Iurie Timbur: “Els pagesos no tenim dissabtes ni diumenges”

LA VOLTA AL VALLÈS EN 80 MONS Amb 32 anys, Iuri, com el coneix tothom al Baix Vallès, encara fa lluita olímpica quan troba algun forat en les seves obligacions a les vinyes i el celler de Can Roda, a Martorelles. Va redescobrir el camp gràcies als pagesos de Gallecs. Ara no s’imagina lluny del món del vi. Per què va deixar Moldàvia? Igual que jo, molta gent va haver de marxar. Des del 1991, Moldàvia és una república independent. Al principi, les coses no van anar del tot malament, però entre el 1999 i el 2000 la feina va començar a baixar molt. La gent vam començar a marxar cap a Rússia i a altre països d’Europa. Com va triar el Vallès? Quan estudiava electromecànica a la Universitat Tècnica de Moldàvia (UTM), compaginava aquests estudis amb l’entrenament de lluita olímpica. A més de pagès, soc lluitador. Ja feia un temps que tenia al cap marxar i volia anar a Irlanda. El 2008, un amic em va dir que l’equip nacional de rugbi havia d’anar a fer un torneig a Benidorm, a Alacant. I em va explicar que, com que tenia planta d’esportista, em podien incloure a l’equip i em farien un visat. Va arribar com a jugador de rugbi? Sí, sí. Vam viatjar en dues furgonetes. Érem uns quants. De 40 persones, només 11 o 12 eren jugadors de rugbi de debò. La resta érem gent que volíem sortir. Però jo no pensava arribar fins a Espanya. La meva idea era quedar-me a Itàlia, perquè la meva mare vivia a Vicenza. No va poder ser. I després d’anar fent quilòmetres i quilòmetres un amic que treballava a Catalunya em va oferir quedar-me a casa seva, a Mollet. I així descobreix Gallecs? Voltava molt buscant feina i un dia vaig trobar un home, entre Gallecs i Santa Perpètua, que em va dir: “Cal moure unes bales de palla. T’interessa?”. I l’endemà, a les 7 en punt, jo ja era a la feina. Acabava d’arribar i estava molt en forma i amb força i podia llançar les bales de palla al remolc com si fossin sacs. Salvi Safont, de Gallecs, va ser qui em va fer prendre contacte amb el camp, i gent com l’Isidru, un altre pagès de Gallecs. Així comença el meu camí a Catalunya i és l’Isidru qui m’ensenya a treballar. És ell qui m’ensenya que els pagesos no tenim dissabtes ni diumenges o que s’ha de regar quan plou. A partir d’aquí, tot és una cadena. Vaig conèixer en Batllori i vaig començar a podar vinyes. Qui m’ha ensenyat a podar-les? En Joan Singla. Així arriba a Can Roda? La cosina d’en Batllori és la Pepi Milà i els faltava personal. Em van recomanar i enguany farà cinc anys que soc aquí, a les vinyes i al celler. Al principi només feia terra, terra, terra, però ara és un no parar, sempre hi ha coses noves. Això de fer vi sembla una feina de tot l’any. La terra només descansa un mes o dos com a màxim. I la vinya només descansa al desembre, amb el fred. Cal treballar la terra, podar la vinya, sulfatar, ensofrar... quan surt el raïm, cuidar-lo, collir-lo, la verema... llavors el vi... i després preparar el vi. Aquest món del vi és molt competitiu, per això sempre has de fer alguna cosa més. De coses rares intentem no fer-ne gaires, però si que intentem ser originals. Per exemple, des de fa uns tres anys intentem fer un vi dolç, que ara ens està sortint boníssim. Ara també està de moda el vi rosat, i ens preguntem: “per què no fem un vi rosat?”. El món del vi no s’acaba mai, sempre surten coses noves De totes aquestes etapes de la vinya i el vi, quina és la que més li agrada? Tot t’ha d’agradar. Si no ho fas amb gust o de cor, no tens futur aquí. Millor que no facis res. Però quan veus que el raïm es forma i agafa aquell color d’or és especial i llavors passes pel mig de les vinyes; o quan fas la verema i les caixes són plenes amb tots aquells colors...; o a la premsa, quan surt el suc que es convertirà en vi; o el moment quan el nostre enòleg ens fa tastar el vi i tens a la boca tot aquell esforç de l’any i el temps que ha estat a les barriques... És una mica màgic. [caption id="attachment_104265" align="alignnone" width="400"] Iurie Timbur, pagès de Martorelles / Griselda Escrigas[/caption]

Iurie Timbur: “Els pagesos no tenim dissabtes ni diumenges”

La companyia de teatre TeDebat de la Fundació AC Granollers celebra els 5.000 passis

La Mulassa de Granollers acaba com a finalista als Premis Best

Granollers consolida en 18.000 euros l’aportació a Blancs i Blaus

Els muralistes Sfhir i Murfin pintes dos espais de Canovelles dins el projecte Paret Viva

LA PREGUNTA

Creu que seran positius els aranzels anunciats per Donald Trump?

Dos denunciats penalment per llençar un gos desnodrit per un balcó a Canovelles

La Vermuteca reobre amb nova gestió al centre de Granollers

'Joc de cartes' busca les millors postres a quatre restaurants del Vallès Oriental

Bon Preu compra a Danone la planta de Parets i invertirà 30 milions per convertir-la en un hub de distribució

La Clandestina, de Granollers, guanya el 'Joc de cartes' per buscar les millors postres del Vallès

La botiga Montañà, de Granollers, rep un premi pels seus gairebé 200 anys d'història

Detingut un home per atracaments a gasolineres de la C-17,a Lliçà d’Amunt i Tagamanent

El restaurant 1497 de Vallromanes, guardonat amb un Estrella verda de la guia Michelin

Mercadona tancarà un dels tres supermercats de Mollet

Granollers elimina el paviment de formigó de la plaça Sant Tomàs d’Aquino