La Diputació de Barcelona ha lliurat a l’Ajuntament de Lliçà de Vall la documentació tècnica per a la restauració dels pous de glaç de Can Gurri. Aquest conjunt monumental, inclòs a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya, està situat a la riba esquerra del riu Tenes, i consta de dos pous i de les restes d’altres construccions vinculades a l’activitat preindustrial del comerç del gel.
Els pous de Can Gurri se situen l’un al costat de l’altre, a escassos metres de distància. Dels dos, el més ben conservat és el que s’alça a tramuntana, que manté força bé la configuració original. En canvi, del que se situa a migdia només en queden les restes. L’actuació que es proposa, redactada pel Servei de Patrimoni Arquitectònic Local (SPAL), té un cost de 38.000 euros i actua sobre el pou més ben conservat.
Amb l’actuació es repararan les lesions observades, anul·lant prèviament les causes que les van provocar es recuperarà la imatge històrica i que tipològicament li és pròpia. El document proposa reparar les esquerdes i fissures de la volta, la recuperació funcional del ràfec, revestir l’extradós amb un morter hidròfug i tornar-la a protegir amb terres esteses al damunt i hidrosembra vegetal.
Documentada a mitjan segle XVIII, aquesta instal·lació estava destinada al procés de producció, recollida, emmagatzematge i distribució del gel natural. A finals del segle XIX i per la competència de les fàbriques de gel artificial, aquesta activitat va entrar en ràpida decadència fins al punt de desaparèixer, i les construccions que s’utilitzaven van acabar abandonades o reconvertides a altres usos.
{{ comment.text }}