Khalid Zaidi Soltany: “Vaig començar d’usuari d’El Xiprer i he acabat fent de voluntari”

LA VOLTA AL VALLÈS EN 80 MONS En Khalid Zaidi Soltany, de 44 anys, viu a la Torreta, just a la frontera entre la Roca i Granollers, i treballa a l’Hotel Ciutat de Granollers. Es confessa enamorat d’El Xiprer. Hi va anar com a usuari i ara hi fa de voluntari. Com va començar la seva història a la comarca? Vaig arribar directament a Granollers el 2006 i vaig venir amb un amic. Al Marroc jo estava treballant a l’hostaleria, en un restaurant francès. L’amic em va dir: “Vols venir?” I li vaig respondre: “I per què no?” A casa meva som una família nombrosa de 12 germans, sis noies i sis nois. Jo sempre havia tingut la il·lusió d’anar a viure a fora, de marxar a l’estranger. Per què van escollir Granollers? Pel meu amic i perquè una cosina meva ja hi vivia. De seguida ja vaig començar a treballar. Primer, a la construcció. Durant un any i mig, gairebé dos anys, vaig estar treballant en una obra a Montmeló. I també anava aprenent l’idioma perquè sabia una mica d’espanyol, però s’avança més ràpid quan hi vius, és clar. Què li va sorprendre en arribar aquí? A Granollers, com passa a Catalunya o com passa a tot Europa, em va sorprendre la llibertat. Al Marroc, de llibertat, només en coneixem la paraula. Aquí tothom, d’una manera o altra, viu en llibertat. I també em van sobtar els serveis públics. El Marroc és un país pobre i representa que hi ha sanitat pública, però s’ha de pagar per tot. Aquí, treballant, cotitzant i pagant impostos, tens accés a una molt bona sanitat. I com a anècdota em va xocar molt la meva primera revetlla de Sant Joan. El primer any de ser aquí tothom em deia: “Anem a comprar cava! Anem a comprar coca!” Aquell primer Sant Joan vaig quedar-me petrificat i pensava: “Carai, quina llibertat! La gent va a comprar cava al supermercat i va a comprar coca a les fleques?” Fins que un company em va avisar: “Que no és pas la coca blanca, que és un pastís!” Mai més no he oblidat aquell dia. Sempre li explico als amics. Vostè ha estat voluntari a El Xiprer, oi? Sí, però la història comença una mica abans. Després de treballar dos anys a la construcció va començar a baixar la feina i em vaig quedar a l’atur. Llavors encara no tenia la residència i un paisà meu em va dir: “Per què no proves d’anar a El Xiprer? Allà trobaràs gent que t’ajudarà en la integració, que t’obrirà alguna porta.” Ho vaig provar i va ser genial. Des del primer dia em vaig enamorar d’El Xiprer. M’agradava com és perquè tothom que ve som iguals. I és cert que tothom que ve té problemes, però és un lloc acollidor, t’escolten, et sents estimat pels voluntaris, per les voluntàries. A El Xiprer és on va conèixer l’Helena, la seva companya? Sí, sí. Més que companya, és la meva dona perquè estem casats. I també vaig anar coneixent molta més gent i, sobretot, a tenir més confiança en la gent. I fixa’t què curiós, al cap d’un parell de mesos a El Xiprer, em va començar a sortir un munt de feina. Aleshores, a les tardes, quan no havia de treballar, continuava anant-hi a estudiar. En aquells temps també, la filla de la Mercè Riera, la directora d’El Xiprer, va fer obres per obrir una cafeteria al costat i com que tenia experiència en hostaleria, vaig estar treballant allà uns set anys i mig. Tenia l’horari de 10 del matí a 6 de la tarda i cada dia, abans d’entrar a la cafeteria, procurava dedicar un parell d’hores a fer de voluntari a El Xiprer. Ajudava a preparar els esmorzars dels matins. O sigui, que vaig començar d’usuari d’El Xiprer i he acabat fent de voluntari [somriu d’orella a orella]. És el que et deia: des del primer dia que em vaig enamorar del lloc. Com s’imagina el seu futur? La veritat és que penso que s’ha de viure cada dia. Per exemple, quan treballava a la cafeteria de la filla de la Mercè Riera, feia algunes hores a l’Hotel Ciutat de Granollers i ara hi estic treballant a jornada completa. Mai no saps què pot passar demà. [caption id="attachment_136738" align="alignnone" width="400"] Khalid Zaidi Soltany, granollerí de Mohammedia (Marroc) / Griselda Escrigas[/caption]

Khalid Zaidi Soltany: “Vaig començar d’usuari d’El Xiprer i he acabat fent de voluntari”

EL 9 NOU dona divendres el conte ‘El peluix sota la pluja’

El Museu Abelló proposa un recorregut per les Galeries Dalmau

Es presenta ‘Els dijous blaus del doctor Pagès’ a l’Anònims de Granollers

Adeu a la pastisseria Colomer, referent històric a Granollers

LA PREGUNTA

Veu bé la regularització d’immigrants impulsada pel Govern espanyol?

Comissen un ramat d’un miler d’ovelles a un pastor a Montornès

Patrimoni revisa els canvis fets sense permís a l’església de Santa Maria de Llerona

Un regidor i tres membres de la junta dels Blaus de Granollers, investitgats per un delicte d'injúries per l'acte de Blaucops a la festa major de 2024

Mor a 65 anys Lluís Ximeno, traumatòleg a l’Hospital de Sant Celoni durant 32 anys

Jaume Guardeño continua ingressat al Parc Taulí en estat estable

Adeu a la pastisseria Colomer, referent històric a Granollers

Salvador Illa pateix dolor i pèrdua de força a les cames i estarà ingressat dues setmanes mentre li fan proves i rehabilitació

Casa Tió, de les Franqueses, tanca les botigues pròpies i es concentra en el canal professional

Mor a 82 anys Anna Ortega, botiguera de Granollers

Centenars de persones de Granollers participen en el projecte “I si fóssim 500” al pavelló el Parquet