Jaime Moroldo: “Amb un fill autista, la família s’ha de comportar com una pinya”

LA VOLTA AL VALLÈS EN 80 MONS Jaime Moroldo, de 64 anys, va néixer en un poble encara que de seguida la seva família es va establir a Maracaibo. Van arribar a la Garriga buscant un present i un futur dignes per al seu fill autista, en Llorenzo. Per què van marxar de Veneçuela?Tenim dos fills i un d’ells és especial, és autista. Ara és un noi molt gran, fa 1,90 d’alçada i pesa 130 quilos. Vam pensar molt en el futur dels nostres fills i vam decidir marxar quan acabava de guanyar les eleccions Chávez, el 1998. Les coses no semblaven gaire clares llavors... encara que ara el país ha caigut del tot pel penyasegat. Però la primera raó va ser trobar el millor per als nostres fills. I per què la Garriga?Vam tenir en compte moltes coses. Primer la ubicació geogràfica: sabíem que es parlava català, però el castellà es podia feia servir. I vam pensar molt en Llorenzo, que és com es diu el meu fill autista, per esbrinar quin seria l’impacte menor perquè ell pogués integrar-se. I també perquè ens vam trobar molt acompanyats pels especialistes d’aquí que havien de tractar a Llorenzo. I la primera experiència amb la Garriga?Fixa’t que va ser molt especial. Quan vaig arribar a la Garriga, un mes abans que la família, el tren s’estava aturant i em va passar alguna cosa... Vaig sentir que formava part d’aquest poble, com si el conegués de sempre. No sé com explicar-ho... Em vaig quedar una mica així perquè em va agradar molt i em vaig sentir molt bé. El mes vinent farà 15 anys. La seva vida i la de la seva família gira al voltant del seu fill autista.És correcte. Ell és com és i l’estimem com és. Tampoc no el volem canviar. Procurem donar-li tot l’amor que es pot donar. Ell viu amb nosaltres i fem pinya. Tot gira al seu voltant perquè tots plegats el protegim. A pesar de ser gran i amb molt de pes, és un pa de Déu. Mai no hem pensat a ingressar-lo perquè això no ens sembla correcte. Quan falti algú de nosaltres, ja veurem com ho fem, però la idea és portar-lo endavant amb nosaltres sempre. No ens imaginem descarregar-lo en un dipòsit. Ha de ser anguniós tenir un fill amb el qual és molt difícil comunicar-s’hi.És difícil. I hem anat superant etapes. Hem estat capaços de suportar absolutament tot. Sabem quina és la seva condició i qualsevol persona amb una mica d’amor estaria disposada a fer-ho. Hem canviat la nostra vida del tot: de la nit al dia, ens vam trobar en un altre país amb 14 maletes a sobre. Aquells primers mesos van ser una mica durs... Però de mica en mica ho hem superat. Amb un fill autista, la família s’ha de comportar com una pinya. Per exemple, ara fa poc es va fer la Caminada per la Salut Mental, doncs el disseny de l’activitat el vam dissenyar entre l’altre meu fill, que és il·lustrador, i jo. I per al 10 d’octubre, el Dia de la Salut Mental, el personatge que ho il·lustrava també era nostre. Com definiria el seu art?Sempre ha estat lligat al meu desenvolupament com a persona. El meu treball el defineixo com alguna cosa que arriba de la llum de la raó. Són estructures energètiques mentals. O sigui, l’art reflecteix molt la meva condició interna. Crec que el més important és descobrir-se un com a tal i enfrontar-se a com és. Per això dic que un ha de ser transparent. Tothom hauria de prendre aquesta drecera perquè al final serveix per descobrir-te com a persona. A mesura que cadascú es desenvolupa com a tal, és un aportació per a la persona però també per al seu entorn. I aquest entorn pot ser el teu municipi, el teu país, el món sencer. Per exemple, ens hem trobat a gent que miraven malament el meu fill i ens deprimia una mica. Però això ja ho hem superat i ara ja no li donem gaire importància. Nosaltres ens sentim bé, que és el que importa, i les persones que hem anat coneixent ens estimen, i nosaltres estimem aquestes persones. Jaime Moroldo, garriguenc de Veneçuela, artista / Julián Vázquez

Jaime Moroldo: “Amb un fill autista, la família s’ha de comportar com una pinya”

Els diables de la Garriga estrenen ‘Vitràlia’ per celebrar els 20 anys

EL 9 NOU dona divendres el conte ‘El peluix sota la pluja’

El Museu Abelló proposa un recorregut per les Galeries Dalmau

Es presenta ‘Els dijous blaus del doctor Pagès’ a l’Anònims de Granollers

LA PREGUNTA

Veu bé la regularització d’immigrants impulsada pel Govern espanyol?

Comissen un ramat d’un miler d’ovelles a un pastor a Montornès

Patrimoni revisa els canvis fets sense permís a l’església de Santa Maria de Llerona

Mor a 65 anys Lluís Ximeno, traumatòleg a l’Hospital de Sant Celoni durant 32 anys

Un regidor i tres membres de la junta dels Blaus de Granollers, investitgats per un delicte d'injúries per l'acte de Blaucops a la festa major de 2024

Jaume Guardeño continua ingressat al Parc Taulí en estat estable

Adeu a la pastisseria Colomer, referent històric a Granollers

Casa Tió, de les Franqueses, tanca les botigues pròpies i es concentra en el canal professional

Centenars de persones de Granollers participen en el projecte “I si fóssim 500” al pavelló el Parquet

[AMPLIACIÓ] Dos joves de Sant Celoni moren en un accident entre dos cotxes a la drecera de Palautordera

Els Bombers apaguen un incendi que afecta dos vehicles a Granollers