Khalid Zaidi Soltany: “Vaig començar d’usuari d’El Xiprer i he acabat fent de voluntari”

LA VOLTA AL VALLÈS EN 80 MONS En Khalid Zaidi Soltany, de 44 anys, viu a la Torreta, just a la frontera entre la Roca i Granollers, i treballa a l’Hotel Ciutat de Granollers. Es confessa enamorat d’El Xiprer. Hi va anar com a usuari i ara hi fa de voluntari. Com va començar la seva història a la comarca? Vaig arribar directament a Granollers el 2006 i vaig venir amb un amic. Al Marroc jo estava treballant a l’hostaleria, en un restaurant francès. L’amic em va dir: “Vols venir?” I li vaig respondre: “I per què no?” A casa meva som una família nombrosa de 12 germans, sis noies i sis nois. Jo sempre havia tingut la il·lusió d’anar a viure a fora, de marxar a l’estranger. Per què van escollir Granollers? Pel meu amic i perquè una cosina meva ja hi vivia. De seguida ja vaig començar a treballar. Primer, a la construcció. Durant un any i mig, gairebé dos anys, vaig estar treballant en una obra a Montmeló. I també anava aprenent l’idioma perquè sabia una mica d’espanyol, però s’avança més ràpid quan hi vius, és clar. Què li va sorprendre en arribar aquí? A Granollers, com passa a Catalunya o com passa a tot Europa, em va sorprendre la llibertat. Al Marroc, de llibertat, només en coneixem la paraula. Aquí tothom, d’una manera o altra, viu en llibertat. I també em van sobtar els serveis públics. El Marroc és un país pobre i representa que hi ha sanitat pública, però s’ha de pagar per tot. Aquí, treballant, cotitzant i pagant impostos, tens accés a una molt bona sanitat. I com a anècdota em va xocar molt la meva primera revetlla de Sant Joan. El primer any de ser aquí tothom em deia: “Anem a comprar cava! Anem a comprar coca!” Aquell primer Sant Joan vaig quedar-me petrificat i pensava: “Carai, quina llibertat! La gent va a comprar cava al supermercat i va a comprar coca a les fleques?” Fins que un company em va avisar: “Que no és pas la coca blanca, que és un pastís!” Mai més no he oblidat aquell dia. Sempre li explico als amics. Vostè ha estat voluntari a El Xiprer, oi? Sí, però la història comença una mica abans. Després de treballar dos anys a la construcció va començar a baixar la feina i em vaig quedar a l’atur. Llavors encara no tenia la residència i un paisà meu em va dir: “Per què no proves d’anar a El Xiprer? Allà trobaràs gent que t’ajudarà en la integració, que t’obrirà alguna porta.” Ho vaig provar i va ser genial. Des del primer dia em vaig enamorar d’El Xiprer. M’agradava com és perquè tothom que ve som iguals. I és cert que tothom que ve té problemes, però és un lloc acollidor, t’escolten, et sents estimat pels voluntaris, per les voluntàries. A El Xiprer és on va conèixer l’Helena, la seva companya? Sí, sí. Més que companya, és la meva dona perquè estem casats. I també vaig anar coneixent molta més gent i, sobretot, a tenir més confiança en la gent. I fixa’t què curiós, al cap d’un parell de mesos a El Xiprer, em va començar a sortir un munt de feina. Aleshores, a les tardes, quan no havia de treballar, continuava anant-hi a estudiar. En aquells temps també, la filla de la Mercè Riera, la directora d’El Xiprer, va fer obres per obrir una cafeteria al costat i com que tenia experiència en hostaleria, vaig estar treballant allà uns set anys i mig. Tenia l’horari de 10 del matí a 6 de la tarda i cada dia, abans d’entrar a la cafeteria, procurava dedicar un parell d’hores a fer de voluntari a El Xiprer. Ajudava a preparar els esmorzars dels matins. O sigui, que vaig començar d’usuari d’El Xiprer i he acabat fent de voluntari [somriu d’orella a orella]. És el que et deia: des del primer dia que em vaig enamorar del lloc. Com s’imagina el seu futur? La veritat és que penso que s’ha de viure cada dia. Per exemple, quan treballava a la cafeteria de la filla de la Mercè Riera, feia algunes hores a l’Hotel Ciutat de Granollers i ara hi estic treballant a jornada completa. Mai no saps què pot passar demà. [caption id="attachment_136738" align="alignnone" width="400"] Khalid Zaidi Soltany, granollerí de Mohammedia (Marroc) / Griselda Escrigas[/caption]

Khalid Zaidi Soltany: “Vaig començar d’usuari d’El Xiprer i he acabat fent de voluntari”

Tanca la pastisseria Colomer, de Granollers, després de 60 anys

Torna el Premi Pilar Forcada Art Situacions a Arcomadrid

Jordi Masó situa en la distopia els contes de ‘Jo això ja no ho veuré’

Don Omar a Barcelona: les entrades surten a la venda dilluns 2 de març

LA PREGUNTA

Creu que l’absentisme és un dels principals problemes del mercat laboral?

[AMPLIACIÓ] Mor un home per una aturada cardiorespiratòria davant de la Fonda Europa, a Granollers

Roben la caixa i planxes de cabell de 200 euros a una perruqueria Carol Bruguera de Granollers

L'aparadorista de Can Barbany, Patrici Martínez, es jubila després de gairebé 40 anys

Mor a 79 anys Mario Valls, últim pastisser de la família de Can Mario de la Garriga

Els Mossos investiguen la mort d’un home en una ‘rave’ a Cardedeu

Mor la passatgera davantera d'un turisme en un xoc a l'AP-7 a Sant Celoni

Menú complet per la 14a Fira de la Botifarra de la Garriga

Premi d'un milió d'euros per una butlleta de l'Euromillones segellada a Lliçà d'Amunt

Veïns de la Font Verda, a Granollers, volen un calendari definit per a la reactivació de les rampes mecàniques que no funcionen

El sindicat d’habitatge de Cardedeu vol evitar un nou desnonament