Josep Homs, professor de l'Escola Municipal del Treball i geògraf (1954-1997)

Aquest passat dimarts, 6 de març, s’ha complert el 21è aniversari de la mort de Josep Homs i Corominas, professor i geògraf granollerí que ens va deixar als 42 anys el 1997 tot just quan portava a terme una ingent tasca docent i divulgativa. Jove i treballador, reunia les tres condicions que diuen que són necessàries per destacar en una o altra faceta rellevant de la vida. A saber: preparació, dotació i dedicació. Mort a causa d’un infart, va deixar vídua i dues filles i uns pares i germans que el recorden permanentment. La seva mort va ser sentida i plorada a Granollers i comarca, àmbits territorials en els quals havia aprofundit com a especialista de diversos temes. Divendres passat, l’Homs va estar present en aquest diari –i en la memòria de tots els que el coneixien– gràcies a una foto i un text de recordatori que el presentaven com “un treballador incansable en la docència i en els estudis de la ciutat”. Res a dir. Al contrari. Assumeixo el sentit literal de la frase i comparteixo la mirada profunda i serena de la foto, un moment-flash que va captar el company fotògraf Antonio Alcalde pocs dies abans del 22 de setembre de 1990 amb motiu d’una entrevista que li vam fer per a Revista del Vallès. La mirada penetrant d’aquella foto em continua fascinant en la mesura que tinc el convenciment que en Josep continua controlant encara les passes de la ciutat des del panteó de la família Homs Corominas. En un costat de la làpida que dona a la porta principal del cementiri, hi ha col·locada una còpia de la foto que va sortir al recordatori del diari. No sé per què ni com, des que va morir, sempre que vaig al cementiri alguna estranya força fa que l’acabi visitant. Normalment, miro la seva foto mentre ric en recordar la poca gràcia que li va fer aquella sessió fotogràfica. Des d’aleshores, vaig tenir el plaer de participar amb ell –abans hi havia col·laborat a EL 9 NOU durant uns quants anys– en diversos projectes periodístics. En Josep, que ens va fer la putada de morir-se massa jove i que tenia moltes coses pendents per fer, formava part del grup d’historiadors que radiografiaven el territori en tantes franges com volien per llegir el seu significat. Rigorós i entusiasta apuntador de les coses importants, va recollir en el llibre Granollers, Retalls d’història urbana, tot un conjunt d’articles que havia publicat a Revista del Vallès durant el període 1993-1994. El jove que s’havia llicenciat en Geografia el 1984 per la Universitat de Barcelona era ja professor titular de l’Escola Municipal de Treball (EMT) de Granollers des de 1974, centre del qual va ser cap d’estudis. Abans de ser nomenat pel PSC director del primer Pla Estratègic de Granollers, no va voler deixar el centre sense publicar el llibre Escola Municipal de Treball – Granollers 1920-1995, 75 anys d’història. Amb una gran quantitat de llibres i treballs especialitzats editats tant en solitari com amb altres autors, el seu llegat d’aquest és d’obligada consulta. Al llarg de la seva trajectòria professional, i així es remarca en la fitxa que sobre la seva vida es pot llegir al web de la Societat Catalana de Geografia, diuen d’ell que va destacar per ser “un estudiós i home compromès amb el territori”. LES BEQUES JOSEP HOMS Afortunadament i més enllà de totes aquestes qüestions, el professor i geògraf és permanentment recordat gràcies a la iniciativa impulsada des de l’Ajuntament cada any i de la qual se’n beneficien uns quants estudiants de l’EMT a través de les Beques Memorial Josep Homs . Però hi ha més coses i fets que ratifiquen que Homs continua sent una persona especialment recordada i estimada. Des que va morir, no hi ha setmana que a la seva tomba no destaqui un bon ramet de roses naturals i ben vermelles. Aquest dimarts –atret per la seva permanent mirada i de cara a poder ratificar aquesta dada que els ben asseguro és ben autèntica– he tornat a visitar la seva tomba. En aquest cas hi havia, no un, sinó tres rams. Un d’ells, del Grup Municipal Socialista.

Josep Homs, professor de l'Escola Municipal del Treball i geògraf (1954-1997)

La memòria que perdura