...I Benito continua entre nosaltres

Diumenge al matí. Acompanyo Kiku Mena a visitar la instal·lació permanent ideada per l’artista conceptual Jordi Benito Verdaguer (Granollers, 1951 – Barcelona, 2008) que l’Ajuntament de Granollers va inaugurar al parc de Ponent dissabte passat. A Mena, que havia participat en diverses iniciatives col·lectives amb l’artista, la instal·lació li agrada. “Penso que Benito n’estaria content”, diu. Dilluns al matí torno novament al mateix escenari. En aquesta ocasió ho faig tot acompanyant Diosillo, un altre artista que cap allà als anys vuitanta va formar part, amb Benito, Kiku i un nombrós grup de representants més, del grup Els Isards. “És una obra de categoria que fa honor a Benito”, destaca Diosillo. Acostumat a ser crític, l’artista posa un petit però, de fàcil solució segons ell: “Les partitures de les pedres s’haurien de veure, si no totes, almenys sí unes quantes, des del mirador del parc.” Mena i Diosillo coincideixen en la importància que té la simbiosi perfecta en la qual s’agermanen les nou pedres de granit tant amb l’aigua estancada com amb la que brolla des d’una paret. És com si sonessin les notes del Passodoble berlinés, peça musical que Carlos Santos va dedicar al seu amic Benito. Dissortadament, no vaig poder anar a la inauguració. Ho sento, Benito. Pel que he llegit, vist i sentit, no hi van faltar els teus familiars ni els teus amics incondicionals, entre els quals Toni Jodar –un Benito II en acció que t’hauria agradat molt–, l’arquitecte Beth Galí i el crític d’art Vicenç Altaió. Incomprensiblement, em diuen que faltaven uns quants artistes locals que un dia van compartir amb tu idees i projectes. Tot i no ser-hi físicament però sí en el record de tots, em puc imaginar com i de quina manera hauries viscut aquesta jornada tan especial. Com tenies costum –així ho feies sovint i així ho vas fer el 2003 quan vas presentar al Museu l’exposició “Antwort”– hauries vingut amb tren des del teu santuari barcelonès, hauries fet el gintònic de rigor a la Fonda Europa i xino-xano hauries deambulat després pels carrers de la teva ciutat fins l’hora de la inauguració de la mostra. Ja al parc de Ponent els assistents a l’acte diuen que et van veure, o potser era el teu amic Jodar, com saludaves efusivament el teu amic Mayo (l’alcalde Josep Mayoral) i com, després d’escoltar les explicacions sobre el projecte que li vas encarregar el 2006, passaves a l’acció tot repassant cadascuna de les notes musicals del teu amic Santos. La reacció, això que sempre buscaves amb les teves accions, van ser moltes i ben diverses. Els més entesos en aquestes coses de l’art conceptual van arribar a la convicció que entenien bé el teu projecte original que tenia com a objectiu, diuen, dotar de contingut simbòlic i polític l’estricta funcionalitat del parc, confluint l’art en l’espai. Diuen, també, que la teva obra convida a caminar, a llegir, a actuar i a fer de la conversa un art. Et sona tot plegat, Benito? Els quatre elements que vas triar per a la instal·lació hi són presents: una estructura en forma d’infinit sobre l’antiga torre elèctrica que representa l’energia; els nou blocs de granit amb les partitures de Santos gravades dins el llac que simbolitzen la música; la fórmula matemàtica d’Euler reproduïda amb ferro que representa la ciència, i un cercle dins el llac, inspirat al llac de Wannsee, símbol de la memòria i la història. Falta el teu barret, però jo me l’imagino. EL PARC DE PONENT Més enllà d’altres consideracions artístiques, totes vàlides i totes segurament acceptades per tu –“les de mirada curta i pueblerinas, no”, em recordaves sovint–, el cas és que sort n’ha tingut de tu el parc de Ponent i sobretot l’espai del llac. Redactat el projecte el 1989 pels arquitectes Josep Martorell, Oriol Bohigas i David Mackay, el llac ha passat, com tu bé sabies, per èpoques dolentes i altres de més dolentes encara. Desaparegudes les barques i convertit en una piscina per a gossos, era un espai que no convidava a res. Gràcies Benito per venir a salvar-nos i gràcies per continuar entre nosaltres. Jo crec que l’alcalde Mayoral t’ha fet bé l’encàrrec. Et continuaré informant. Fins una altra!

Jordi Benito (1951-2008), artista conceptual

…I Benito continua entre nosaltres