Chloé Zhao, la guanyadora de l’Oscar a millor directora i millor pel·lícula per Nomadland (2020) i directora de pel·lícules d’acció com Eternals (2021) sobre l’univers de Marvel, estrena als nostres cinemes l’esperada Hamnet. La cineasta americana d’origen xinès porta a la pantalla gran l’adaptació de la novel·la homònima de Maggie O’Farrell, amb l’ajuda de la mateixa escriptora nord-irlandesa, i amb producció, entre d’altres, d’Amblin Entertainment de Steven Spielberg i Sam Mendes. Igual que el llibre, aquesta versió cinematogràfica ficciona dramàticament la relació del dramaturg William Shakesperare (Paul Mescal) amb la que seria la seva dona, Agnes Hathaway (Jessie Buckley). Aquesta recreació posa el focus principalment en el moment d’inflexió del matrimoni a causa de la mort del seu fill d’11 anys, Hamnet (Jacobi Jupe), i com aquest fet traumàtic acaba condicionant l’escriptura de la cèlebre peça teatral tràgica Hamlet per Shakespeare cap al 1600.
Hamnet és una bonica i devastadora història d’amor i pèrdua situada a finals del segle XVI a un poblet a la vora de Londres, Stafford, una història el gruix de la qual recau sobretot en la figura femenina, deixant en un segon terme la figura del barb. Una dona extravagant, unida a la terra i als boscos, que cuida un xoriguer, coneixedora de totes les plantes i les seves virtuts medicinals. Un aspecte remarcat des de bon inici en la pel·lícula que li dona un aire tel·lúric al relat, amb aquesta dona feréstega amb trets de bruixa i facultats endevinatòries. I l’home que s’enamora d’ella és un fill de guanters que s’enfronta al poder parental desafiant les normes perquè la seva dèria és escriure mentre s’enamora d’aquesta dona lliure. En la seva vida en comú, ella viu arrelada a la terra i a la casa mentre ell s’absenta sovint perquè passa temporades treballant a Londres. Això fa que Agnes visqui d’esquena al món literari i creatiu de William, centrada en la criança de la filla gran Sussanna i després dels bessons, Hamnet i Judith.
La mort de Hamnet per malaltia subsumeix la parella en el dolor i els retrets. Però Shakespeare canalitzarà aquest patiment amb la creació del personatge de Hamlet per exorcitzar els seus dimonis interiors. La representació de la peça és un moment de catarsi per a la parella i esdevé el clímax de la pel·lícula. Una bella i commovedora seqüència en què ella assisteix a l’estrena sense saber res de l’obra i com una neòfita intenta entendre tot el que passa dalt de l’escenari, i que torba finalment una mena de reparació i de consol a tant patiment sofert.
