Iurie Timbur: “Els pagesos no tenim dissabtes ni diumenges”

LA VOLTA AL VALLÈS EN 80 MONS Amb 32 anys, Iuri, com el coneix tothom al Baix Vallès, encara fa lluita olímpica quan troba algun forat en les seves obligacions a les vinyes i el celler de Can Roda, a Martorelles. Va redescobrir el camp gràcies als pagesos de Gallecs. Ara no s’imagina lluny del món del vi. Per què va deixar Moldàvia? Igual que jo, molta gent va haver de marxar. Des del 1991, Moldàvia és una república independent. Al principi, les coses no van anar del tot malament, però entre el 1999 i el 2000 la feina va començar a baixar molt. La gent vam començar a marxar cap a Rússia i a altre països d’Europa. Com va triar el Vallès? Quan estudiava electromecànica a la Universitat Tècnica de Moldàvia (UTM), compaginava aquests estudis amb l’entrenament de lluita olímpica. A més de pagès, soc lluitador. Ja feia un temps que tenia al cap marxar i volia anar a Irlanda. El 2008, un amic em va dir que l’equip nacional de rugbi havia d’anar a fer un torneig a Benidorm, a Alacant. I em va explicar que, com que tenia planta d’esportista, em podien incloure a l’equip i em farien un visat. Va arribar com a jugador de rugbi? Sí, sí. Vam viatjar en dues furgonetes. Érem uns quants. De 40 persones, només 11 o 12 eren jugadors de rugbi de debò. La resta érem gent que volíem sortir. Però jo no pensava arribar fins a Espanya. La meva idea era quedar-me a Itàlia, perquè la meva mare vivia a Vicenza. No va poder ser. I després d’anar fent quilòmetres i quilòmetres un amic que treballava a Catalunya em va oferir quedar-me a casa seva, a Mollet. I així descobreix Gallecs? Voltava molt buscant feina i un dia vaig trobar un home, entre Gallecs i Santa Perpètua, que em va dir: “Cal moure unes bales de palla. T’interessa?”. I l’endemà, a les 7 en punt, jo ja era a la feina. Acabava d’arribar i estava molt en forma i amb força i podia llançar les bales de palla al remolc com si fossin sacs. Salvi Safont, de Gallecs, va ser qui em va fer prendre contacte amb el camp, i gent com l’Isidru, un altre pagès de Gallecs. Així comença el meu camí a Catalunya i és l’Isidru qui m’ensenya a treballar. És ell qui m’ensenya que els pagesos no tenim dissabtes ni diumenges o que s’ha de regar quan plou. A partir d’aquí, tot és una cadena. Vaig conèixer en Batllori i vaig començar a podar vinyes. Qui m’ha ensenyat a podar-les? En Joan Singla. Així arriba a Can Roda? La cosina d’en Batllori és la Pepi Milà i els faltava personal. Em van recomanar i enguany farà cinc anys que soc aquí, a les vinyes i al celler. Al principi només feia terra, terra, terra, però ara és un no parar, sempre hi ha coses noves. Això de fer vi sembla una feina de tot l’any. La terra només descansa un mes o dos com a màxim. I la vinya només descansa al desembre, amb el fred. Cal treballar la terra, podar la vinya, sulfatar, ensofrar... quan surt el raïm, cuidar-lo, collir-lo, la verema... llavors el vi... i després preparar el vi. Aquest món del vi és molt competitiu, per això sempre has de fer alguna cosa més. De coses rares intentem no fer-ne gaires, però si que intentem ser originals. Per exemple, des de fa uns tres anys intentem fer un vi dolç, que ara ens està sortint boníssim. Ara també està de moda el vi rosat, i ens preguntem: “per què no fem un vi rosat?”. El món del vi no s’acaba mai, sempre surten coses noves De totes aquestes etapes de la vinya i el vi, quina és la que més li agrada? Tot t’ha d’agradar. Si no ho fas amb gust o de cor, no tens futur aquí. Millor que no facis res. Però quan veus que el raïm es forma i agafa aquell color d’or és especial i llavors passes pel mig de les vinyes; o quan fas la verema i les caixes són plenes amb tots aquells colors...; o a la premsa, quan surt el suc que es convertirà en vi; o el moment quan el nostre enòleg ens fa tastar el vi i tens a la boca tot aquell esforç de l’any i el temps que ha estat a les barriques... És una mica màgic. [caption id="attachment_104265" align="alignnone" width="400"] Iurie Timbur, pagès de Martorelles / Griselda Escrigas[/caption]

Iurie Timbur: “Els pagesos no tenim dissabtes ni diumenges”

Sis mostres i 150 expositors a les Fires i Festes de l’Ascensió

El Barça juga a El Kaliu

Un relleu generacional garanteix la continuïtat de la revista ‘Ressó’ de Granollers

Productors de Cardedeu s’uneixen per crear un formatge de quilòmetre 0

LA PREGUNTA

Li agrada l’elecció de Lleó XIV com a nou papa?

Cau un pi de grans dimensions a Granollers

Cau un llamp en una casa del centre de Granollers

Mor un conductor a Granollers en caure amb el vehicle al pati d'una empresa

L'organització comunica la suspensió de les 24 Hores de la Vall del Tenes d'aquest any

Udon obre a Granollers dins dels plans d’expansió de la cadena

Granollers farà de doble sentit la circulació del carrer Foment

Crida dels Mossos per localitzar un home desaparegut a les Franqueses

El restaurant Irònic i l'Orxateria les Olles, guanyadors de la 12a edició del Gastrotapes

Circula begut i amb dues rodes punxades entre Parets i la Roca per l'AP-7

[VÍDEO] Un tràiler topa contra la mitjana i queda creuat a la C-17 a Tagamanent