Hi van prendre part una vintena de bandes llegendàries com Smash, Màquina!, Fusioon, Tapiman, Pan & Regaliz o els cap de cartell Family de Roger Chapman, que van ser els grans triomfadors del festival de Wight, després de tota una sèrie de peripècies i sortejant el règim i la censura. A l’esquerra, Guillem París, cantant i líder de Pan & Regaliz durant la seva actuació. A la dreta, vista des del públic durant l’actuació de Màquina!
KARLES TORRA: “VAN SER UNS ANYS INCREÏBLES PER A LA CULTURA POP”
Per al crític musical Karles Torra és molt important fer un acte on quedin reflectits “aquells quatre o cinc anys en què Granollers va ser capital de la música pop”. Més enllà del Festival, el periodista destaca altres actes que van ajudar a crear aquesta efervescència cultural com la presentació, el 1970, del disc Dioptria, de Pau Riba. “A Barcelona no es va deixar fer perquè tenien por que es destruís el mobiliari i coses d’aquestes, però a Granollers hi havia un grup d’alumnes de sisè de Batxillerat de l’Institut que van organitzar l’estrena d’aquest disc a la sala Dingo”.
En aquesta mateixa línia, després del Festival es van muntar matinals de música progressiva a la Bodega Bohemia, i el 1973 es va organitzar un concert amb Soft Machine, “un grup molt important el principi de la psicodèlia, tot i que quan va venir a Granollers estava més propers al jazz rock”, i el grup Los Canarios. O el doble concert de King Crimson, “que va ser un èxit total, i que va ser el primer que organitzava Gay Mercader”. Segons Torra, aquest va ser “l’últim concert de l’era progressiva, d’aquesta època en què Granollers era una mena de paradís per a la música i la cultura pop”.
Darrere el Festival de Música Progressiva i d’altres iniciatives com les matinals hi havia el CIT (Centro de Iniciativas y Turismo Comarcal del Vallès) i el seu director durant uns anys, Joan Illa Morell (JIM). “El CIT va desenvolupar una activitat increïble i va arribar a tenir 1.300 socis. Era una cosa al·lucinant, i el quid de la qüestió és que ells van atrevir-se a fet totes aquestes coses que no s’havia atrevit a fer ningú”, comenta Torra. “A més, en JIM, com a promotor de masses, era genial, i va fer una gran labor”, afegeix. Gràcies a ells també es va celebrar la I Mostra Internacional d’Art-Homenatge a Joan Miró. El punt culminant d’aquesta explosió cultural va ser el happening que el 1974 es va fer a la plaça de la Porxada.
En l’organització del Festival, en JIM i el C.I.T. van tenir l’assessorament musical del granollerí Santi Guix, mort fa poques setmanes, que l’any anterior havia anat al festival de l’illa de Wight a veure Family, i d’Oriol Regàs. “En un principi es va parlar de portar Pink Floyd i Donovan, però els preus prohibitius, un milió i dos milions respectivament, els va fer desistir i van optar per Family com a cap de cartell”, explica el periodista musical. Per a ell, tot plegat va ser un fet increïble. “Que en aquell moment es pogués fer un festival amb unes connotacions psicodèliques com aquelles a part de les musicals era excepcional”.
MÉS CURIOSITATS
*Sense permís
El Festival es va celebrar sense el permís governatiu, que va arribar l’endemà de celebrar-se el Festival. Karles Torra destaca el paper de l’alcalde Francesc Llobet, que va facilitar les coses perquè es fes.
*Visita de Samaranch
Joan Antoni Samaranch, aleshores president de la Diputació de Barcelona, va passar pel Festival cap a les 2 de la matinada, en el moment en què tocava Màquina! Acompanyat d’altres autoritats hi va anar a treure el cap després del sopar de gala de la Fira i les Festes de l’Ascensió. “No va deixar de tenir un punt entre surrealista i psicodèlic”, comenta Torra.
*Assistència
Les dades d’assistència més verídiques, segons el periodista musical, són les que va donar el Diario de Barcelona, i que situava els assistents en 4.500. “Entre la gent que es va colar, però, potser n’hi havia 5.000”.
*Titulars sensacionalistes
Karles Torra destaca alguns titulars sensacionalistes que van sortir en diferents publicacions, com el de la revista Porqué, que deia, referint-se als assistents, que el 25% s’havia drogat amb LSD, i la resta amb marihuana.
*LSD
Segons explica Torra, a la premsa underground de l’època Pau Malvido va deixar escrit que al Festival hi havia tanta gent que havia pres LSD com guàrdies civils que envoltaven el camp de futbol de Palou.
*Hospitals
En la premsa de l’època també es va dir que els hospitals de la ciutat havien negat l’ingrés als drogats, que van haver de ser evacuats a Barcelona.
{{ comment.text }}