Telmo de la Cruz: “La qüestió no és per què passen les coses sinó per a què”

LA VOLTA AL VALLÈS EN 80 MONS Telmo de la Cruz, de 43 anys, casat i amb dos fills, viu a Bellavista. Quan feia d’enginyer estrenava portàtil, mòbil i cotxe d’empresa cada any i viatjava arreu de l’Estat d’obra en obra. Un ictus ho va estroncar tot. La família i la seva fe catòlica l’ajuden a superar la malaltia. Per què va marxar del Perú? Em dedicava a fer obres com a enginyer i, després d’un canvi de govern, la feina va baixar moltíssim. I aquí tenia família, les meves germanes i unes tietes... Per això vaig decidir-me. I descobriu Bellavista. Quan vaig aconseguir convalidar el meu títol aquí a Espanya, vaig trobar feina a una empresa del polígon Congost, que necessitava un enginyer. Uns amics em van comentar que Bellavista era un lloc tranquil, molt a prop de la feina. I hi vaig venir. I no ho canvio pas. Hi visc molt a gust. Què li va sorprendre en arribar? T’adones de les mancances del teu país. Com va dir un poeta: “El Perú és un captaire assegut en una cadira d’or.” Al Perú tenim recursos, mineria, pesca, ramaderia, agricultura... Ho tenim tot per ser una potència, però, lamentablement, no és pas així. I té èxit a la feina fins que un dia patiu un ictus. Sí, un accident cerebrovascular. Vam comprar el nostre pis a Bellavista el maig del 2010. El gener del 2011, en un dia meravellós, vaig sortir a jugar a futbol amb el meu fill, que llavors tenia 11 anys. Estava corrent i vaig sentir que em descompensava. Vaig estirar-me a terra i vaig sentir que em desmaiava. El meu fill deia: “Pare, què et passa?”. Li vaig dir que cridés una ambulància. Ho va fer, però l’ambulància va trigar molt, moltíssim, més d’una hora. Imagino que perquè van sentir la veu d’un nen o d’un sud-americà. No ho sé. Potser si hagués arribat abans, el mal no hauria estat tan gran. Però, vaja, és la voluntat de Déu. Em van portar a Granollers i després al Vall d’Hebron. Després de moltes i moltes proves, ningú no em deia què tenia. Al cap de més d’un mes, els metges em van dir que passaria la resta de la meva vida en una cadira de rodes. Però jo l’he vist arribar caminant. Pel valor de la meva dona. Els caps de setmana, em deixaven tornar a casa. Després de sopar, en lloc d’anar al sofà, la meva dona deia: “Ara descansar, no. Anem a caminar!”. I jo no podia fer una passa, però ella insistia. Amb la meva dona a una banda i el meu fill a l’altra deia: “Vull que corris.” I jo que li deia: “Com vols que corri, cariño? Si no puc ni caminar...”. Gràcies a la seva tossuderia i perseverança he sortit endavant. I has de seguir i seguir. I si al començament les passejades eren de 10 minuts després es van convertir en una hora. Em van regalar una cadira de rodes. Teníem un cotxe petit i la meva dona va dir: “Aquí no entra la cadira de rodes, però és que tampoc no la vull veure perquè em deprimeix. O surts caminant o passarà alguna cosa en aquesta família...” I vaig anar perfeccionant el caminar, a poc a poc... I vaig tornar la cadira de rodes, segur que a un altre pacient li feia més falta que a mi. Vostè és creient, oi? És el que em manté dempeus. A propòsit de la malaltia vaig tornar a les meves arrels. Em vaig adonar que me n’havia allunyat. Per la feina o pels diners havia deixat Déu en un segon pla. Un dia, a la Bíblia, vaig trobar Josuè 1:9: “T’ho repeteixo: sigues ferm i decidit, no tinguis por, no t’acovardeixis. Jo, el Senyor, el teu Déu, seré amb tu arreu on aniràs”. Vostè diu que no cal preguntar-se “per què” sinó “per a què”. Sempre ens en recordem de Déu quan passa alguna cosa: “Ay, Diosito; ay, Diosito.” I qüestionem “per què?”. Si perdem la feina, o un familiar, o tens una malaltia... I aquesta no és la qüestió, la qüestió és “per a què?”. Què vol Déu de tu; Déu t’ha tret això o allò per a què? Potser no et feia falta? T’està obrint una porta molt més gran? La meva vida ha canviat molt, sí. Però ara dedico més temps a la família, soc voluntari de Càritas i m’ha regalat un altre fill. La qüestió no és per què passen les coses sinó per a què, quin és el motiu.

Telmo de la Cruz: “La qüestió no és per què passen les coses sinó per a què”

Un missatge per la pau, premi del concurs de portades d’EL 9 NOU

El Portal Vell, de Lliçà d’Amunt, entra a la guia Michelin

El mirall del joc del calamar, però a la japonesa i amb jocs més psicològics

Cumella, Cricursa i Barbany, tres empreses vallesanes a la creu de la Sagrada Família

LA PREGUNTA

Considera que PSOE i Junts recomposaran la relació per restituir la majoria de la investidura?

La Torreta tria retirar el mural de Lamine Yamal de la plaça Valldoriolf

Granollers tallarà quatre dies l'avinguda Sant Esteve per acabar-la d'asfaltar

Un conductor s'entrega hores després d'un accident amb un quad a Moià que causa la mort del seu acompanyant

Un ferit greu en una col·lisió de tres vehicles a la C-35 a la Roca, a l'altura de la Roca Village

El govern prohibeix l'accés al medi natural als 20 municipis vallesans de la zona infectada per pesta porcina africana

Europa amplia les restriccions per la pesta porcina, que ja arriben a 20 municipis del Vallès Oriental

Detingut un jove de 22 anys que va atropellar una agent de Mossos a la comissaria de Sant Celoni i va fugir

Cinc detinguts a la Roca en un dispositiu per evitar estafes i furts durant el Black Friday

La fiscalia demana la condemna d’un policia de Cardedeu acusat d’agredir un jove del Polvorí

L’Hospital de Granollers entrega els premis de recerca i innovació