La Garriga avança cada dia més en la recuperació i la posada en valor del seu patrimoni. Dins el projecte “Can Terrers, 2.000 anys d’història en 4 passes” i després d’uns anys de treballs de restauració, fa uns dies es va inaugurar la nova estació d’interpretació del forn de calç de Can Terrers, un espai on es pot descobrir el valor d’aquesta eina i els beneficis i costos que comportava el seu funcionament. La inauguració es va completar amb la projecció del documental Picant pedra, a la capella de Santa Maria del Camí.
Aquesta senyalització se suma a altres que ja s’han fet en aquest recinte com la vil·la romana, el molí i la plaça Narcisa Freixa. Més endavant serà el torn de la capella de Santa Maria del Camí i de la masia de Can Terrers, segons ha explicat Enric Costa, tècnic de Patrimoni de l’Ajuntament de la Garriga.
La senyalització del forn consisteix en un gran faristol i un prisma de tres cares horitzontal. La part principal mostra la reconstrucció dibuixada del forn en l’època en què estava en ple funcionament, cap al 1800, i en què s’intenta explicar visualment què implicava en el seu moment fer funcionar un forn de calç. “El que implicava era un gran esforç col·lectiu i un gran treball col·laboratiu, a més d’un gran coneixement de l’entorn per poder produir calç, la feinada que comportava era al·lucinant”, explica Costa.
“D’entrada, s’havia de fer l’extracció de 70 o 80 tones de pedra calcària que, segurament, portaven de Mas Miquel, a Puiggraciós, perquè a Can Terrera no n’hi havia”, detalla. Però a més, es necessitaven també moltes tones de brancam per fer funcionar el forn, que cremava durant una setmana i que havia d’arribar a 1.000 graus. “Per tant, hi havia gent per treballar a la pedrera, al bosc, per fer torns mentre funcionava el forn…”
Un cop cuit, s’havia de deixar refredar, extreure la pedra i vendre el calç. “En el cas de Can Terrers, però, no comerciaven amb ell i segurament l’utilitzaven per a la casa, per a ells mateixos”, assegura Costa.
El lleixiu de l’època
Aquesta calç era molt important i tenia diferents usos, des de la construcció fins a la higiene com a desinfectant, l’agricultura o la neteja de les corts dels animals, com la dels porcs. “Servia per fer el lleixiu de l’època.”
Costa assenyala que en aquell moment Can Terrers era una potència econòmica potent. “El mas s’està ampliant, ja s’han apropiat de la capella de Santa Maria i ja s’ha construït el molí fariners. És en aquest context, en el punt àlgid, quan es construeix el forn.”
L’estació d’interpretació també fa referència en un apartat a la pèrdua de la connexió amb el territori “i com ara el forn s’ha convertit en passat”. A meitat del segle XX, la producció de calç va perdre importància, tot i que el forn de Can Terrers ja havia caigut en desús al segle XIX.
{{ comment.text }}