Telmo de la Cruz: “La qüestió no és per què passen les coses sinó per a què”

LA VOLTA AL VALLÈS EN 80 MONS Telmo de la Cruz, de 43 anys, casat i amb dos fills, viu a Bellavista. Quan feia d’enginyer estrenava portàtil, mòbil i cotxe d’empresa cada any i viatjava arreu de l’Estat d’obra en obra. Un ictus ho va estroncar tot. La família i la seva fe catòlica l’ajuden a superar la malaltia. Per què va marxar del Perú? Em dedicava a fer obres com a enginyer i, després d’un canvi de govern, la feina va baixar moltíssim. I aquí tenia família, les meves germanes i unes tietes... Per això vaig decidir-me. I descobriu Bellavista. Quan vaig aconseguir convalidar el meu títol aquí a Espanya, vaig trobar feina a una empresa del polígon Congost, que necessitava un enginyer. Uns amics em van comentar que Bellavista era un lloc tranquil, molt a prop de la feina. I hi vaig venir. I no ho canvio pas. Hi visc molt a gust. Què li va sorprendre en arribar? T’adones de les mancances del teu país. Com va dir un poeta: “El Perú és un captaire assegut en una cadira d’or.” Al Perú tenim recursos, mineria, pesca, ramaderia, agricultura... Ho tenim tot per ser una potència, però, lamentablement, no és pas així. I té èxit a la feina fins que un dia patiu un ictus. Sí, un accident cerebrovascular. Vam comprar el nostre pis a Bellavista el maig del 2010. El gener del 2011, en un dia meravellós, vaig sortir a jugar a futbol amb el meu fill, que llavors tenia 11 anys. Estava corrent i vaig sentir que em descompensava. Vaig estirar-me a terra i vaig sentir que em desmaiava. El meu fill deia: “Pare, què et passa?”. Li vaig dir que cridés una ambulància. Ho va fer, però l’ambulància va trigar molt, moltíssim, més d’una hora. Imagino que perquè van sentir la veu d’un nen o d’un sud-americà. No ho sé. Potser si hagués arribat abans, el mal no hauria estat tan gran. Però, vaja, és la voluntat de Déu. Em van portar a Granollers i després al Vall d’Hebron. Després de moltes i moltes proves, ningú no em deia què tenia. Al cap de més d’un mes, els metges em van dir que passaria la resta de la meva vida en una cadira de rodes. Però jo l’he vist arribar caminant. Pel valor de la meva dona. Els caps de setmana, em deixaven tornar a casa. Després de sopar, en lloc d’anar al sofà, la meva dona deia: “Ara descansar, no. Anem a caminar!”. I jo no podia fer una passa, però ella insistia. Amb la meva dona a una banda i el meu fill a l’altra deia: “Vull que corris.” I jo que li deia: “Com vols que corri, cariño? Si no puc ni caminar...”. Gràcies a la seva tossuderia i perseverança he sortit endavant. I has de seguir i seguir. I si al començament les passejades eren de 10 minuts després es van convertir en una hora. Em van regalar una cadira de rodes. Teníem un cotxe petit i la meva dona va dir: “Aquí no entra la cadira de rodes, però és que tampoc no la vull veure perquè em deprimeix. O surts caminant o passarà alguna cosa en aquesta família...” I vaig anar perfeccionant el caminar, a poc a poc... I vaig tornar la cadira de rodes, segur que a un altre pacient li feia més falta que a mi. Vostè és creient, oi? És el que em manté dempeus. A propòsit de la malaltia vaig tornar a les meves arrels. Em vaig adonar que me n’havia allunyat. Per la feina o pels diners havia deixat Déu en un segon pla. Un dia, a la Bíblia, vaig trobar Josuè 1:9: “T’ho repeteixo: sigues ferm i decidit, no tinguis por, no t’acovardeixis. Jo, el Senyor, el teu Déu, seré amb tu arreu on aniràs”. Vostè diu que no cal preguntar-se “per què” sinó “per a què”. Sempre ens en recordem de Déu quan passa alguna cosa: “Ay, Diosito; ay, Diosito.” I qüestionem “per què?”. Si perdem la feina, o un familiar, o tens una malaltia... I aquesta no és la qüestió, la qüestió és “per a què?”. Què vol Déu de tu; Déu t’ha tret això o allò per a què? Potser no et feia falta? T’està obrint una porta molt més gran? La meva vida ha canviat molt, sí. Però ara dedico més temps a la família, soc voluntari de Càritas i m’ha regalat un altre fill. La qüestió no és per què passen les coses sinó per a què, quin és el motiu.

Telmo de la Cruz: “La qüestió no és per què passen les coses sinó per a què”

Granollers consolida en 18.000 euros l’aportació a Blancs i Blaus

Els muralistes Sfhir i Murfin pintes dos espais de Canovelles dins el projecte Paret Viva

Blaus renova la junta i manté Irene Galán com a cap de colla

Can Noguera tornarà a acollir la festa de Cap d’Any de la Garriga

LA PREGUNTA

Creu que seran positius els aranzels anunciats per Donald Trump?

La Clandestina, de Granollers, guanya el 'Joc de cartes' per buscar les millors postres del Vallès

'Joc de cartes' busca les millors postres a quatre restaurants del Vallès Oriental

Dos denunciats penalment per llençar un gos desnodrit per un balcó a Canovelles

La Vermuteca reobre amb nova gestió al centre de Granollers

Cop policial contra un centre logístic per a la venda il·legal al mercat de Canovelles

La botiga Montañà, de Granollers, rep un premi pels seus gairebé 200 anys d'història

Detingut un home per atracaments a gasolineres de la C-17,a Lliçà d’Amunt i Tagamanent

Mor Francesc Campaña, cap de la Policia Local de Granollers durant 21 anys

Bon Preu compra a Danone la planta de Parets i invertirà 30 milions per convertir-la en un hub de distribució

Mercadona tancarà un dels tres supermercats de Mollet