Jessica Rivera: “Cada dia m’ho repeteixo: ‘És pels meus fills que soc aquí.”

LA VOLTA AL VALLÈS EN 80 MONS Jessica Rivera, de 28 anys, té dos fills, de 3 i 7 anys, que viuen amb la seva mare a Hondures. Fa un any i escaig que viu a Montornès, treballa fent feines a cases i cuida gent gran pels seus fills. Com va sorgir això de venir cap aquí? Em van donar un cop de mà per venir. I ho vaig fer amb l’única idea de tirar endavant la meva família, els meus fills i la meva mare, que són el més important que tinc. El meu fill petit està malalt i necessita una llet especial que és molt cara. Pateix intolerància a les llets normals i sofria diarrees, mucositats pulmonars... Em vaig veure obligada a triar entre sortir de Comayagua per fer diners i poder comprar la llet al meu fill o resignar-me que es morís. La seva família continua vivint a Comayagua? Sí, viuen allà. Quants anys té el seu fill? Ara té 3 anys. El vaig haver de deixar molt chiquito. Quan vaig venir cap aquí, ell acabava de fer 2 anys. No heu pogut confiar en l’Estat hondureny per a aquests problemes de salut? Gens. Però és que tampoc a l’Estat hondureny no hi ha diners per a res. La cosa al meu país és així. I segurament la cosa és pitjor a hores d’ara amb la situació tan difícil que tenim. Acá una pot anar treballant i anar traient endavant la seva família. Els diaris expliquen a Hondures hi ha molts problemes amb les maras, bandes de joves delinqüents i molt violentes que són una mena d’estat a dins de l’Estat. És clar que fa molt temps que hi són les maras. Però crec que el problema més gran és que no hi ha feina. I hi ha moltes protestes per fer fora el govern, que no vol marxar, i que sembla una dictadura. Però encara que tothom sigui al carrer, no sembla que serveixi de gaire cosa. Com porta la relació a distància amb els seus fills? És el més difícil que hi ha. Però la meva meta, i cada dia m’ho repeteixo: “És per ells que soc aquí.” Sacrificar el meu amor i el d’ells amb la distància és molt dur. Però sé que hi ha moltes mares que també ho han de fer. De mica en mica... Per què va triar Montornès per viure? Coneixia una família a Montornès nord del meu país, que són els que em van ajudar en el primer moment. Em van trobar una habitació per poder viure, la primera feina... Encara que no ho sembli, d’Hondures hi ha molta gent. Li ha sorprès les diferències entre Hondures i Catalunya? Són països molt diferents, és clar. Però al mateix temps també m’he sentit molt ben acollida. Sí, penso de veritat que és un país acollidor. Encara que m’estic acostumant que quan acá és de dia allà sigui de nit. Quan jo dormo, a casa meva tot just es lleven. Però vaja, cal acostumar-se al que hi ha. A què es dedica? Soc treballadora de la llar i netejo a cases. També tinc cura de gent gran. Com s’imagina d’aquí a uns anys? No ho sé, sincerament. Potser anant i tornant... No ho sé... La situació que viu Hondures ara mateix és molt complicada. Però és clar que m’agradaria moltíssim tenir acá els meus fills amb mi. Serà fàcil portar-los? Fàcil, fàcil, no ho serà. Però cal proposar-s’ho i amb l’ajuda de Déu es pot aconseguir qualsevol cosa. Vostè és religiosa. És clar: primer Déu. Jo puc pensar moltes coses però qui de veritat disposa és Déu. Vostè és jove. A missa a Catalunya acostuma a anar-hi només la gent gran. A Montornès nord, a la Mare de Déu del Carme, que és la meva parròquia, hi ha molta gent jove amb els seus fills, segurament perquè hi ha molta comunitat llatina. A Montornès centre, a la parròquia de Sant Sadurní, potser sí que la gent és una mica més gran. [caption id="attachment_140167" align="alignnone" width="399"] Jessica Rivera, montornesenca de Comayagua (Hondures) / Griselda Escrigas[/caption]

Jessica Rivera: “Cada dia m’ho repeteixo: ‘És pels meus fills que soc aquí.”

“Els que fem ficció, ni canviarem el món ni salvarem vides, però sí que podem provocar petits terratrèmols emocionals en els espectadors”

El documental ‘Sau, la memòria submergida’ d’EL 9 TV, finalista dels Gaudí en una gala protagonitzada per ‘El 47’

Eduard Sola guanya el Gaudí a Millor Guió Original per ‘Casa en flames’

The Crab Apples presenta ‘Un volantazo’ a Granollers

LA PREGUNTA

Està d’acord que el salari mínim pugi 50 euros més al mes?

Un Lidl i uns 100 habitatges completaran la façana dela ronda Sud de Granollers

Un vessament en una empresa de Bigues provoca la presència d'escuma al riu Tenes

Una granollerina testimoni dels focs a Califòrnia

La festa de Sant Antoni Abat de les Franqueses prescindirà dels tres tombs

Identificats dos homes pel robatori de la bossa de mà a una dona de 92 anys a la Roca

Detingut per dos robatoris violents a Caldes: amenaça les víctimes amb una navalla i fuig en patinet

Eduard Sola guanya el Gaudí a Millor Guió Original per 'Casa en flames'

Restaurant Layon: l’hora dels adeus

Crida per localitzar un home de 28 anys desaparegut a Mollet

Renfe millorarà els passos inferiors a les estacions de Sant Celoni, Cardedeu i Palautordera