Khalid Zaidi Soltany: “Vaig començar d’usuari d’El Xiprer i he acabat fent de voluntari”

LA VOLTA AL VALLÈS EN 80 MONS En Khalid Zaidi Soltany, de 44 anys, viu a la Torreta, just a la frontera entre la Roca i Granollers, i treballa a l’Hotel Ciutat de Granollers. Es confessa enamorat d’El Xiprer. Hi va anar com a usuari i ara hi fa de voluntari. Com va començar la seva història a la comarca? Vaig arribar directament a Granollers el 2006 i vaig venir amb un amic. Al Marroc jo estava treballant a l’hostaleria, en un restaurant francès. L’amic em va dir: “Vols venir?” I li vaig respondre: “I per què no?” A casa meva som una família nombrosa de 12 germans, sis noies i sis nois. Jo sempre havia tingut la il·lusió d’anar a viure a fora, de marxar a l’estranger. Per què van escollir Granollers? Pel meu amic i perquè una cosina meva ja hi vivia. De seguida ja vaig començar a treballar. Primer, a la construcció. Durant un any i mig, gairebé dos anys, vaig estar treballant en una obra a Montmeló. I també anava aprenent l’idioma perquè sabia una mica d’espanyol, però s’avança més ràpid quan hi vius, és clar. Què li va sorprendre en arribar aquí? A Granollers, com passa a Catalunya o com passa a tot Europa, em va sorprendre la llibertat. Al Marroc, de llibertat, només en coneixem la paraula. Aquí tothom, d’una manera o altra, viu en llibertat. I també em van sobtar els serveis públics. El Marroc és un país pobre i representa que hi ha sanitat pública, però s’ha de pagar per tot. Aquí, treballant, cotitzant i pagant impostos, tens accés a una molt bona sanitat. I com a anècdota em va xocar molt la meva primera revetlla de Sant Joan. El primer any de ser aquí tothom em deia: “Anem a comprar cava! Anem a comprar coca!” Aquell primer Sant Joan vaig quedar-me petrificat i pensava: “Carai, quina llibertat! La gent va a comprar cava al supermercat i va a comprar coca a les fleques?” Fins que un company em va avisar: “Que no és pas la coca blanca, que és un pastís!” Mai més no he oblidat aquell dia. Sempre li explico als amics. Vostè ha estat voluntari a El Xiprer, oi? Sí, però la història comença una mica abans. Després de treballar dos anys a la construcció va començar a baixar la feina i em vaig quedar a l’atur. Llavors encara no tenia la residència i un paisà meu em va dir: “Per què no proves d’anar a El Xiprer? Allà trobaràs gent que t’ajudarà en la integració, que t’obrirà alguna porta.” Ho vaig provar i va ser genial. Des del primer dia em vaig enamorar d’El Xiprer. M’agradava com és perquè tothom que ve som iguals. I és cert que tothom que ve té problemes, però és un lloc acollidor, t’escolten, et sents estimat pels voluntaris, per les voluntàries. A El Xiprer és on va conèixer l’Helena, la seva companya? Sí, sí. Més que companya, és la meva dona perquè estem casats. I també vaig anar coneixent molta més gent i, sobretot, a tenir més confiança en la gent. I fixa’t què curiós, al cap d’un parell de mesos a El Xiprer, em va començar a sortir un munt de feina. Aleshores, a les tardes, quan no havia de treballar, continuava anant-hi a estudiar. En aquells temps també, la filla de la Mercè Riera, la directora d’El Xiprer, va fer obres per obrir una cafeteria al costat i com que tenia experiència en hostaleria, vaig estar treballant allà uns set anys i mig. Tenia l’horari de 10 del matí a 6 de la tarda i cada dia, abans d’entrar a la cafeteria, procurava dedicar un parell d’hores a fer de voluntari a El Xiprer. Ajudava a preparar els esmorzars dels matins. O sigui, que vaig començar d’usuari d’El Xiprer i he acabat fent de voluntari [somriu d’orella a orella]. És el que et deia: des del primer dia que em vaig enamorar del lloc. Com s’imagina el seu futur? La veritat és que penso que s’ha de viure cada dia. Per exemple, quan treballava a la cafeteria de la filla de la Mercè Riera, feia algunes hores a l’Hotel Ciutat de Granollers i ara hi estic treballant a jornada completa. Mai no saps què pot passar demà. [caption id="attachment_136738" align="alignnone" width="400"] Khalid Zaidi Soltany, granollerí de Mohammedia (Marroc) / Griselda Escrigas[/caption]

Khalid Zaidi Soltany: “Vaig començar d’usuari d’El Xiprer i he acabat fent de voluntari”

Marina Rodríguez i Joan Josep Gutiérrez, publiquen un llibre sobre Muzio Clementi

Mor a 85 anys Miquel Pujol, de les Franqueses, aficionat al maquetisme ferroviari

Eduard Sola guanya el Gaudí al millor guió original per ‘Mi amiga Eva’

Marta Aiza, de Granollers, dirigeix el seu primer curt, ‘La nena més bonica del món’

LA PREGUNTA

Està d’acord amb la prohibició de les xarxes socials als menors de 16 anys?

[AMPLIACIÓ] Dos joves de Sant Celoni moren en un accident entre dos cotxes a la drecera de Palautordera

[AMPLIACIÓ] Mor un motorista veí de la Garriga en un accident de trànsit a Llerona

Mor a 70 anys Marc Ricart, conegut carnisser del Mercat de Sant Carles de Granollers

Les autoritats turques detenen i deporten Joan Peiró, de Canovelles, de camí a Síria per denunciar els atacs al poble kurd

La nova era de Can Moreno arriba al Mercat de Sant Carles

Els Mossos detenen un noi de 18 anys per agredir un home al polígon del Ramassar de Granollers

Dol a l’Ametlla per la mort d’un jove de 30 anys veí del poble

Tanca la botiga de màquines per atrapar peluixos del centre de Granollers

La Porxada de Granollers acollirà la ballada de Gitanes més multitudinària

El públic salva Gerard, de Mollet, de l’expulsió a ‘Eufòria’ de 3Cat