Telmo de la Cruz: “La qüestió no és per què passen les coses sinó per a què”

LA VOLTA AL VALLÈS EN 80 MONS Telmo de la Cruz, de 43 anys, casat i amb dos fills, viu a Bellavista. Quan feia d’enginyer estrenava portàtil, mòbil i cotxe d’empresa cada any i viatjava arreu de l’Estat d’obra en obra. Un ictus ho va estroncar tot. La família i la seva fe catòlica l’ajuden a superar la malaltia. Per què va marxar del Perú? Em dedicava a fer obres com a enginyer i, després d’un canvi de govern, la feina va baixar moltíssim. I aquí tenia família, les meves germanes i unes tietes... Per això vaig decidir-me. I descobriu Bellavista. Quan vaig aconseguir convalidar el meu títol aquí a Espanya, vaig trobar feina a una empresa del polígon Congost, que necessitava un enginyer. Uns amics em van comentar que Bellavista era un lloc tranquil, molt a prop de la feina. I hi vaig venir. I no ho canvio pas. Hi visc molt a gust. Què li va sorprendre en arribar? T’adones de les mancances del teu país. Com va dir un poeta: “El Perú és un captaire assegut en una cadira d’or.” Al Perú tenim recursos, mineria, pesca, ramaderia, agricultura... Ho tenim tot per ser una potència, però, lamentablement, no és pas així. I té èxit a la feina fins que un dia patiu un ictus. Sí, un accident cerebrovascular. Vam comprar el nostre pis a Bellavista el maig del 2010. El gener del 2011, en un dia meravellós, vaig sortir a jugar a futbol amb el meu fill, que llavors tenia 11 anys. Estava corrent i vaig sentir que em descompensava. Vaig estirar-me a terra i vaig sentir que em desmaiava. El meu fill deia: “Pare, què et passa?”. Li vaig dir que cridés una ambulància. Ho va fer, però l’ambulància va trigar molt, moltíssim, més d’una hora. Imagino que perquè van sentir la veu d’un nen o d’un sud-americà. No ho sé. Potser si hagués arribat abans, el mal no hauria estat tan gran. Però, vaja, és la voluntat de Déu. Em van portar a Granollers i després al Vall d’Hebron. Després de moltes i moltes proves, ningú no em deia què tenia. Al cap de més d’un mes, els metges em van dir que passaria la resta de la meva vida en una cadira de rodes. Però jo l’he vist arribar caminant. Pel valor de la meva dona. Els caps de setmana, em deixaven tornar a casa. Després de sopar, en lloc d’anar al sofà, la meva dona deia: “Ara descansar, no. Anem a caminar!”. I jo no podia fer una passa, però ella insistia. Amb la meva dona a una banda i el meu fill a l’altra deia: “Vull que corris.” I jo que li deia: “Com vols que corri, cariño? Si no puc ni caminar...”. Gràcies a la seva tossuderia i perseverança he sortit endavant. I has de seguir i seguir. I si al començament les passejades eren de 10 minuts després es van convertir en una hora. Em van regalar una cadira de rodes. Teníem un cotxe petit i la meva dona va dir: “Aquí no entra la cadira de rodes, però és que tampoc no la vull veure perquè em deprimeix. O surts caminant o passarà alguna cosa en aquesta família...” I vaig anar perfeccionant el caminar, a poc a poc... I vaig tornar la cadira de rodes, segur que a un altre pacient li feia més falta que a mi. Vostè és creient, oi? És el que em manté dempeus. A propòsit de la malaltia vaig tornar a les meves arrels. Em vaig adonar que me n’havia allunyat. Per la feina o pels diners havia deixat Déu en un segon pla. Un dia, a la Bíblia, vaig trobar Josuè 1:9: “T’ho repeteixo: sigues ferm i decidit, no tinguis por, no t’acovardeixis. Jo, el Senyor, el teu Déu, seré amb tu arreu on aniràs”. Vostè diu que no cal preguntar-se “per què” sinó “per a què”. Sempre ens en recordem de Déu quan passa alguna cosa: “Ay, Diosito; ay, Diosito.” I qüestionem “per què?”. Si perdem la feina, o un familiar, o tens una malaltia... I aquesta no és la qüestió, la qüestió és “per a què?”. Què vol Déu de tu; Déu t’ha tret això o allò per a què? Potser no et feia falta? T’està obrint una porta molt més gran? La meva vida ha canviat molt, sí. Però ara dedico més temps a la família, soc voluntari de Càritas i m’ha regalat un altre fill. La qüestió no és per què passen les coses sinó per a què, quin és el motiu.

Telmo de la Cruz: “La qüestió no és per què passen les coses sinó per a què”

Entre la paraula i el silenci

Can Candelich, de Samalús, a punt per a la final de la Lliga del Porc

Reobre el restaurant de l’antic Club de Tennis de Tagamanent

Els castellers de Mollet i Caldes escalfen motors per a Torredembarra

LA PREGUNTA

Creu que s’ha de disminuir el ritme de desenvolupament de la IA?

Pané diu que la víctima de l’Ametlla és un home de 53 anys i que la porta de la seva habitació estava bloquejada

Vilanova cancel·la totes les fires fins a finals d’any per reduir la despesa econòmica

Un mort i 13 ferits menys greus a la residència Vallparadís de l’Ametlla

Els Mossos busquen cinc homes vestits de policies per endur-se un individu d'un cotxe a l'AP-7 a Montornès

El Museu de Ciències Naturals de Granollers detecta 37 colònies de ratpenats en cases de la comarca

El periodista Eloi Vila, de Sant Esteve, publica un llibre sobre històries enterrades de la guerra

Reoberta la C-17 a Canovelles després d’un accident per encalç de tres vehicles

Acaba l'ocupació de l'Ajuntament de Cardedeu

Granollers obre una investigació per aclarir uns suposats comentaris sexistes d'un policia local a un grup de dones per festa major

La Garriga estrena una ruta per visibilitzar les matemàtiques al carrer