Les connexions vallesanes de ‘Sis dies corrents’

L’empremta vallesana a Sis dies corrents, guanyadora de cinc premis Gaudí, és més que evident. A banda d’utilitzar com a escenari diversos espais i racons de poblacions com Mollet o Parets, la directora molletana s’ha acompanyat en aquest viatge de diversos companys vallesans que han convertit la pel·lícula en un autèntic producte de Km0. Gerard Oms, de Granollers, ha fet de coach d’actors, mentre que Anna Molins, de Montmeló, ha estat la directora de fotografia. La parella formada per Lambert Botey i Margaret Colomer, de Granollers, i la fotògrafa de Mollet Judit Vizcarra hi han fet d’actors. Gerard Oms: “Ha estat un màster en preparació d’actors” Gerard Oms amb Neus Ballús i un dels actors no professionals Després de l’experiència de treballar amb Neus Ballús, Gerard Oms espera que la directora el torni a trucar per deixar-ho tot i anar amb ella. “És la meva mestra, el meu referent, la meva inspiració”, afirma aquest coach d’actors, que també ha fet d’actor i ara dirigeix. Oms recorda que quan la directora de Mollet va guanyar els quatre Gaudí per La plaga, ja li va enviar un missatge per Facebook, “a mode de fan”, fent-li saber que li havia agradat molt la pel·lícula. Des de llavors, i fins al 2017, quan va començar el projecte de Sis dies corrents, no hi havia tingut cap contacte. “Jo el 2017 ja vaig començar a treballar amb els lampistes, i el 2019 vam començar a rodar”, explica. La seva feina en aquest projecte va ser principalment, completar la part de no-actors que no tenien ells. “Són persones que no tenien cap tècnica d’interpretació, i s’havia de completar tota aquesta part, i havien d’aprendre aspectes com no trepitjar-se durant l’escena, escoltar-se, que se’ls entengués parlant, que no es posessin a riure enmig d’una escena, que no es despistessin en coses externes…, i sobretot que aprenguessin a treballar amb emocions amb què generalment no treballen, i marcar quan s’havien d’enfadar, o posar-se tristos… Tot això ho van anar aprenent en dos anys i escaig.” Oms defineix aquesta experiència de “molt intensa, però única”. Després de dedicar-se a aquesta feina reconeix que amb els tres lampistes s’ha hagut de reinventar. “Ha estat com un màster i un repte en preparació d’actors. Al no ser actors professionals i no tenir tècnica, hem hagut d’inventar coses noves. Una cosa és treballar amb Mario Casas, que té molta experiència, i l’altra és treballar amb uns lampistes que no han interpretat mai. Tots hem hagut de fer un esforç per adaptar-nos a ells.” Oms considera que tant uns com els altres han après coses molt importants. “En aquesta indústria, el més habitual és que tot vagi molt ràpid, però aquest projecte ha tingut el seu tempo més artesanal, més lent, perquè ells no resolen les coses tan ràpid com els actors, però crec que amb aquest temps de cocció ens han sortit coses molt boniques.” Davant els premis aconseguits per Mohamed Mellali i Valero Escolar, Oms els celebra tant com els altres que ha rebut la pel·lícula. “Qualsevol premi me’l sento propi.” Anna Molins: “Aquest projecte surt de la norma completament” Anna Molins, al fons, en un moment del rodatge Sis dies corrents ha estat el primer llargmetratge de ficció en què ha treballat com a directora de fotografia Anna Molins, de Montmeló, que reconeix que es va sentir “molt afortunada” quan va rebre la proposta del projecte, al qual es va entregar molt. Molins explica que cada projecte té les seves particularitats, i que aquest se surt de la norma completament. “Vam crear una metodologia pròpia en la manera de filmar perquè el que volíem era que els tres protagonistes fossin espontanis i naturals i no tinguessin un guió après. Això implicava rodar en ordre cronològic, adaptar els espais perquè s’hi poguessin moure lliurement.” La fotògrafa recorda que van treballar la llum de manera que no hi hagués trípodes al set de rodatge però mantenint una continuïtat de llum, i una intenció i estil. “Vam planificar de manera molt acurada estudiant els espais perquè la càmera estigués en posicions clau per no perdre reaccions ni ser invasiva.” El que feien eren preses molt llargues de fins a 15 minuts deixant que l’acció es desenvolupés. “Durant la presa, tant la Neus com en Gerard donaven petites indicacions per guiar l’acció als protagonistes.” Molins destaca la gran preparació que es va fer del rodatge perquè un cop allà tot estigués pensat i el més important sempre fossin ells. “Això fa que la pel·li respiri frescor i naturalitat. Si l’haguessin rodat com una ficció convencional, tallant a cada moment i rectificant la llum o el decorat per tenir l’enquadrament perfecte o acotant diàlegs i moviments, hauria quedat una cosa artificial i ens haguéssim encallat.” Judith Vizcarra: “Ha estat increïble” Judith Vizcarra en una escena al seu estudi Judith Vizcarra i Neus Ballús es coneixien de feia anys. La directora va proposar a la fotògrafa de Mollet de participar en la pel·lícula gravant unes escenes al seu estudi. “A la Neus li interessava gravar la meva quotidianitat”. La gravació es va fer durant tres dies amb una trentena de persones. “Ha estat una experiència increïble, i sempre li estaré agraïda a la Neus per aquesta oportunitat i perquè es poguessin veure fotos artístiques meves”, diu la fotògrafa. De la seva feina com a actriu recorda que havia de fer d’ella mateixa però que fins al mateix dia no sabia què hauria de fer exactament, i explica que la idea que el Moha es tragués la samarreta va ser seva. Segons ella, el més dur va ser quan van filmar escenes a les 4 de la matinada, en els primers desconfinaments, amb tothom amb mascareta menys ella. “Ara, la Neus és extraordinària, mai no es posa nerviosa”, remarca. De la pel·lícula, a Vizcarra li agrada sobretot la barreja d’humor i reflexió. Lambert Botey: “La pel·lícula és fantàstica” Margaret Colomer i Lambert Botey en una escena de la pel·lícula Lambert Botey, lligat fa anys al Cineclub Granollers i ara al Cinema Edison, surt en una de les escenes del film, amb Margaret Colomer, la seva dona. Botey fa molts anys que coneix Ballús, que ha projectat tots els seus curts i pel·lícules a Granollers. La parella va anar a gravar durant un matí en una casa a Tona, que representava la consulta d’un psicoanalista. Abans, la Neus els va fer enviar una gravació d’ells mateixos discutint. El dia de la gravació, recorda Botey, s’esperaven en una part del jardí, separats d’allà on es rodava. “La Neus no volia que sabéssim ben bé què hi trobaríem.” A final van gravar a la sala d’espera, on també hi van aparèixer el Moha i el Valero, i després el robot de neteja. “No estàvem preparats perquè sortís aquest robot. Tot això li dona un punt de veritat a l’escena.” Botey qualifica la pel·lícula de fantàstica, i tots els premis que ha rebut, de molt justos. “És una demostració que és possible fer bon cinema en català si hi ha talent al darrere.”

Les connexions vallesanes de ‘Sis dies corrents’

Platea Mollet recull la programació estable al teatre Can Gomà de Mollet

La gira del Petit Circ Cric acaba amb més de 7.000 espectadors

L’Institut Bellera guanya el Torneig de Dramatúrgia dels Instituts

Es convoca l’onzena edició del Microteatre a Granollers

LA PREGUNTA

La cimera del clima que es fa a Bakú acabarà amb avanços per frenar el canvi climàtic?

Una altra cadena de forns aposta pel centre de Granollers

Canovelles mou el mercat dels diumenges cap al tram industrial del passeig de la Ribera

'Joc de cartes' busca les millors postres a quatre restaurants del Vallès Oriental

Sis detinguts en un operatiu policial lligat al mercat setmanal de Granollers

Bolca un camió que transportava vedells a la carretera de l’Ametlla a Bigues

Canovelles negocia la compra d’un solar per fer-hi el mercat

Mor Fina Planas, vinculada al teixit cultural i teatral de Cànoves i Cardedeu

Cardedeu porta a la fiscalia el presumpte assetjament sexual d'un treballador a una noia

Foc en un local adjacent a un restaurant de Granollers

Enxampen una furgoneta amb material falsificat a l'entorn del mercat de Canovelles