La memòria és un tresor

Fa un any que Carme Clopés –biòloga i divulgadora– i Helena Masnou –terapeuta i artista– estan immerses en un projecte per recuperar la veu i la memòria de les dones grans del poble de Montseny. Totes dues en són filles i creuen en la importància de recollir les seves vivències perquè no quedin enterrades en el passat. “Sempre s’ha parlat molt de l’home rural i no de la dona rural. Per això volíem conèixer les seves vides i el que feien elles per la subsistència de la família”, explica Helena Masnou. El projecte s’ha convertit, de moment, en una exposició que es podrà veure fins al proper 1 d’octubre a la parròquia de Sant Julià de Montseny. Porta per títol “Dones del Montseny, tresors de la memòria”. En acabat, rodarà pel Museu de la Gabella d’Arbúcies (la Selva) i també s’instal·larà a la biblioteca de Palautordera. La mostra plasma les històries de set dones de més de 80 anys que viuen a diversos llocs de Montseny, sigui al nucli o disseminats. “A l’exposició, cada dona té el seu escenari amb fotos i objectes seus, a més d’una explicació de cadascuna d’elles”, diu Helena Masnou. Les imatges són obra del popular fotoperiodista Jordi Borràs: n’hi ha de retrat, però també de les dones fent diferents tasques en el seu dia a dia. Les fotos van acompanyades d’objectes, com ara coberteria, molinets de cafè o herbes remeieres. Totes elles diuen alguna cosa de les set dones i de la vida d’anys enrere a pagès. La matèria primera de l’exposició són unes entrevistes que els han fet durant l’últim any i que són el veritable pinyol del projecte. “Té sentit que parlem d’aquesta generació de dones, de més de 80 anys, perquè van viure les conseqüències de la guerra i tot el que va passar després.” Per elles, passava l’organització familiar i comunitària, però també filaven la llana, utilitzaven les plantes remeieres i tenien la creativitat i l’enginy de la casa. “Són tresors de la memòria, perquè sovint feien oficis que s’estan perdent, com rentar la roba mà, fer conserves o tasques al camp, com la pastura o remeis per als animals quan els picaven els escurçons”, explica Helena Masnou. El projecte repassa les vides de dones atípiques com la Dolors d’El Molar, que és una casa que es troba pujant al Pla de la Calma. “A casa seva, hi han mantingut el funcionament tradicional de pagès. Tenen uns fogons amb una estructura de ceràmica i hi posen el carbó a sota per cuinar”, explica Masnou. Durant la producció de les entrevistes, també van parlar amb l’Ester, de Cal Ferrer de Dalt. Havia filat des de molt petita, però ara feia 60 anys que no ho feia. “Li vam portar el material de la Laia Aguilà, del Clot de la Mora, i des de llavors ha tornat a filar. A l’exposició, hi ha uns gorros de llana que ha fet fa poc.” Un dels altres testimonis que remarquen és la Lourdes, del Restaurant Matagalls. Va morir aquest estiu, però van ser a temps d’agafar-li el testimoni. La Lourdes era pastora i va aixecar un restaurant més tard. Les impulsores del projecte, Clopés i Masnou, calculen que ja haurien passat unes 500 persones per l’exposició. La iniciativa, però, no s’acaba aquí i ja estan pensant a fer un llibre amb les històries d’aquestes dones.

La memòria és un tresor

La Llagosta canvia el nom del carrer Nicolás Longarón, l’últim vestigi franquista

La revista ‘Notes’ es fixa en la política municipal a Mollet durant el franquisme

Les Franqueses recorda el bombardeig i reivindica la memòria davant discursos d’odi

L’historiador Joan Garriga reivindica l’activisme a Granollers durant el tardofranquisme

LA PREGUNTA

El conflicte entre el departament d’Educació i els mestres es resoldrà a curt termini?

Evacuat un noi en caure d'un segon pis al barri de Sant Miquel de Granollers

Mor un home per aturada cardiorespiratòria al Mercadona de l’avinguda Sant Esteve de Granollers

Mor a 51 anys Lydia Roig, metgessa de família al CAP de la Garriga des del 2001

Un recorregut per les obres de desdoblament de la línia R3 entre Parets i la Garriga

Dos detinguts a Cardedeu per pagar amb bitllets falsos de 50 euros a venedors de loteria i comerciant

L’Ametlla fa servir un ramat de cabres per fer el manteniment de les franges perimetrals

Onze municipis vallesans obriran franges perimetrals en urbanitzacions entre 2026 i 2027

Un guàrdia municipal de Gualba salva un home després d’una aturada cardíaca durant un incendi

Mor a 65 anys Lluís Ximeno, traumatòleg a l’Hospital de Sant Celoni durant 32 anys

Jan Santaló: “Per primer cop, fem un pla urbanístic que parla d’aturar el creixement a l'Ametlla”