Telmo de la Cruz: “La qüestió no és per què passen les coses sinó per a què”

LA VOLTA AL VALLÈS EN 80 MONS Telmo de la Cruz, de 43 anys, casat i amb dos fills, viu a Bellavista. Quan feia d’enginyer estrenava portàtil, mòbil i cotxe d’empresa cada any i viatjava arreu de l’Estat d’obra en obra. Un ictus ho va estroncar tot. La família i la seva fe catòlica l’ajuden a superar la malaltia. Per què va marxar del Perú? Em dedicava a fer obres com a enginyer i, després d’un canvi de govern, la feina va baixar moltíssim. I aquí tenia família, les meves germanes i unes tietes... Per això vaig decidir-me. I descobriu Bellavista. Quan vaig aconseguir convalidar el meu títol aquí a Espanya, vaig trobar feina a una empresa del polígon Congost, que necessitava un enginyer. Uns amics em van comentar que Bellavista era un lloc tranquil, molt a prop de la feina. I hi vaig venir. I no ho canvio pas. Hi visc molt a gust. Què li va sorprendre en arribar? T’adones de les mancances del teu país. Com va dir un poeta: “El Perú és un captaire assegut en una cadira d’or.” Al Perú tenim recursos, mineria, pesca, ramaderia, agricultura... Ho tenim tot per ser una potència, però, lamentablement, no és pas així. I té èxit a la feina fins que un dia patiu un ictus. Sí, un accident cerebrovascular. Vam comprar el nostre pis a Bellavista el maig del 2010. El gener del 2011, en un dia meravellós, vaig sortir a jugar a futbol amb el meu fill, que llavors tenia 11 anys. Estava corrent i vaig sentir que em descompensava. Vaig estirar-me a terra i vaig sentir que em desmaiava. El meu fill deia: “Pare, què et passa?”. Li vaig dir que cridés una ambulància. Ho va fer, però l’ambulància va trigar molt, moltíssim, més d’una hora. Imagino que perquè van sentir la veu d’un nen o d’un sud-americà. No ho sé. Potser si hagués arribat abans, el mal no hauria estat tan gran. Però, vaja, és la voluntat de Déu. Em van portar a Granollers i després al Vall d’Hebron. Després de moltes i moltes proves, ningú no em deia què tenia. Al cap de més d’un mes, els metges em van dir que passaria la resta de la meva vida en una cadira de rodes. Però jo l’he vist arribar caminant. Pel valor de la meva dona. Els caps de setmana, em deixaven tornar a casa. Després de sopar, en lloc d’anar al sofà, la meva dona deia: “Ara descansar, no. Anem a caminar!”. I jo no podia fer una passa, però ella insistia. Amb la meva dona a una banda i el meu fill a l’altra deia: “Vull que corris.” I jo que li deia: “Com vols que corri, cariño? Si no puc ni caminar...”. Gràcies a la seva tossuderia i perseverança he sortit endavant. I has de seguir i seguir. I si al començament les passejades eren de 10 minuts després es van convertir en una hora. Em van regalar una cadira de rodes. Teníem un cotxe petit i la meva dona va dir: “Aquí no entra la cadira de rodes, però és que tampoc no la vull veure perquè em deprimeix. O surts caminant o passarà alguna cosa en aquesta família...” I vaig anar perfeccionant el caminar, a poc a poc... I vaig tornar la cadira de rodes, segur que a un altre pacient li feia més falta que a mi. Vostè és creient, oi? És el que em manté dempeus. A propòsit de la malaltia vaig tornar a les meves arrels. Em vaig adonar que me n’havia allunyat. Per la feina o pels diners havia deixat Déu en un segon pla. Un dia, a la Bíblia, vaig trobar Josuè 1:9: “T’ho repeteixo: sigues ferm i decidit, no tinguis por, no t’acovardeixis. Jo, el Senyor, el teu Déu, seré amb tu arreu on aniràs”. Vostè diu que no cal preguntar-se “per què” sinó “per a què”. Sempre ens en recordem de Déu quan passa alguna cosa: “Ay, Diosito; ay, Diosito.” I qüestionem “per què?”. Si perdem la feina, o un familiar, o tens una malaltia... I aquesta no és la qüestió, la qüestió és “per a què?”. Què vol Déu de tu; Déu t’ha tret això o allò per a què? Potser no et feia falta? T’està obrint una porta molt més gran? La meva vida ha canviat molt, sí. Però ara dedico més temps a la família, soc voluntari de Càritas i m’ha regalat un altre fill. La qüestió no és per què passen les coses sinó per a què, quin és el motiu.

Telmo de la Cruz: “La qüestió no és per què passen les coses sinó per a què”

Sis mostres i 150 expositors a les Fires i Festes de l’Ascensió

El Barça juga a El Kaliu

Un relleu generacional garanteix la continuïtat de la revista ‘Ressó’ de Granollers

Productors de Cardedeu s’uneixen per crear un formatge de quilòmetre 0

LA PREGUNTA

Li agrada l’elecció de Lleó XIV com a nou papa?

Cau un pi de grans dimensions a Granollers

Cau un llamp en una casa del centre de Granollers

Mor un conductor a Granollers en caure amb el vehicle al pati d'una empresa

L'organització comunica la suspensió de les 24 Hores de la Vall del Tenes d'aquest any

Udon obre a Granollers dins dels plans d’expansió de la cadena

Granollers farà de doble sentit la circulació del carrer Foment

Crida dels Mossos per localitzar un home desaparegut a les Franqueses

El restaurant Irònic i l'Orxateria les Olles, guanyadors de la 12a edició del Gastrotapes

Circula begut i amb dues rodes punxades entre Parets i la Roca per l'AP-7

[VÍDEO] Un tràiler topa contra la mitjana i queda creuat a la C-17 a Tagamanent