El comerciant iber va mirar encuriosit el seu acompanyant. Acabava de descobrir que el grec feia o mirava de fer negocis amb tothom, també amb romans. Hauria d’anar amb compte. De la mateixa manera que amb ell es reia dels romans, probablement amb els romans riuria dels ibers... –Jo gaudeixo molt quan els visito. Són d’allò ben extravagants –va continuar el grec–. Però s’ha d’anar amb molta cura. Són orgullosos i com a soldats, extraordinaris. Per sort no paren de fer la guerra amb els seus propis veïns utilitzant unes tàctiques en una falange del tot antiquada. –No seran millors que els nostres guerrers, oi? –confirmava l’iber–. Des de fa molts anys veig marxar els millors dels nostres homes a les vostres batalles. –Impossible. No hi ha res com un disciplinat soldat iber per assegurar una ràpida victòria –el grec va tornar a fe un llarg glop de vi–. I coneixes l’origen de la ciutat de Roma? Diuen que la va fundar un romà alletat per una lloba! T’ho pots creure? –Per una lloba? –i va riure l’iber–. I quantes mamelles tenia la lloba? Deu? I tots dos homes van riure sorollosament, efecte també del vi que prenien. –Quina dèria amb el numero 10. Però si el 12 és la base del món. El fem servir per a tot. Dotze són les hores del sol al dia, 12 mesos fan un any, 12 polsades un peu, 12 unces una lliura, 12 pams un destre, 12 quartans una quartera! No sé com es pot viure usant el 10. Com mesuraríem les distàncies, el pes, la terra i vi? –es preguntava l’íber. –Ai... No aniran enlloc aquests romans! No serveixen per res! No els espera res de bo de futur en aquests! Tenies raó... Estan ben bojos aquests romans!

Diàleg entre un comerciant íber i un viatger grec sobre el calendari dels romans

Els anys de 10 mesos