Eva Navarrete: “No portaria ningú a una discoteca”

PASSIÓ PER LES LLENGÜES Eva Navarrete va néixer el 1971 i ha viscut a Marata pràcticament tota la seva vida. Mare de dues noies de 17 i 19 anys, és l’actual presidenta del Centre Cultural de Marata, entitat de la qual ja havia estat secretària i vocal. “El tema associatiu i cooperatiu em ve de família, per les dues bandes”, assegura. És llicenciada en Traducció i Interpretació per la UAB i es defineix com a “acadèmicament correctora” i “professionalment correctora i dedicada al món de l’edició”. Després d’un període de 10 anys treballant en el món del vi, s’ha proposat anar retornant al seus orígens professionals. “La meva afició no és el vi, sinó la llengua i les llengües”, conclou. Addicte a les xarxes socials? En absolut. Una pel·lícula. No en puc dir una. Citizenfour, The Imitation Game, Finding Forrester... Un llibre. Un món feliç, d’Aldus Huxley. Un restaurant de la comarca. La Taverna d’en Grivé. Li agrada cuinar? Molt. I cuina tradicional amb productes de la terra, com més propera, millor. Un plat. Esqueixada i escalivada. Una beguda. Si tinc set, un got d’aigua o una clara a l’estiu. A taula, una copa de vi. On ha passat les últimes vacances? A casa, amb escapades pel país. Té previst fer algun viatge? A on? On molts no ho entendran com a viatge, però jo sí: a Poblet, Montblanc... la Conca de Barberà. Un lloc o racó on perdre’s de la comarca, que no sigui el Montseny. Marata. S’hi veu el Montseny [riu] I de Catalunya? El Priorat. I del món? Qualsevol petit poble que es mantingui autèntic de la vella Europa. Un lloc on no portaria mai ningú. Una discoteca. Un alcalde de la comarca amb qui aniria a sopar. Amb qui fos capaç de parlar honestament. L’última obra de teatre que ha vist. On? Els Pastorets, a Marata. L’última pel·lícula que ha vist al cinema. Fa molts anys, Mar adentro o Agua. No recordo quina va ser l’última. Prefereixo el cinema a casa. Un programa o sèrie de TV. No tinc televisió i rarament la miro per internet però fa poc vaig descobrir a TV3 a la carta Catalunya Experience. Tinc també tots els DVD de la sèrie House. I de la ràdio? Havia seguit molt L’orquestra i El cafè de la República, a Catalunya Ràdio. Ara, cap. Amb qui es faria un selfie? Amb ningú. Un lloc per viure. Marata. Coneix algun grup de música de la comarca? Gertrudis, Els Catarres... però conèixer-lo personalment, només un músic: Claudi Arimany. Ha votat en les últimes eleccions? Sí. Sempre ho he fet, des que tinc dret a vot. Per qui (si ho vol dir)? No m’agraden els partits i voto sempre en funció de qui hi ha al davant, del moment i del nivell d’elecció. Quin és l’últim regal que li han fet? La vida de cada dia. A quina hora acostuma a llevar-se al matí? A les 7. És partidària de les migdiades? Sí, els caps de setmana. Alguna cançó que l’hagi marcat. La presó del rei de França, de la Dharma. Quin fons d’escriptori té a l’ordinador? El fons blau per defecte del Kubuntu (Linux). Esculli una paraula que li agradi (pel so, significat,...) Ermessenda. Quin cotxe té? Una Ford Transit. L’última vegada que ha anat a missa. Diumenge passat. Un projecte immediat. Tornar als meus orígens professionals: la llengua i les llengües. Un insult. Pallús. Tot i que fa uns mesos va començar a ser habitual entre els meus llavis un de més gruixut, de tres paraules i la primera és fills. I no sóc d’insultar. Una olor. L’olor de primavera, al vespre. Un ritual diari. Llegir notícies i articles d’opinió a Vilaweb, bo i esmorzant, i l’editorial d’en Partal en anar a dormir. Una mania. Escriure amb bolígraf negre. Un personatge històric. Jesucrist, Jaume I i Ermessenda de Carcassona. Qui li agradaria ser? Jo mateixa. Un hobby. Llegir i aprendre. Un lema. “Tal faràs, tal trobaràs”. Què la treu de polleguera? La hipocresia, l’estupidesa, el despotisme, la crueltat, la injustícia, el conformisme –o, més aviat, el comodisme– i la burocràcia. Què canviaria del seu cos? Res en especial. I del seu caràcter? Enrotllar-me com una persiana, però ho vaig millorant! [riu]. Una expressió molt utilitzada. “Pots comptar”. Per què o per qui diria una mentida? Per evitar una injustícia. Què li fa riure? I plorar? Riure, l’humor ben fi, per senzill que sigui. Plorar en sentit positiu, qualsevol escena d’emoció autèntica. Plorar en sentit figurat, l’estupidesa humana. Quin és el seu pitjor malson? Potser que el món feliç de Huxley s’estengui encara més. Què té a la tauleta de nit? El telèfon perquè em fa d’alarma, un parell de llibres i algun exemplar d’El Temps. I al calaix, el comandament d’un televisor sense antena per veure alguna pel·lícula de DVD o disc dur.

Eva Navarrete: “No portaria ningú a una discoteca”

Centenars de veïns s’acomiaden de la sabateria Santi Martí de Cardedeu

El fil conductor dels Blancs per a la propera festa major seran els pirates

El so de caminar | L’art d’estimar les nostres cicatrius

Un pintor de Vallromanes dibuixa tots els municipis de Catalunya

LA PREGUNTA

Creu que Espanya ha d’incrementar la despesa en Defensa?

Cardedeu alerta del creixement de cabal a la riera de Vallfornès per l'imminent desembassament del pantà

Arresten el veí d'Aiguafreda que va provocar un accident mortal a l'Eix on va morir una parella

[VÍDEO] Cremen dues de les tres naus d’una empresa de pastisseria industrial a Caldes

Una avaria deixa sense llum 25.000 abonats del Vallès Oriental

Activitat comercial a Granollers en temps de pandèmia

El govern i Granollers pacten la instal·lació de lectors de matrícula a la ronda Sud

Bon Preu formalitza la compra de la planta de Danone de Parets

Mor a 53 anys, Lluïsa Mora, professora d’audiovisuals veïna de la Garriga

Llinars recorda els alumnes de l'institut de Haltern am See morts en la tragèdia de Germanwings de fa deu anys

La Roca neteja un gran abocament a la carretera de les Aigües