Gertrudis: “Hem arribat a un punt final, el grup ha donat tot el que havia de donar a nivell de cançons”

Gertrudis posarà punt final a 25 anys de trajectòria aquest dissabte a la sala Razzmatazz de Barcelona, on estaran acompanyats a l’escenari per Chambao, Los Manolos, Ai Ai Ai o Sabor de Gràcia. Després de més de 800 concerts i de nou àlbums, el grup de la Garriga dirà adeu i els seus integrants ho viuen emocionalment amb un punt de melancolia.

“Hem arribat a un punt final, el grup ha donat tot el que havia de donar a nivell de cançons”, assenyala el guitarrista Xavi Freire, en declaracions a l’ACN. El viatge a l’Índia, el recent concert a La Garriga o la primera actuació al Mercat de Música Viva de Vic són alguns dels grans records que té la banda d’aquests anys.

Xavi Ciurans assegura que el concert a Razzmatazz no és una actuació més i que estan destinant tota l’energia en la producció del concert perquè tot surti bé. “A nivell emocional és una mica estrany firmar la teva pròpia sentència de mort, és com veure el teu enterrament en vida, veus tots els que vindran i els que voldries que hi fossin i recordes els millors moments”, assenyala somrient.

Chambao, Los Manolos, Ai Ai Ai o Sabor de Gracia seran alguns dels artistes que col·laboraran en el concert de comiat de Gertrudis d’aquest dissabte. En la seva última actuació, el grup oferirà un ampli repertori amb els seus principals èxits.

Preguntat pels motius pels quals van decidir acomiadar-se, Ciurans explica que la realitat és que els ha superat “la situació de la indústria d’estar mantenint el foc viu de fer cançó rere cançó, amb col·laboracions i una gran campanya en xarxes”. Apunta que tot i això els ha generat un cert cansament.

Edu Acedo, violinista del grup, creu que en aquest moment va abans la imatge que la música i reconeix que ells no s’hi senten identificats: “Vam començar a tocar quan no hi havia ni xarxes socials, gairebé no hi havia ni Facebook i vam fer 80 concerts en un any, però no teníem els ‘imputs’ sobre si la cosa anava bé. Ara en canvi, tot s’ha de petar, tot ha de ser un èxit i grandiós”.

En la mateixa línia, Freire reflexiona que quan van començar tota la feina de comunicació, difusió i campanyes existia d’una altra manera i se n’encarregava la discogràfica. “La indústria ha anat evolucionant moltes vegades per a bé perquè el control ara el té l’artista i no un extern”. Tot i això, afirma que ells el que volen és tocar i se’ls ha fet “feixuc” haver-se de dedicar a aspectes que van més enllà de la música. “Aquest ha estat un dels motius de prendre la decisió després del concert de La Garriga d’acomiadar-nos”. Per altra banda, recorda que ara les seves situacions familiars són diferents a les que tenien quan van començar.

Una tendència actual de molts grups és anunciar aturades indefinides per tornar poc després. Freire assenyala que mai es pot dir res, però la seva idea és no tornar. De fet, apunta que ells ja van parar indefinidament i després van reaparèixer uns anys després. El guitarrista afirma que Gertrudis “ha arribat a un punt final i ha donat tot el que havia de donar a nivell de les cançons”.

“Porto més anys amb el grup que sense el grup”, indica Edu Acedo. Posa com exemple que aquest gener es podrà planejar les vacances de l’estiu amb la seva família i això no havia passat mai, afegeix Ciurans. El guitarrista assenyala que serà un canvi de paradigma total per a ells. “Ens n’adonarem el dia després del concert quan desapareguin els grups, els ‘mails’, les trucades a l’oficina i els maldecaps de les cançons i pensar en programar els estudis”.

Mirada enrere

Ciurans confessa que ho viuen amb un punt de melancolia que és maco. “Fa il·lusió i és bonic aixecar el cap i veure la trajectòria que ha estressat una part de la teva vida que ha estat vinculada a Gertrudis i que ha voltat per tant llocs i ha fet aquest viatge tan ‘xulo’”.

Freire també recorda que el grup va néixer amb el so del mestissatge ubicat a Barcelona, però que ells també reclamaven des de comarques com el municipi de La Garriga. “En 25 anys han passat moltes modes i històries i ens hem anat adaptant una mica perquè en el dia a dia que vius no s’està aïllat de tot”. En tota la trajectòria de Gertrudis, desgrana, el grup ha passat musicalment “per territoris totalment diferents i que podrien estar molt llunyans”.

Freire admet que li costa identificar un o dos moments de la trajectòria de Gertrudis, però per a ell una de les coses més maques va ser l’any passat quan ens vam acomiadar amb un concert al seu poble, La Garriga, amb una festa amb més de 6.000 persones. “Aquell dia, entre cometes, ja vam trencar l’etapa de Gertrudis”. Acedo recorda la importància que va tenir per a ells quan van tocar al Mercat de Música Viva de Vic, mentre que Ciurans fa referència al viatge que el grup va fer a la Índia. “Ni escrivint-ho no t’ho imaginaries”, explica. “Si puc dir una cosa són els viatges constants amb la furgoneta”, diu. A més de l’Índia, Gertrudis també ha actuat a Canadà, Holanda, França, Bèlgica, Luxemburg i als principals festivals de tot l’estat espanyol.

Perfeccionisme

Ciurans explica que en els inicis del grup eren molt perfeccionistes. Freire afegeix que una de les crisis importants que van tenir al grup va ser amb el tema musical per la influència de músics que hi havia a la banda de més nivell acadèmic i musical. “Hi ha hagut una exigència i ens hem perdut moltes coses per això, però ha estat una batalla que sempre ha guanyat la part acadèmica a nivell musical (de la banda)”.

En aquest context, Acedo apunta que el nivell d’exigència era molt alt i diu que ara escolta els tres primers discos de Gertrudis i al·lucina de “l’excel·lència musical”. Freire afegeix que se li va donar importància molt al so perquè els hi agradava portar la tècnica al detall. “Ens agradava treballar molt bé les coses quan fèiem els discos”.

De la seva trajectòria, destaquen cançons que s’han convertit en himnes com les populars ‘Samarreta’, ‘Bon dia vida’,’ Si tothom calla’, ‘Tant lluny de tu’, o ‘Ara vinc d’enlloc’. Els seus discos han comptat amb la producció de figures de la música actual com Fernando Illán (productor de Rosario, Ketama i O’Funkillo entre d’altres) o Roger Rodés (Shakira, Nathy Peluso o Macaco entre d’altres).

Hereus de Dusminguet, també de la Garriga, Gertrudis ha col·laborat al llarg de la seva carrera amb artistes com Jarabe de Palo, Chambao, Macaco, Peret, La Pegatina, Txarango o Joan Garriga, entre molts altres. I han compartit escenari amb artistes com Kiko Veneno, The Wailers o Gipsy kings, entre altres.