Jaja Nicolai: “D’aquí em va sorprendre molt la gran quantitat de gent gran”

LA VOLTA AL VALLÈS EN 80 MONS La Jaja, de 42 anys, treballa al restaurant familiar de Can Farell, a Santa Eulàlia de Ronçana. I és familiar en tots els sentits: el seu marit, en Miquel Àngel, n’és el xef i hi treballa també la seva cunyada, i els clients el consideren un destí agradable per a colles amb canalla. Aquests dies es parla molt d’Alemanya i dels alemanys. És que són una gent molt correcta. O sigui, són tal qual. La seva paraula val. Te’n pots refiar, tenen valors molt ferms. És clar que jo tinc el punt de vista dels alemanys que m’envoltaven quan era petita. Perquè vostè és brasilera, però de parla alemanya... Al Brasil, entre cinc i sis milions de persones tenen ascendència alemanya. És molta gent... Caram! Sí. És una llàstima, però la meva família no sap ben bé d’allà on van marxar els seus avantpassats d’Alemanya. La meva mare i la meva àvia ja van néixer al Brasil. Molt abans de la Primera Guerra Mundial, la meva família va emigrar per buscar una vida millor. El sud del Brasil estava molt despoblat en aquells temps i calia colonitzar-lo. Als emigrants els donaven 30 hectàrees de terra. No som conscients de com és de gran el Brasil, oi? Gens. Per exemple, les distàncies. Un vol d’avió entre Porto Alegre i Manaus dura cinc hores! És que és com de Lisboa a Moscou... Ni els mateixos brasilers en som prou conscients, a vegades. Encara que en els últims anys va fent forat el concepte que hi ha cinc brasils. Per exemple, nosaltres no tenim res a veure amb els del nord-est. Quan vaig arribar aquí pensava: “Un país tan petit en territori com Espanya –com tots els països d’Europa– quina passada la diversitat!”. Catalunya, el País Basc, Galícia... són molt diferents i a més lluiten molt per allò seu. És molt curiós. Al Brasil és diferent. Tothom és vingut de fora, però tothom és brasiler. Encara que la nostra gent gran, quan jugaven a futbol el Brasil i Alemanya, molts anaven amb Alemanya [riu]. La meva generació ja no. És cert el tòpic que al Brasil el futbol és una religió? Sí, és veritat. Jo ara pateixo pel Barça. Però he viscut molt els partits del Grêmio i l’Internacional de Porto Alegre. El Grêmio el van fundar alemanys i és molt germànic, i l’Inter el van formar els que no podien jugar al Grêmio. Jo sóc de l’Inter, que representa que no em tocaria... Per què va decidir venir a Catalunya? Jo soc d’un poblet i des de jove era una rebel. Tot allò em quedava molt petit. Tenia moltes ganes de sortir d’allà, volia veure coses... No sabia ben bé què ni on, però volia veure-ho. I vaig tenir un xicot brasiler que va venir a Barcelona... i jo darrere d’ell. A finals del 1992, més o menys. Però al cap d’un temps aquell noi va tornar al Brasil i jo em vaig quedar. I què li va sorprendre quan va aterrar a Barcelona? Moltes coses. Vaig veure una ciutat molt grisa, molt fosca. Jo venia d’un país molt verd, de molts colors. És clar que vaig arribar al febrer. I em va sorprendre la gran quantitat de gent gran. No veia nens pel carrer perquè vaig anar a petar al Barri Gòtic. No veia famílies ni nens. Però, al mateix temps, també vaig veure que tot funcionava, que tot rutllava. I s’estableix a Santa Eulàlia després de conèixer en Miquel Àngel, el que seria el seu home? Sí. Em feia molt respecte entrar a la vida de la família del meu home, una família tradicional catalana. Però ell n’estava molt segur i convençut i ho vaig veure clar. I no me’n penedeixo gens! Ens vam casar i va ser molt normal venir a viure a Can Farell. Havíem viscut a Barcelona, però no tenia gaire sentit amb ell treballant al restaurant. S’imagina lluny d’aquí? No, de cap manera. Encara que a vegades li dic a en Miquel Àngel que no em faria res que marxéssim a viure a Xangai! Però em sento d’aquí. Soc d’aquí. Soc brasilera per algunes coses, però per a altres, no.

Jaja Nicolai: “D’aquí em va sorprendre molt la gran quantitat de gent gran”

La companyia de teatre TeDebat de la Fundació AC Granollers celebra els 5.000 passis

La Mulassa de Granollers acaba com a finalista als Premis Best

Granollers consolida en 18.000 euros l’aportació a Blancs i Blaus

Els muralistes Sfhir i Murfin pintes dos espais de Canovelles dins el projecte Paret Viva

LA PREGUNTA

Creu que seran positius els aranzels anunciats per Donald Trump?

Dos denunciats penalment per llençar un gos desnodrit per un balcó a Canovelles

La Vermuteca reobre amb nova gestió al centre de Granollers

'Joc de cartes' busca les millors postres a quatre restaurants del Vallès Oriental

Bon Preu compra a Danone la planta de Parets i invertirà 30 milions per convertir-la en un hub de distribució

La Clandestina, de Granollers, guanya el 'Joc de cartes' per buscar les millors postres del Vallès

La botiga Montañà, de Granollers, rep un premi pels seus gairebé 200 anys d'història

Detingut un home per atracaments a gasolineres de la C-17,a Lliçà d’Amunt i Tagamanent

El restaurant 1497 de Vallromanes, guardonat amb un Estrella verda de la guia Michelin

Mercadona tancarà un dels tres supermercats de Mollet

Granollers elimina el paviment de formigó de la plaça Sant Tomàs d’Aquino