La partitura de les orenetes

Per poc que es pari l’orella no és gaire difícil distingir els xiscles que fan les orenetes quan tornen a la comarca, un bon testimoni del canvi d’estació. Ja ho diuen: “Oreneta arribada, primavera començada.” Una altra cosa és interpretar les melodies que escriuen quan descansen als fils elèctrics. Els ocells cal·ligrafien partitures misterioses que fan penedir-se de no haver dedicat més atenció o més memòria a les classes de música de l’escola. És el que ha aconseguit captar el veterà fotògraf de Granollers PERE CORNELLAS en aquesta imatge disparada al nucli urbà de Llerona, a prop de la benzinera. El malaguanyat Xesco Boix cantava aquests versos: “Un oreneta vola que vola / feia el seu niu dalt d’un campanar. / I un escarabat més negre que el sutge / això s’ho mirava i volia volar. / Oreneta, vola, vola, / tu estàs feta per volar. / Escarabat més negre que el sutge, / tu estàs fet per caminar.” Per interpretar aquesta partitura d’orenetes, doncs, toca aprendre solfeig o bé acceptar la condició d’escarabats: fets per caminar, mirar-les i prou.