Kris Charlier: “Quan vaig arribar, pensava que la República catalana era molt a prop”

Charlier, de 70 anys, és historiador de formació i publicista de professió. Està jubilat i viu a Bigues des de fa quatre anys. A l’aeroport del Prat, agents de la Guàrdia Civil el van maltractar per parlar-los només en català. Vostè es defineix com a flamenc i no pas com a belga. Per què?La meva mare era flamenca i el meu pare era francòfon. La condició de la meva mare per casar-se amb ell era que el meu pare aprengués neerlandès. Jo vaig créixer en neerlandès. La comunitat valona, que parla francès, i la flamenca, que parla neerlandès, viuen d’esquenes, oi?Sí. Hi ha una frontera lingüística molt evident. A la part nord, el neerlandès és la llengua oficial i a la part sud, ho és el francès. Tots els belgues saben parlar francès i neerlandès indistintament?No. I aquest és el gran problema. Els flamencs parlen neerlandès i aprenen el francès a l’escola. A la part francòfona, no volen aprendre neerlandès perquè no els sembla que sigui necessari. Per a ells, tot el món entén i parla el francès... Aleshores, per què aprendre neerlandès, oi? Aquesta és una de les bases del problema belga. La pressió de la cultura francesa ha de ser forta. Per exemple, el cantant belga Jacques Brel va fer cançons molt cruels contra els flamencs.Efectivament. I això que Jacques Brel era flamenc de naixement! Com va descobrir vostè Catalunya?Com molts flamencs: vam descobrir la Costa Brava als anys 70 i 80. Roses, Sant Pere Pescador, l’Escala, l’Estartit, Palamós... Tot allò. I d’allà fèiem escapades a la Garrotxa, els dos Empordà... La meva dona i jo ens vam dir que en el moment que tinguéssim la jubilació aniríem a viure a Catalunya. Però volíem fer-ho més a prop de Barcelona perquè Figueres o Girona és massa lluny i la comunicació amb tren no és gens fàcil. Entre Barcelona i Girona hi ha un tren cada dues hores; en canvi, des de Granollers, hi ha tren cada mitja hora. I què els va cridar l’atenció de Bigues i Riells?Va ser casual. El mes de setembre passat va fer quatre anys. A partir d’una web immobiliària buscàvem habitatge. Vam fer una llista amb cinc o sis cases que ens interessaven. Vam venir a visitar-les i vam triar Bigues i Riells. Però mai no havia sentit res de Bigues. I què tal l’experiència?Estem molt contents de Bigues i em sento molt ben integrat. Hem fet molts bons amics. Vostè parla molt bé el català. A molts estrangers sembla que els faci por fer aquest pas.Ja a les vacances vaig descobrir que hi havia dues llengües aquí, el castellà i el català. Soc historiador de formació i em va interessar molt la història de Catalunya. Llegint, llegint s’aprèn idiomes. I també vaig ser molt actiu en la lluita lingüística de Flandes. Per a mi, doncs, aprendre català era una successió lògica. A l’aeroport del Prat, això de només parlar català el va portar problemes amb la policia.No podia actuar d’una altra manera. Són les meves conviccions. Bèlgica està sent molt protagonista al procés independentista català. Com es viu a Flandes el que passa a Catalunya?Els flamencs segueixen amb molta atenció el que està passant a Catalunya. Els altres, no gaire. Això és així. Com us imagineu d’aquí a un temps?Quan vaig arribar fa quatre anys, pensava que la República catalana era molt a prop. Ara ho dubto. Crec que un dia hi haurà independència perquè és un moviment que no es pot aturar, perquè viu a dins del poble. Però temo que trigarà més del que semblava fa uns anys. I la independència de Flandes?Bèlgica és com una pols, que s’anirà dissolent a poc a poc, a poc a poc. Kris Charlier, biguetà de Brussel·les (Flandes) / Griselda Escrigas

Kris Charlier: “Quan vaig arribar, pensava que la República catalana era molt a prop”

Els titelles tornen a Mollet amb una vintena d’espectacles

La Roda d’Espectacles Infantils surt al carrer pels seus 40 anys

Bucòlic torna a casa amb el seu primer disc llarga durada

Fora de Lloc aterra a Llinars amb propostes escèniques properes al públic

LA PREGUNTA

Creu que és beneficiosa l’expedició a la lluna?

Comissen un ramat d’un miler d’ovelles a un pastor a Montornès

Mor a 82 anys Anna Ortega, botiguera de Granollers

Jaume Guardeño continua ingressat al Parc Taulí en estat estable

Salvador Illa pateix dolor i pèrdua de força a les cames i estarà ingressat dues setmanes mentre li fan proves i rehabilitació

Meritxell Budó: "Més aviat que tard haurem d'abordar què fem a l'espai de la Sínia"

S’esfondra part de l’antic forn de ciment de Campins pel seu estat d’abandonament

Recuperen l’activitat a la terminal de mercaderies de Granollers pel tall del túnel ferroviari de Rubí

Mor a 65 anys Lluís Ximeno, traumatòleg a l’Hospital de Sant Celoni durant 32 anys

Els Mossos detenen dos furtadors reincidents que es feien passar per policies a l’AP-7 a la Roca

Els Bombers donen per extingit l'incendi amb risc químic a l'empresa Euromed de Mollet