L’obra Assange. El poder de la informació, que es va estrenar divendres passat al Teatre Gaudí de Barcelona, té segell vallesà. L’actor i director Joan Frank Charansonnet, de Granollers, s’ha encarregat de fer l’adaptació del text basat en el llibre El poder de la información de Víctor Manuel Díaz i Virginia Fernández, i també s’ha posat en la pell del personatge, sota la direcció de Mireia Ros.
Al seu costat actua l’actriu Elena Codó, de Sant Antoni de Vilamajor, que fa el paper de l’advocada Stella Moris, a qui Assange va conèixer el 2010, i amb qui es va casar i va tenir dos fills. L’obra s’estrena aquest divendres i es podrà veure fins al 31 de març.
En la presentació de l’obra que es va fer la setmana passada, Díaz va recordar que tot plegat va néixer de la seva “obsessió” pel cas d’Assange, que el va portar a recopilar informació sobre els esdeveniments succeïts en la seva última dècada, a partir d’entrevistes, llibres o exposicions, entre d’altres, segons recull l’ACN. Tot plegat ho va fer de la mà de Fernández, amb qui van triar quina part de la història s’havia d’explicar, precisament, a través del teatre.
Charansonnet s’ha encarregat d’adaptar aquest primer text per fer una obra amb quatre personatges, que mostren les relacions humanes que envolten Assange, sense deixar de banda altres aspectes com la censura, el dret a la informació o l’aïllament del mateix protagonista. “No és una obra només del seu pensament cívic, polític i filosòfic, que és molt important, sinó que també aborda les relacions humanes”, va explicar.
Així, a través de l’espectacle es poden entendre moltes més coses de com és, com es mou, com pensa, les cançons que li agraden, sobre la seva vida. “I això és la part més xula d’interpretar un personatge com el seu”, va afirmar. “És un deute interpretar-lo en el moment en què estem, però també és una gran responsabilitat tant artística com social”, va comentar. Per a Charansonnet, interpretar aquest personatge ha estat un altre repte. “És el que m’agrada a mi”, va dir l’actor i director, en un moment en què ha fet de Salvador Dalí a la pel·lícula El cas Angelus, la fascinació de Dalí.
Charansonnet va dir que l’única forma de fer-ho era fugint de la “imitació” i creant la seva pròpia versió de Julian Assange. “Al seu moment em vaig plantejar, què podia fer jo? I la manera d’aportar el meu granet de sorra era a través de l’art”, relata.
La directora de l’obra, Mireia Ros, assenyala que “sembla impossible” que estigui passant tot això en l’actualitat. “Com és possible tanta hipocresia i mediocritat? Que estiguem consentint això?”, pregunta. “És un tema que em commou.”
L’obra ha arribat en un moment de canvis, en què s’espera que la justícia britànica prengui una decisió definitiva sobre l’extradició d’Assange, reclamada pels Estats Units. Segons el que passi, el text de l’obra canviarà lleugerament.
{{ comment.text }}