Jou Diouf: “A la que parles una mica de català, la gent t’obre les portes”

LA VOLTA AL VALLÈS EN 80 MONS Jou Diouf, de 42 anys, va arribar fins a Sant Antoni i Sant Pere de Vilamajor després d’un llarg periple. Ara, ja hi ha passat més de la meitat de la seva vida amb l’epicentre al restaurant de Can Pau. Abans d’arribar a Catalunya va haver de voltar món. Quan tenia 20 anys, vaig marxar al sud del meu país. Després vaig anar passant per Mauritània, Costa d’Ivori, Malí, Gàmbia i, encara que només va ser un mes, Itàlia. Però el que volia era arribar a Espanya. Vaig fer-ho primer a Alacant i d’allà, cap a Granollers. Hi vaig arribar un dilluns i el dilluns següent ja esta treballant al restaurant Can Pau, a Sant Pere de Vilamajor. I per què el Can Pau? Tenia un amic que hi treballava. Rentava plats i volia plegar. Em va demanar: “Voldries rentar plats?” I tant, cap problema! Em va fer l’entrevista de feina el meu cap, en Joan Bosch, un diumenge. Llavors no parlava ni català ni castellà, només la llengua del meu país, el wòlof, i francès. Dilluns ja vaig començar a la pica. Al cap d’un any de ser allà, vaig passar a la brasa. Pas a pas. Després, vaig fer de cambrer del bar. I allà va ser on vaig començar a aprendre català i castellà de debò. Quan plegava, a les cinc de la tarda, anava a escola. Una setmana feia català i una altra feia castellà... fins que vaig aconseguir un diploma de totes dues llengües. Al cap de dos anys, vaig arribar a ajudant de cambrer, a la sala de restaurant. Al cap d’un any més, segon cambrer... Pas a pas... Bé. I, al cap de dos anys, va plegar l’encarregat i em van proposar fer de maître i d’encarregat. Què vol dir amb això de “pas a pas”? Que no cal tenir pressa. Ara fa cinc anys que faig de maître i m’agrada molt la feina. A poc a poc, s’arriba lluny. Primer vaig estar vivint a Granollers i, al cap d’un temps vaig, venir a Sant Antoni de Vilamajor. Ara fa uns tres anys vaig portar la meva dona i el meu fill, que tenia un any i nou mesos. I ara fa tres mesos hem tingut una nena. Pas a pas... I feliç? Conec tothom al poble. I el meu cap és un paio collonut. Mai podré pagar-li tot el que va fer per mi. Va lluitar molt perquè pogués aconseguir els papers. Costa molt. No va ser fàcil. Com s’ho va prendre la teva dona això de venir a Sant Antoni? Encantada. Va fer-ho al 2014. Ella havia estudiat molt, entre altres coses, castellà, i el parlava una mica. Feia poc temps que era aquí i em va demanar: “Per què la gent parla diferent?” Vols que t’ho expliqui? Això és Catalunya i aquí la gent parla català. Si vols viure aquí, n’has d’aprendre ni que sigui una mica. I ara parla català millor que jo! Us va sorprendre? Em vaig adonar de seguida que, a la que parles una mica de català, la gent t’obre les portes. I ho trobo perfecte. Si tu arribes al meu país i parles alguna de les nostres llengües, el wòlof o el serere, t’estimaré molt més que si em parles en francès. Encara no el parlo perfecte, el català... però, vaja. Us imagineu tornant al Senegal? Per vacances. Però, en aquest món, ningú no pot saber el que pot passar ni avui ni demà. És clar que m’agradaria ser al costat de la meva família: el meu germà, la meva àvia, el meu pare, la meva mare... Però no puc. A més, tinc clar que no sóc català ni espanyol, però hi ha una part de mi molt important que està aquí. La meitat de la meva vida l’he feta aquí. Com els seus fills... El gran va a escola al Torre Roja. Quan va entrar al col·le, no parlava res de res. Com el seu pare abans. Però en tres o quatre mesos ho va agafar ràpid. Ara el que no parla bé és el wòlof... Li sap greu? Una mica. Li diem: “Tete, a casa hauries de parlar wòlof.” No voldria que el perdi perquè, el dia que sigui a Àfrica, com parlaria amb la seva iaia, el seu tiet o la tieta? Potser amb la petita ens costarà més.

Jou Diouf: “A la que parles una mica de català, la gent t’obre les portes”

Quinze anys sense Santi Santamaria: Extreballadors de Can Fabes i familiars del xef celebren el retrobament més gran fins ara

Menú complet per la 14a Fira de la Botifarra de la Garriga

Maria Castell porta ‘Solstici’ al Teatre Auditori de Granollers

Un equip de bàsquet al Pavelló Municipal d’Esports

LA PREGUNTA

Creu que l’absentisme és un dels principals problemes del mercat laboral?

El PSC demana que Juzgado, de la Torre i Cayuela passin a ser regidors no adscrits

Roben unes 120 bicicletes elèctriques de la seu de LaBosch, a Cardedeu

Quatre ferits menys greus en un accident de trànsit la BV-5108, a Cànoves i Samalús

Crema la cabina d'un camió a la rotonda de Can Duran, a Canovelles

Bolca un remolc carregat amb quatre vaques a la C-17 a Tagamanent

Crisi de govern a Parets: tres regidors del PSC surten de l'executiu

Educació fixa el tancament de l'escola Joan Solans en un termini de quatre anys

Premi d'un milió d'euros per una butlleta de l'Euromillones segellada a Lliçà d'Amunt

Llibertat amb càrrecs per a l’autor de l’accident mortal de Palautordera

Alberto Núñez Feijóo visita la planta del Grup Gallo de Granollers