Ramon, gràcies per la feina feta, gràcies de tot cor per compartir una professió fantàstica, de bogeria i de necessitat (perquè crea addicció)
Gràcies, Ramon Ferrandis
Vaig conèixer en Ramon l’any 1984, a la redacció del setmanari comarcal Plaça Gran. Un xicot inquiet de la Garriga que deixava ben clar que la seva autèntica passió era la fotografia. Si he de ser sincer, jo ja el tenia vist de l’Institut d’Estudis…
