El darrer ple de Canovelles va aprovar inicialment declarar com a Bé Cultural d’Interès Local (BCIL) el jaciment arqueològic de la Domus d’Olivet i el conjunt del santuari de Bellulla. Aquests dos espais, que actualment són de propietat privada, tenen un gran interès arquitectònic, arqueològic i històric.
La Domus d’Olivet va ser localitzada l’any 1993 gràcies a l’arxiu de la família Puig, de Lliçà d’Amunt, on s’inclou el fons del mas Marquès de Canovelles. La construcció, que molt probablement data de finals del segle X o principis del segle XI, estava destinada a la defensa i domini del territori, i situada en una cruïlla de camins. Més endavant, es va convertir en una casa fortificada pertanyent a la família Riudeperes, uns senyors feudals que tenien la segona residència a Canovelles. I els últims indicis d’ocupació daten de mitjan segle XV, quan un incendi la va destruir.
Per la seva part, el santuari de Bellulla és un edifici religiós d’origen medieval i relacionat amb la troballa d’una imatge de la Mare de Déu de Bellulla. La llegenda més popular situa aquest fet al segle XIII i té com a protagonista una pastora canovellina que la va localitzar al turó on s’aixecaria el santuari. La casa adossada és una casa senyorial modernista, posterior a 1910, amb elements arquitectònics de gran interès. A més, el conjunt també és important des d’un punt de vista històric per haver estat hospital de refugiats provinents d’Euskadi durant la Guerra Civil.
Fins ara, Canovelles ja té declarats BCIL la masia de Can Colomer, l’església de Sant Fèlix i el jaciment de Ca l’Estrada.
