Khalid Zaidi Soltany: “Vaig començar d’usuari d’El Xiprer i he acabat fent de voluntari”

LA VOLTA AL VALLÈS EN 80 MONS En Khalid Zaidi Soltany, de 44 anys, viu a la Torreta, just a la frontera entre la Roca i Granollers, i treballa a l’Hotel Ciutat de Granollers. Es confessa enamorat d’El Xiprer. Hi va anar com a usuari i ara hi fa de voluntari. Com va començar la seva història a la comarca? Vaig arribar directament a Granollers el 2006 i vaig venir amb un amic. Al Marroc jo estava treballant a l’hostaleria, en un restaurant francès. L’amic em va dir: “Vols venir?” I li vaig respondre: “I per què no?” A casa meva som una família nombrosa de 12 germans, sis noies i sis nois. Jo sempre havia tingut la il·lusió d’anar a viure a fora, de marxar a l’estranger. Per què van escollir Granollers? Pel meu amic i perquè una cosina meva ja hi vivia. De seguida ja vaig començar a treballar. Primer, a la construcció. Durant un any i mig, gairebé dos anys, vaig estar treballant en una obra a Montmeló. I també anava aprenent l’idioma perquè sabia una mica d’espanyol, però s’avança més ràpid quan hi vius, és clar. Què li va sorprendre en arribar aquí? A Granollers, com passa a Catalunya o com passa a tot Europa, em va sorprendre la llibertat. Al Marroc, de llibertat, només en coneixem la paraula. Aquí tothom, d’una manera o altra, viu en llibertat. I també em van sobtar els serveis públics. El Marroc és un país pobre i representa que hi ha sanitat pública, però s’ha de pagar per tot. Aquí, treballant, cotitzant i pagant impostos, tens accés a una molt bona sanitat. I com a anècdota em va xocar molt la meva primera revetlla de Sant Joan. El primer any de ser aquí tothom em deia: “Anem a comprar cava! Anem a comprar coca!” Aquell primer Sant Joan vaig quedar-me petrificat i pensava: “Carai, quina llibertat! La gent va a comprar cava al supermercat i va a comprar coca a les fleques?” Fins que un company em va avisar: “Que no és pas la coca blanca, que és un pastís!” Mai més no he oblidat aquell dia. Sempre li explico als amics. Vostè ha estat voluntari a El Xiprer, oi? Sí, però la història comença una mica abans. Després de treballar dos anys a la construcció va començar a baixar la feina i em vaig quedar a l’atur. Llavors encara no tenia la residència i un paisà meu em va dir: “Per què no proves d’anar a El Xiprer? Allà trobaràs gent que t’ajudarà en la integració, que t’obrirà alguna porta.” Ho vaig provar i va ser genial. Des del primer dia em vaig enamorar d’El Xiprer. M’agradava com és perquè tothom que ve som iguals. I és cert que tothom que ve té problemes, però és un lloc acollidor, t’escolten, et sents estimat pels voluntaris, per les voluntàries. A El Xiprer és on va conèixer l’Helena, la seva companya? Sí, sí. Més que companya, és la meva dona perquè estem casats. I també vaig anar coneixent molta més gent i, sobretot, a tenir més confiança en la gent. I fixa’t què curiós, al cap d’un parell de mesos a El Xiprer, em va començar a sortir un munt de feina. Aleshores, a les tardes, quan no havia de treballar, continuava anant-hi a estudiar. En aquells temps també, la filla de la Mercè Riera, la directora d’El Xiprer, va fer obres per obrir una cafeteria al costat i com que tenia experiència en hostaleria, vaig estar treballant allà uns set anys i mig. Tenia l’horari de 10 del matí a 6 de la tarda i cada dia, abans d’entrar a la cafeteria, procurava dedicar un parell d’hores a fer de voluntari a El Xiprer. Ajudava a preparar els esmorzars dels matins. O sigui, que vaig començar d’usuari d’El Xiprer i he acabat fent de voluntari [somriu d’orella a orella]. És el que et deia: des del primer dia que em vaig enamorar del lloc. Com s’imagina el seu futur? La veritat és que penso que s’ha de viure cada dia. Per exemple, quan treballava a la cafeteria de la filla de la Mercè Riera, feia algunes hores a l’Hotel Ciutat de Granollers i ara hi estic treballant a jornada completa. Mai no saps què pot passar demà. [caption id="attachment_136738" align="alignnone" width="400"] Khalid Zaidi Soltany, granollerí de Mohammedia (Marroc) / Griselda Escrigas[/caption]

Khalid Zaidi Soltany: “Vaig començar d’usuari d’El Xiprer i he acabat fent de voluntari”

Palautordera estrena el primer Festival d’Ombres de Catalunya

Marlo Morgan, ‘Les veus del desert’

Mapadeball porta ‘Altres mirades’ al Teatre Auditori de Granollers amb 349 joves de la comarca

Mor a 93 anys Teresina Martí, cuinera de La Cruïlla de Lliçà d’Amunt

LA PREGUNTA

El Barça es proclamarà campió de Lliga al partit contra el Madrid?

Aina Machuca: "M’ha passat el que no esperes que et passi a tu"

Els CAP de Sant Miquel, Canovelles i la Llagosta, els primers de la comarca en receptar activitat física

L’Hotel Suís de Sant Celoni reobre amb nous gestors gairebé tres anys després de tancar

Detingudes tres dones per furtar sis mòbils al mercat setmanal de Granollers

[AMPLIACIÓ] Dos joves de Sant Celoni moren en un accident entre dos cotxes a la drecera de Palautordera

Salvador Illa pateix dolor i pèrdua de força a les cames i estarà ingressat dues setmanes mentre li fan proves i rehabilitació

Una forta pedregada emblanquina la calçada de la C-17 entre Aiguafreda i Tagamanent

Ferit greu el conductor d'una furgoneta en xocar frontalment amb un cotxe a Corró d'Amunt

Condemnada una cap de comptabilitat del CN Granollers per sostraure 214.000 euros al club

Mor a 93 anys Teresina Martí, cuinera de La Cruïlla de Lliçà d'Amunt