Lahcen El Fadili: “Els meus fills diuen: “Som els musulmans catalans, el musulmans d’aquí”

LA VOLTA AL VALLÈS EN 80 MONS Lahcen El Fadili, de 38 anys, té quatre fills i una discapacitat que li impedeix treballar, això no treu que amb altres musulmans de Canovelles hagin tirat endavant la confecció de bates per a hospitals i residències de gent gran. Quan va arribar al Vallès Oriental? Vaig arribar el 1992, amb els Jocs Olímpics de Barcelona, i érem el meu pare, el meu germà i jo. El primer lloc on vam viure va ser a Canovelles, encara que després vam marxar a viure a Arenys de Mar i, després encara, a Palau-solità i Plegamans. Al final, vam tornar un altre cop a Canovelles. I per què Canovelles? El meu pare no acabava de veure clar continuar al Marroc i volia viatjar a altres països. El 1987, quan va arribar el meu pare a Espanya, només calia el passaport i diners en metàl·lic a la butxaca. Ell estar-se uns quants anys aquí, a Espanya, va estar a Alacant, a Castelló... fins que va regularitzar els seus papers. Després va anar a buscar un meu germà el 1991, i el 1992 em va tocar a mi. Jo tenia 8 anys. Imagina, ja han passat gairebé 30 anys. Quina impressió va tenir després d’aterrar aquí? Home, jo no parlava ni una paraula d’espanyol ni de català i tot era molt i molt diferent. Era molt i molt jove, havia de fer totes les feines de casa per al meu germà i el meu pare. Em va canviar la vida al cent per cent. Vaig estar un parell d’anys sense saber res de la meva mare. El 1998, però, va poder pujar aquí la meva mare i els meus germans petits. Havíem estat ben bé sis anys sense trobar-nos tota la família junts. Vostè a què es dedica? Ara només em dedico a feines de voluntariat amb la comunitat. Ajudo tant com puc perquè no puc treballar. Tinc una discapacitat des de fa uns quatre anys i haig d’estar medicat per trobar-me bé. I aquest cop de mà solidari el fa vinculat amb algun grup concret? No necessàriament. Quan veig que hi ha una colla que fan coses a benefici de la humanitat, siguin als centres culturals o no, els demano si necessiten que els ajudi per poder participar. La gent de l’Ajuntament de Canovelles també em coneixen des que era petit i, quan troben alguna activitat adequada a la meva situació, em conviden a participar-hi. Què hi troba, en aquests treballs? Econòmicament, no res. Crec que el benefici ja me’l va donar molta gent temps enrere. Gràcies a Déu, moltes persones m’han donat moltes coses: m’han ajudat laboralment, m’han ajudat econòmicament, m’han ajudat en temes de salut mental. De jove jo vaig patir una situació molt difícil i només puc donar gràcies a les assistentes socials i als treballadors socials, que em van ajudar en tot. Per això, voldria no ser una persona que només li agradi rebre, també haig de donar. S’ha de rebre i donar, és el meu pensament. El seus fills són nascuts aquí? Tots són espanyols, tots tenen passaport espanyol. I ells han visitat mai Larraix? Alguna vegada, hem passat uns 20 dies o un mes de tant en tant per veure la família i els seus avis. Crec que els agrada... L’any passat, per exemple, van ser-hi gairebé un mes. I els nens, com més creixen, més saben. Quan eren petits potser no se n’adonaven tant. Cap dels seus fills s’ha plantejat tornar al poble del seu pare? No gaire. Quan parlen d’ells mateixos diuen: “Som els musulmans catalans, els musulmans d’aquí.” Com imagina el futur del seus fills? M’agradaria que un treballés a l’Hospital, que l’altre fos advocat, que la noia fos infermera... Haurien de fer alguna cosa que els agradés. I que tinguin molt clar que han d’aspirar a alguna cosa més que el que han estat el seu pare i la seva mare, una mestressa de casa i un peó que treballava en el que sortís. Voldria que els meus fills fossin alguna cosa en el futur i que aportessin el seu granet de sorra a aquest país. [caption id="attachment_172016" align="alignnone" width="415"] Lahcen El Fadili, canovellí de Larraix (Marroc) / Griselda Escrigas[/caption]

Lahcen El Fadili: “Els meus fills diuen: “Som els musulmans catalans, el musulmans d’aquí”

Mor a 93 anys Teresina Martí, cuinera de La Cruïlla de Lliçà d’Amunt

Estrena al centre de Granollers d’un establiment centrat en el matcha

Aina Machuca: “M’ha passat el que no esperes que et passi a tu”

El nou Tosca de Moià comença a agafar forma

LA PREGUNTA

El Barça es proclamarà campió de Lliga al partit contra el Madrid?

Condemnada una cap de comptabilitat del CN Granollers per sostraure 214.000 euros al club

La cuina original del restaurant Can Fabes, de Santi Santamaria, convertida en aula de cuina

Forcen el pany i roben el calaix amb els diners del canvi en una botiga del centre de Granollers

L’artista Alba Moreno transforma el dol per la mort de la seva mare en una exposició a l’Ametlla

Els CAP de Sant Miquel, Canovelles i la Llagosta, els primers de la comarca en receptar activitat física

Aina Machuca: "M’ha passat el que no esperes que et passi a tu"

[AMPLIACIÓ] Dos joves de Sant Celoni moren en un accident entre dos cotxes a la drecera de Palautordera

Una desena de xefs amb estrelles Michelin homenatgen Santi Santamaria creant un menú a partir dels seus plats

Martí Pujol: “Aquest juliol tindrem piscina d’estiu a Llinars”

Aina Machuca, de l'Ametlla, guanya Eufòria de TV3