Laura Nadal i Arnald Morató són la nova presidenta i el nou cap de colla dels Xics de Granollers. Assumeixen el lideratge de la colla castellera en un moment dolç per l’entitat, que la tardor passada va tancar temporada tot descarregant el 4 de 8 a la Porxada.
Nadal, de 33 anys i veïna de Cardedeu, és educadora social i treballa de dinamitzadora als centres cívics de Granollers. Morató, de 28 anys i de la Garriga, és enginyer agrònom i fa classes de Física a l’institut El Vern de Lliçà de Vall.
Els Xics encetaran la nova temporada dissabte a 2/4 de 6 de la tarda amb un taller de castells obert a tothom a la plaça de la Corona. L’endemà faran la primera actuació a la Sagrada Família de Barcelona. A Granollers hi actuaran per Sant Jordi.
Recorden els seus inicis com a castellers?
Laura Nadal: El maig de 2013 vaig anar a un concert de Manel a la Nau B1 de Granollers. Aquell dia, un membre dels Xics ens va convidar a mi i a una amiga a conèixer la colla, aprofitant que érem a Roca Umbert. El setembre d’aquell mateix any vaig assistir a un assaig, i a partir d’aquell moment vaig anar entrant a dins del món casteller i ja no en vaig poder sortir mai més.
Arnald Morató: Una amiga amb qui solia quedar els divendres per fer cerveses no parava de parlar-me de castells. M’agradava una mica aquella amiga, però no podia parlar amb ella de res més. Un dia em va proposar anar a fer un assaig amb els Xics i li vaig dir: “D’acord, però no vull tornar a parlar mai més de castells.” Finalment, aquell assaig em va agradar tant que al cap de dues setmanes me’n vaig anar a Itàlia amb tota la colla a fer castells. No cal dir que des d’aleshores n’hem seguit parlant molt.
Com afronten aquesta nova etapa al capdavant de l’entitat?
L.N.: És un repte que fa una mica de vertigen. Xics és una entitat de referència a Granollers, on hi ha molta gent implicada. Per tant, el càrrec porta implícita una gran responsabilitat, però l’afrontem amb moltes ganes i molt motivats per la feina que ens toca fer. També hi ha un punt d’agraïment personal. Després de 13 anys a la colla, ara li podré tornar tot allò que m’ha donat durant tot aquest temps.
A.M.: És una tasca que agafo amb moltes ganes. Sempre m’ha agradat treballar pel col·lectiu. Vaig ser president de Xics durant la pandèmia, i em va quedar una espina clavada perquè no vàrem poder fer tot allò que ens hauria agradat fer. També soc conscient de la responsabilitat que implica treballar amb persones que dipositen les seves il·lusions, el seu temps lliure i els seus somnis en la colla. D’altra banda, la tranquil·litat d’haver vist com treballa l’equip i poder-hi confiar plenament.
Com està la colla, pel que fa a participació? Tenen prou gent?
A.M.: En una colla castellera sempre hi falta gent. Perquè com més gent siguem, millors castells podrem fer. Aquest any hem començat la temporada amb millors números que altres anys. Rondem les 90 persones als assajos dels dimarts, i superem el centenar els divendres. Encara no són xifres com les d’abans de la pandèmia, però sí que hem millorat respecte a l’any passat. On ens falta més gent és a la franja d’edat que va dels 4 als 6 anys. Sempre que hi ha un canvi de junta, solem ser molta gent al principi de temporada, baixa una mica a mitja temporada, i remunta pels volts de l’estiu. Estem contents amb el volum que tenim a hores d’ara, i alhora no ho estem perquè sempre volem ser més dels que som.
El novembre passat van tancar una temporada exitosa, havent descarregat en cinc ocasions una figura tan ambiciosa com és el 4 de 8. Com es presenta aquesta nova temporada?
A.M.: En volem més. La intenció d’aquest any és fer augmentar la xifra de 4 de 8 i fer-ne més de cinc. També volem ampliar la gamma. Estem treballant fort per recuperar el 3 de 8 i la torre de 7, figures que no hem descarregat des d’abans de la pandèmia. A partir d’aquí, cal apuntar a la lluna per arribar tan amunt com sigui possible. Perquè si no apuntes ben enlaire t’acabes estancant, i en aquest sentit nosaltres som molt ambiciosos.
L.N.: A tot plegat cal sumar-hi el fet que enguany participarem en el Concurs de Tarragona, que ens motiva molt perquè és un esdeveniment important. Tot plegat ens ajuda a marcar-nos objectius, no necessàriament per competir, però sí per treure el millor de Xics.
A.M.: També ens plantegem altres reptes que no són tan vistosos però també compten. Estem afrontant el creixement de la canalla, que implica que hi ha d’haver un canvi als pisos superiors. Són petits objectius que ens acosten als grans objectius col·lectius.
Hi tenen bona relació, amb la resta de colles castelleres del Vallès Oriental?
L.N.: La relació entre colles és molt bona. Darrerament hi ha hagut canvis de junta en diverses entitats, ha entrat gent nova i s’han canviat dinàmiques a l’hora de relacionar-nos. D’altra banda, cada any fem una trobada de colles vallesanes, que enguany es farà a Mollet. Darrerament s’ha enfortit molt la relació entre colles, i en el nostre cas hem reforçat aquest vincle sobretot amb els Castellers de Mollet. Nosaltres anem a la seva Diada, i ells venen a la nostra. I sempre que necessitem un cop de mà als assajos, ells responen.
A.M.: Hi ha una rivalitat sana entre colles. A les xarxes socials veiem que Mollet ens pressiona, però no deixarem que ens atrapi. De fet, és molt positiu que hi hagi una altra colla a la comarca pressionant-nos tan fort i fent tan bé la feina. Durant els darrers anys, i especialment des de la pandèmia, també hem tornat a fer molta pinya amb la resta d’entitats de cultura popular de Granollers. Compartim moltes necessitats, i anant plegats hem pogut tirar endavant iniciatives com la revetlla de Sant Joan, que organitzem conjuntament. També ens sentim molt més nostra la festa major, fins i tot aquells actes que organitzen altres colles. S’han creat unes sinergies que han estat molt positives per a les entitats, i a escala de ciutat encara ho han estat més.
S’ha dit que la coexistència de cinc colles castelleres a la comarca divideix i resta potencial per fer castells de més envergadura. Hi estan d’acord?
A.M..: Hi estem d’acord, però evidentment no seré jo el guapo que digui als Castellers de Mollet que deixin de fer castells a la seva ciutat i els vinguin a fer a casa meva. Els castells són sentiment. I defensar una camisa al lloc on has après a fer-los, o al poble on tens la colla, és la cosa més lícita del món. Si només ens fixéssim en objectius castellers, ja no parlaríem de les cinc colles que hi ha al Vallès sinó de les més de 100 que tenim ara mateix a Catalunya. Quan només n’hi havia quatre o cinc, la gent feia centenars de quilòmetres per anar fins a Vilafranca o fins a Valls. Però ara que hi ha més colles, la gent de Valls i de Vilafranca també veu com una cosa positiva l’aparició de colles castelleres arreu de Catalunya. Per tant, estem d’acord amb aquesta afirmació però també som conscients que aquí hem vingut a jugar tots.
{{ comment.text }}