Jordi Masó situa en la distopia els contes de ‘Jo això ja no ho veuré’

Amb Jo això ja no ho veuré (Males Herbes), Jordi Masó ha tornat als contes. En concret, a nou relats que es mouen en un futur distòpic per tractar temes socials, amb maneres de narrar singulars i experimentals, i sempre amanides amb el seu particular humor i enginy. El nou llibre del músic i escriptor de Granollers va sortir dijous, i el 5 de març en farà la primera presentació a La Gralla de Granollers. L’origen d’aquest nou projecte literari es troba en un parell de relats que ja tenia escrits sobre històries futuristes i escrites de maneres diferents, fugint de l’estil clàssic. Eren “Dramatis personae”, que va publicar a la revista Freakcions, el 2021, i “whore-house.com”, que va formar part de l’antologia El meu primer llibre porno, publicat per Males Herbes el 2024. “Vaig pensar a escriure altres relats que s’ajustessin a aquests paràmetres, buscant altres maneres de narrar, i fer-ne un llibre”, explica l’autor. Així, va passar dels dos contes inicials als nou que formen Jo això ja no ho veuré, tots ells narrats des de l’experimentació, començant pel primer, en forma de “dramatis personae”, fins a l’últim, en què els agraïments es converteixen en una història. Entre l’un i l’altre trobem “Un avi a casa”, en forma de documental televisiu, amb les explicacions de les imatges i les veus en off, i teixint tota la història al voltant de les declaracions dels diferents personatges. “Vaig intentar imitar com parlava la gent de veritat, amb els seus tics, encallant-se i repetint paraules, perquè volia que fos molt real”, explica Masó, mentre reconeix que s’ho va passar molt bé escrivint-lo. També es va divertir moltíssim amb “whorehouse.com”. En aquest cas va ser un encàrrec amb l’objectiu de formar part d’El meu primer llibre porno. “Em vaig imaginar un catàleg de prostíbuls amb les seves crítiques i puntuacions corresponents, igual que passa amb els restaurants.” És un conte amb el qual s’ho va passar molt bé escrivint-lo i que encara li fa riure. El relat amb menys humor de tots, i que té un to més tràgic, és “Catorze estampes nadalenques”. Per a l’escriptor és el més costumista, és “un conte de Nadal i volia que hi hagués tots els elements, però també té les seves cosetes”. Unes cosetes que no deixen de sorprendre el lector. Per a Masó és important que hi hagi humor sempre, però sobretot en un llibre sobre distopies. “Si no, podria ser molt dramàtic”, diu. Fins a tot, a “Noranta-nou visions de l’apocalipsi”, en què explica com acaba el món, en tot moment la seva idea era que no fos “un conte terrible i molt tràgic, sinó que fos una distopia còmica i irònica”. Dels nou relats, “Filigrana” s’erigeix com el més convencional, en principi pel que fa a la forma, perquè la història també es mou en la distopia. “Al final, però, tampoc és tan convencional”, assegura Masó. En són testimoni les extenses i abundants notes de pàgina. “En el fons també és una paròdia d’aquells erudits que fan aquelles notes a peu de pàgina encara més grans que el mateix text”, afirma. Una característica comuna dels nou contes és que inclouen la frase del títol, “Jo això jo ja no ho veuré”. Ho va fer quan va decidir el títol definitiu. En aquell moment ja tenia escrits els relats, i va introduir-lo en cadascun d’ells d’una manera que resultés natural, que fluís bé enmig de la història, i ho va aconseguir. “M’agradava donar la idea d’un futur, de no veure tot el que passarà.” L’autor defineix Això jo ja no ho veuré com “un llibre de ciència-ficció, de futurs possibles no gaire llunyans”. De fet, a Masó sempre li ha agradat la ciència-ficció, i quan era un adolescent en va llegir molta. “Tot i que en cinema està ben considerada, en literatura, la ciència-ficció és un gènere que no és ben vist, i sí, aquest llibre és una mica la reivindicació d’aquest gènere”, afirma. Després d’aquest llibre, Masó avisa que ja prepara una nova novel·la, però que no tindrà res a veure amb l’última que va escriure, Xacona, amb la qual va obtenir el Premi Llibreter 2024. “Serà una novel·la breu i amb pocs personatges”, anuncia. Aquesta nova línia respon a la seva idea de fer coses diferents. “No m’agrada repetir-me, i això a vegades pot convertir-se en una tortura.” Tot i aquests tocs diferencials entre uns i altres llibres, l’estil de Jordi Masó hi és sempre present. “Al final acabes escrivint de la mateixa manera perquè un és com és, i jo no puc evitar ser jo.”

Jordi Masó situa en la distopia els contes de ‘Jo això ja no ho veuré’

Caldes Criminal promourà el gènere negre durant dos dies

Marina Rodríguez i Joan Josep Gutiérrez, publiquen un llibre sobre Muzio Clementi

‘Perfect Days’, amb dedicatòria

Un nom preciós

LA PREGUNTA

Veu bé la regularització d’immigrants impulsada pel Govern espanyol?

Comissen un ramat d’un miler d’ovelles a un pastor a Montornès

Patrimoni revisa els canvis fets sense permís a l’església de Santa Maria de Llerona

Un regidor i tres membres de la junta dels Blaus de Granollers, investitgats per un delicte d'injúries per l'acte de Blaucops a la festa major de 2024

Mor a 65 anys Lluís Ximeno, traumatòleg a l’Hospital de Sant Celoni durant 32 anys

Jaume Guardeño continua ingressat al Parc Taulí en estat estable

Adeu a la pastisseria Colomer, referent històric a Granollers

Salvador Illa pateix dolor i pèrdua de força a les cames i estarà ingressat dues setmanes mentre li fan proves i rehabilitació

Casa Tió, de les Franqueses, tanca les botigues pròpies i es concentra en el canal professional

Centenars de persones de Granollers participen en el projecte “I si fóssim 500” al pavelló el Parquet

[AMPLIACIÓ] Dos joves de Sant Celoni moren en un accident entre dos cotxes a la drecera de Palautordera