La Carretera als anys 20

Als qui no són –o no coneixen prou– la capital del Vallès Oriental, quan els parlen de “la Carretera de Granollers”, els sembla un xic sorprenent aquest definició per referir-se a un espai per on ara passegen els vianants. El terme popular de la Carretera inclou fins a cinc carrers (els d’Enric Prat de la Riba, Alfons IV, Josep Anselm Clavé, Joan Prim i Primer Marquès de les Franqueses), un llarg tram de la ciutat amb tot de places al seu pas també (les de la Corona, Maluquer i Salvador, Perpinyà, Jacint Verdaguer o Jaume I). És amb imatges com aquesta, datada entre 1924 i 1930, que s’entén millor per què el terme de la Carretera ha anat fent fortuna des de fa més de dos segles. La instantània és obra de JOSEP BOIXADERA I PONSA, un dels pioners de la fotografia a Catalunya. Nascut el 1878 a Benavent de la Conca (el Pallars Jussà), Boixadera va fer de pastor de bous fins a 14 anys, que va tocar el dos cap a Barcelona seguint la línia del cablejat telegràfic. Va ser a la vila de Gràcia que va entrar d’aprenent en un estudi fotogràfic i el 1910 es va associar amb l’impressor Josep Obradors. A partir de llavors, Boixadera es va dedicar a la publicació de targetes postals, com aquesta de la Carretera, que es conserva a l’ARXIU MUNICIPAL DE GRANOLLERS A iniciativa de l’estudiós de la història granollerina Pere Diumaró, una rajola incrustada a terra, a tocar de la plaça de la Corona, diu: “La Carretera. N-152 Barcelona-Puigcerdà. Km 28. 1848-2008)”. És el testimoni de l’antiga carretera, que va estar activa fins al 2008.