Després d’anys de formació musical i d’actuacions amb un repertori de versions de diversos estils, Laura Garriga (la Garriga, 1997) s’ha llançat a publicar el seu primer àlbum amb cançons d’autoria pròpia, Parla’m de tu. El treball de la cantautora de la Garriga va veure la llum aquest dijous després de publicar fa uns dies el videoclip d’un dels temes, “Abans que tot es trenqui”. El disc ha estat gravat a l’Estudi Fournier de la Garriga, amb la producció musical, mescla i masterització de Marià Roch.
Per crear aquest EP de cinc cançons, Garriga ha anat a explorar el seu interior, que pot ser l’interior de moltes persones. “Ens poden passar i podem sentir moltes coses per dins, unes coses que potser no es comparteixen gaire i que no coneixen ni les persones que ens envolten”, comenta.
La cantautora reconeix que mentre feia concerts de versions en anglès, generalment amb Carles Riba, que sempre l’acompanya, o amb Pau Grau, ja anava escrivint algunes composicions. Aquestes, però, sempre es quedaven al calaix. Aquest compondre, amb temes propis i en català, es va anar intensificant en el temps de confinament, fins a acabar elaborant les cançons de Parla’m de tu.
La primera, “La meva”, és una clara referència a la llengua catalana. “Pretén ser una reivindicació i una defensa de la naturalitat de poder escriure en la teva llengua i que no es vegi com una excepcionalitat, ha de ser un fet normal”, defensa. Garriga reconeix que quan va començar a compondre temes seus, com que tots els seus referents eren anglosaxons, va començar a fer-ho en anglès, fins que va dir prou. “Sí que es veritat que amb l’estil soul no hi ha tants referents, però la qüestió és anar trobant el teu so, és agafar els gèneres que m’agraden i emmotllar-ho a la a meva llengua.”
Garriga, però, també parla d’amor, més enllà del de parella, a “Ara que te’n vas”. “És un parlar en general de les relacions humanes, de l’amor, o de l’amistat entre persones.” I a “No”, la cantautora es mostra contundent i defensa poder dir “no” a persones o situacions que no s’han de tolerar. “A vegades és difícil saber dir que no, però quan ho fas t’arriba a crear una situació d’empoderament i t’acaba alliberant.”
I especial és “Abans que tot es trenqui”, un autèntic cant a l’amistat i a la vida, que s’acompanya d’un videoclip de Km0, gravat en part al Cinema Alhambra de la Garriga, que ella estima i reivindica, i on es pot veure a la pantalla la Laura de petita i de joveneta ja sigui cantant o tocant el piano. Del cinema salta al paisatge natural proper on, amb una colla d’amics, acaba celebrant la vida. “Tot i els mals moments, si t’envoltes de persones que estimes aconsegueixes tirar endavant.” El videoclip, de fet, està protagonitzat per molts amics i músics que l’han acompanyat en aquesta trajectòria musical i personal, com Carles Riba, sempre acompanyant-la a la guitarra
Garriga ha acabat creant un disc amb un cert deix de malenconia però també de celebració i de tirar endavant, amb moments de recolliment i al mateix temps d’empoderament, segons diu ella mateixa. I tot plegat, bastit amb una barreja d’estils als quals ella estava avesada quan cantava versions. “La qüestió ha estat portar-ho al meu terreny, sobretot el del soul, i també del pop i del rock.”
Laura Garriga ha estat vinculada a la música des que tenia 3 anys, quan en va començar a estudiar a l’Escola Municipal de Música de la Garriga. Hi va fer cursos de llenguatge musical, cant coral, piano i violoncel, entre altres disciplines. Després va continuar als estudis al Conservatori Josep Maria Ruera de Granollers, on va tenir el títol en l’especialitat de piano clàssic. “Sempre vaig fer una formació molt de clàssic, fins que vaig començar a descobrir el modern.” Diu que el punt d’inflexió va ser quan va cantar i tocar al piano una cançó d’Elton John, Your Song, en una audició de piano.
{{ comment.text }}