Isabel Llorente: “Les mentides no són sostenibles”

DE FILÒLOGA A MESTRA Isabel Llorente té 48 anys i va passar l’adolescència i la joventut entre Tortosa, Vilafranca del Penedès i Granollers. Havia estudiat Filologia Hispànica però quan va començar a treballar en una escola concertada a Granollers va descobrir que li apassionava treballar amb adolescents. Des de 2007 treballa a l’escola pública. “Visc amb molta il·lusió aquests moments, en què ens reformulem què fem a les escoles i els instituts”, diu. Addicte a les xarxes socials? No em considero una addicta però intento estar al dia del que es publica. Una pel·lícula. N’hi ha moltes que m’agraden molt, com Thelma i Louise o Tomàquets verds fregits. Un llibre. Tampoc puc parlar d’un de sol. Un dels que m’han agradat és Olvidado rey Gudú, d’Ana María Matute. Un restaurant de la comarca. La Fonda Europa. Li agrada cuinar? Molt. Les olors, els colors, les textures, la temperatura... em relaxen molt. Un plat. La fideuada. Una beguda. Les que porten cafeïna, tot i que intento no abusar-ne. On ha passat les últimes vacances? A Praga. Té previst fer algun viatge? A on? Sí. Una part de les vacances visitarem algunes ciutats de Polònia i una altra anirem a Califòrnia. Un lloc o un racó on perdre’s de la comarca, que no sigui el Montseny. És bonic passejar per la Serralada Litoral. I de Catalunya? La Costa Brava, el Ripollès i el Baix Ebre. I del món? El mateix món és un lloc on perdre’s. Del que conec, em perdria una temporada a Cuba. Un lloc on no portaria mai ningú? A llocs que impliquessin un perill. Amb quin alcalde de la comarca aniria a sopar? Em resulta difícil imaginar-me que vaig a sopar amb algú pel fet que sigui alcalde. Última obra de teatre que ha vist. On? Calígula, a l’Auditori de Barcelona. L’última pel·lícula que ha vist al cinema? Los archivos del Pentágono. Un programa o sèrie de TV. Les sèries policíaques. I de la ràdio? Normalment escolto la SER o Catalunya Ràdio. Amb qui es faria un selfie? No m’agrada fer-me fotografies. Si ho hagués de fer seria amb la meva parella o els meus fills. Un lloc per viure. Granollers i rodalies. Coneix algun grup de música de la comarca? Els Catarres. Ha votat en les últimes eleccions? Sí. Per qui (si ho vol dir)? Sempre voto partits que es mostren sensibles a les necessitats de les persones. Quin és l’últim regal que li han fet? Flors. A quina hora acostuma a llevar-se al matí? A 2/4 de 7. És partidària de les migdiades? Molt, però l’estil de vida que porto em deixa ser-ne poc usuària. Alguna cançó que l’hagi marcat? Moltes. Todo a pulmón, de Miguel Ríos, n’és una. Quin fons d’escriptori té a l’ordinador? El que ve per defecte. Esculli una paraula que li agradi (pel so, significat...). Esperança. Quin cotxe té? Un Peugeot. L’última vegada que ha anat a missa? A un enterrament. Un projecte immediat. Aprendre anglès. Un insult. No puc preveure un insult. Els insults ragen en funció del context. [riu] Una floreta. Un somriure sincer, una carícia, un agafar-te el braç... són les floretes més maques que pots donar i et poden regalar. Una olor. La de gespa acabada de tallar. Un ritual diari. Llegir premsa al matí (quan em llevo), i abans d’anar a dormir. Una mania. No m’agrada veure coses per terra en els espais que ocupen les persones. Un personatge històric. M’agradaria saber més d’alguns homes i dones de la prehistòria. Qui li agradaria ser? Una d’aquelles persones que poden dedicar-se a coses diferents al llarg de la vida. Un hobby. La novel·la negra. Un lema. “L’educació és un procés lent i tots hem d’anar a poc a poc.” Què la treu de polleguera? La visió reduïda del món. Què canviaria del seu cos? L’edat! I del seu caràcter? L’exigència. Una expressió molt utilitzada. Segur que són les que faig servir al matí per bellugar a la família: “vinga va...!” Per què o per qui diria una mentida? Les mentides no són sostenibles a llarg termini. No soc persona de dir mentides. Què li fa riure? I plorar? Em fan riure els meus fills. Em fan plorar les injustícies, sobretot, les que afecten els menors. Quin és el seu pitjor malson? No poder fer res per solucionar alguna cosa que passi a qui estimo. Què té a la tauleta de nit? Aigua, el telèfon i un despertador.

Isabel Llorente: “Les mentides no són sostenibles”

Granollers obre les fires i festes de l’Ascensió amb el pregó de Teresa Llobet

‘Jovent’, amb Francina G.Ars i Mariona Casanovas, al Teatre Auditori de Granollers

VOTV presenta ‘El mur’, un espai de recomancions i reflexions sobre àmbits diversos

RTV Cardedeu rep el Premi Sonor a millor pòdcast d’innovació per ’48 hores’, un ‘thriller’ interactiu

LA PREGUNTA

El PP aconseguirà majoria absoluta a les eleccions d’Andalusia?

Obert judici oral a l’exalcaldessa i l’arquitecte municipal de Vilanova per prevaricació urbanística

Una forta pedregada emblanquina la calçada de la C-17 entre Aiguafreda i Tagamanent

Pere Vinyets: una vida al parc de bombers

[VÍDEO] L'equip estatal de natació artística estrena la nova piscina municipal de Granollers

L’Hotel Suís de Sant Celoni reobre amb nous gestors gairebé tres anys després de tancar

Detingut 'in fraganti' un home a Canovelles relacionat amb quatre robatoris de canonades de coure en edificis

Mor a 65 anys Lluís Ximeno, traumatòleg a l’Hospital de Sant Celoni durant 32 anys

Localitzen una plantació de 700 plantes de marihuana en un domicili a la Roca

Un guàrdia municipal de Gualba salva un home després d’una aturada cardíaca durant un incendi

Detingudes tres dones per furtar sis mòbils al mercat setmanal de Granollers