Antonio Alcalde Carrillo (1932-2018), fotògraf

Amic Antonio, aquest dimecres a primera hora i mentre assistia a una nova edició del MAC (Mercat Audiovisual de Catalunya) que s’ha fet durant dos dies a Roca Umbert Fàbrica de les Arts, en Pere Cornellas m’ha demanat si li podia confirmar la notícia de la teva mort. I la veritat és que jo no en sabia res. I aquí em tens, escrivint amb pena, ja que he de lliurar aquest escrit a primera hora del matí d’aquest dijous per complir amb el compromís de cada setmana. Són les 11 del vespre i tinc davant l’entrevista que vaig fer-te el 22 de febrer de 2003 a Revista del Vallès, publicació en la qual tots dos vam coincidir uns anys. Resultat de tot plegat, dues coses importantíssimes per a mi: l’edició del llibre d’entrevistes Granollers i la seva gent. 100 converses l’any 1991, i l’inici d’una bona relació. Anem per parts. Sobre el llibre et torno a repetir allò que tu bé ja saps, ja que és un tema del qual havíem parlat últimament diverses vegades: Gràcies per la teva aportació, gràcies per les teves fotos i gràcies per ajudar-me a obrir les portes de les cases d’aquells 100 granollerins de primera línia com a tu t’agradava recordar-me quan parlàvem d’aquesta qüestió. Si la memòria no em falla, em sembla que va ser el dijous dia 4 del mes passat quan ens vam veure per darrera vegada. Vam conversar durant una bona estona a peu dret tot just davant la porta de la farmàcia Arimany cantonada plaça Maluquer i Salvador. Te’n recordes, Antonio? Passaven uns minuts de les 8 del matí i tu anaves, com feies tots els dijous, dia de mercat, a buscar les teves filles per esmorzar amb elles a El Mirallet. Vam parlar, com no, de la teva dona, l’Eulàlia, malalta des de fa temps. Em vas comentar la tristesa que et feia veure-la en l’estat de decrepitud que presenta ara i em vas parlar també dels seus recordats dolços petons. I ja veus, Antonio, tan preocupar-te per ella i resulta que... has estat tu qui s’ha avançat en un viatge que no pensaves fer tan aviat encara. Més enllà de la teva valuosa aportació fotogràfica al llibre Granollers i la seva gent. 100 converses, sempre t’estaré agraït per haver estat un excel·lent company de feina i un professional de cap a peus. UNA LLARGA TRAJECTÒRIA Des de aleshores –anys 80 fins ara–, ja saps, Antonio, que han estat moltíssimes vegades les que hem parlat de la teva llarga experiència professional a diaris com Vallès, Dicen, Mundo Deportivo, l’agència Efe, Comarca Deportiva, Plaça Gran, Deporte Vallesano... sense oblidar que també vas ser corresponsal de Televisió Espanyola i que vas fer alguns curts cinematogràfics. Tot això sense ignorar la teva feina de fotògraf d’estudi. Vas tenir dues botigues principals: primer, al carrer de Corró i després, a la plaça de l’Església. Del teu passat granadí deies sempre que recordaves dues coses: que eres natural de Sorvilán i que sabies què representava haver passat gana. En aquest sentit parlaves sempre de Catalunya com una terra d’oportunitats. Tu la vas trobar en la fotografia després de molts esforços i hores de dedicació fent bodes, batejos i comunions. Fins i tot vas poder comprar-te una torre a Can Duran, casa de la qual estaves especialment orgullós. Quan falten uns minuts per les 12 de la nit, torno a repassar l’entrevista de Vallès, amb foto de Xavier Solanas, i torno novament a pensar en l’alegria que vaig compartir amb tu i els teus el 28 de febrer de 2003. Aquell dia es va presentar al Museu el núm. 6 del llibre Records de Granollers editat per l’Ajuntament dedicat a tu i a la teva obra després que haguessis cedit a l’Arxiu Municipal més de 18.000 fotografies. Entusiasta granollerí de cor i de convicció –no tothom pot presentar al seu DNI que ha format part del Cor de Can Mariano de la Societat Amics de la Unió i que ha estat un entusiasta soci i directiu de l’Esport Club Granollers– gaudia extraordinàriament xerrant amb la gent. L’Antonio va començar a treballar de fotògraf a finals dels anys cinquanta a Granollers, una etapa en la qual hi destacaven, entre d’altres, Josep Bosch, Francesc Gorgui, Francesc Comas i Patrici Valls. Passats uns anys, va coincidir amb fotògrafs com Esteve Gironella, Pere Espaulella i Dolors Porredón. Als seus fills Isabel, Dolors, Toni, Susanna i demés família, el meu més sincer condol.

Antonio Alcalde Carrillo (1932-2018), fotògraf

Enamorat de Granollers i de la seva gent