El 1934 Peiró feia la proposta de República Social Federal. El pensament anarquista beu molt del federalisme de Pi i Margall

El 14 d’abril passat es va presentar a la Fundació Anselmo Lorenzo de Madrid el documental Peiró42, dedicat al líder anarcosindicalista de la Confederació Nacional del Treball (CNT). Joan Peiró (Sants, 1887 – Paterna, 1942) va ser afusellat pel franquisme ja ha fet 75 anys, després d’haver estat secretari general de la CNT de Catalunya i d’Espanya en diverses ocasions, un destacat articulista i ministre d’Indústria del govern Largo Caballero (1936-1937). Deixà el ministeri arran dels Fets de Maig de 1937 i es reintegrà a la seva feina de director de producció de la Cooperativa Cristalleries de Mataró: un exemple de cooperativa obrera –que ell havia ajudat a consolidar– i una empresa d’èxit amb importants vendes a tota la Península. Vidrier des dels vuit anys, s’inicià com a sindicalista a Badalona, tornà a Sants i, finalment, recalà a la capital del Maresme. Les detencions i el negar-se-li la feina obligaren a aquests trasllats. Detingut a França a finals de 1940, serà lliurat a l’Alemanya nazi i, per aquesta, a la policia espanyola en un cas molt semblant al del president Companys. El franquisme el condemnà a mort després de voler-lo atreure als sindicats verticals. En una conversa amb el conegut periodista Josep M. Planes al diari La Publicitat [juliol de 1931], Joan Peiró reconeixia que la CNT havia adoptat una actitud de simpatia vers ERC i declarava que la Confederació no havia estat mai centralista, sinó federalista. Recordem que els anys trenta ERC era partidària de la República Federal. El 1934 Peiró feia la proposta de República Social Federal. El pensament anarquista beu molt del federalisme de Pi i Margall (1824-1901). Ja a l’Estatut de Catalunya de 1932, Peiró hi trobava a faltar l’autonomia municipal. Pensava que els municipis són “la expresión colectiva más ínfima y cercana al individuo, el derecho de autodeterminación en todos los aspectos de la vida de los pueblos”. El professor Pere Gabriel ha definit els seus plantejaments de “federalisme llibertari”. A Solidaridad Obrera (diari de la CNT; maig de 1931) Peiró escrivia que ell havia demostrat amor per les coses de Catalunya i que havia lluitat sense descans per les llibertats d’Espanya; que s’oposava tant a l’imperialisme espanyol com a la independència catalana. Reconeixia el dret dels pobles a les seves llengua, cultura i tradicions, però que aquestes no havien de dividir els homes “amb l’artifici de les fronteres”. I sostenia que les regions i els municipis, com també els individus, havien de gaudir de les més àmplies autonomia i llibertat, seguint el credo pimargallià. Ho reblava afirmant que lluitarien perquè Catalunya assolís el màxim grau de les seves llibertats, però també perquè hi tinguessin dret les altres regions, en el marc de la solidària federació dels pobles hispans. L’agitada vida de Peiró i les persecucions que va patir en diferents èpoques el van dur per distints domicilis, presons i amagatalls. Un d’aquests que li era molt plaent era Can Cigala de la Roca, on s’havia refugiat més d’una vegada i on s’havia celebrat alguna reunió clandestina, com un ple nacional de la CNT (d’àmbit espanyol) el juliol de 1928, durant la dictadura de Primo de Rivera.

El 1934 Peiró feia la proposta de República Social Federal. El pensament anarquista beu molt del federalisme de Pi i Margall

Joan Peiró, anarcosindicalista i federalista