Els sanitaris, a la primera línia en la lluita contra la pandèmia, són objecte aquestes setmanes d’un gran nombre d’homenatges i d’accions d’agraïment i reconeixement, molts dels quals musicals, a la seva incansable tasca. Amb aquest punt de partida, l’artista Josep Bofill, de Vallromanes, ha volgut sumar-se a aquestes accions amb un particular homenatge a aquest col·lectiu i al moment actual marcat per un virus que ho ha capgirat tot.
L’homenatge d’aquest reconegut escultor, amb una llarga trajectòria al darrere, s’ha concretat en dues instal·lacions a l’aire lliure, en un bosc de casa seva a Vallromanes, i de les quals pot gaudir tothom. “Estan situades a uns 15 o 20 metres l’una de l’altra, al bosc del costat d’un camí rural per on passa força gent que va a caminar, amb bicicleta o a fer esport”, comenta l’artista.
Precisament, les dues instal·lacions estan fetes amb elements naturals, extrets d’aquest mateix bosc. En la que homenatja els sanitaris, Bofill ha utilitzat escorces de pi, que ha pintat de blanc, amb una pintura ecològica, en clara referència a les bates blanques dels sanitaris. Les diferents escorces s’uneixen amb fils d’acer inoxidable, que brillen amb la llum, i formen una instal·lació penjada entre dos arbres, com si fos una cortina.
La instal·lació fa 3 metres per 2,5. “És gran, perquè sorprengui qui se la trobi pel camí, com també ens ha sorprès tot el que està passant”, apunta l’artista. Per titular-la, Bofill ha agafat una frase de la pel·lícula La llista de Schindler: “Salvar una vida és salvar tot un poble.”
L’aspecte “de dolçor, com si fossin llàgrimes blanques” d’aquesta obra contrasten amb l’agressivitat i l’impacte de la segona instal·lació, situada dalt d’un arbre. En aquest cas fa referència a la Covid-19, i està feta amb branques seques del bosc, entrellaçades entre elles i formant com un niu. “En pintar-la de vermell he volgut donar-li més agressivitat, la que té aquest bitxo”, explica Bofill. És una obra que respira agressivitat, però també esperança amb el títol que li ha dedicat l’artista: Un virus pot matar un ser, però mai l’amor a la vida.
Josep Bofill tenia clar que havia de fer alguna cosa davant la situació de pandèmia sanitària actual. “Crec que als artistes ens toca fer alguna manifestació del que està passant, i jo he volgut fer un agraïment als sanitaris per l’esforç que fan i pel perill que corren cada dia, i com a testimoni de la causa, també he volgut fer referència a la Covid-19.
L’escultor, amb un taller instal·lat a casa, ha pogut continuar treballant aquests dies. “No paro de crear ni d’investigar. Una situació com la que estem vivint et força més a crear, des d’una forma més íntima i més aïllada, per això aprofito per investigar, i atrapar les emocions, les sensacions i les sorpreses. Perquè les bones sorpreses van bé a la vida”, afirma.
Una trajectòria llarga i reconeguda
Josep Bofill és un artista amb una llarga i reconeguda trajectòria, i amb una relació especial amb Granollers. A la galeria AB, ara ja tancada, hi va fer algunes exposicions. Ara fa tres anys hi va presentar una nova instal·lació, “Humà”, en què la figura humana hi continuava sent la protagonista, però amb uns aires d’innovació.
La seva obra, però, ha arribat a galeries de tot Catalunya, l’Estat espanyol i altres països com França, Itàlia, Alemanya, Veneçuela, Colòmbia o Rússia, a més de diversos museus. També és autor d’escultures de gran format per a espais públics i ha rebut diversos guardons com el Premi Josep Llimona d’Escultura.
Cronologia de l’impacte del coronavirus al Vallès Oriental.
{{ comment.text }}