Amb la seva òpera prima, ‘En busca de la irrealidad’, José Maria Asencio (Alacant, 1988), que durant tres anys va ser jutge degà de Mollet, ha volgut “parlar de tot un poc” i quan se li demana de què va el llibre respon que “de res i de tot”. Explica que és un conjunt de reflexions amb una història en què el més important és la reflexió i no la història.
Aquesta història l’ha escrit en primera persona per poder jugar amb el lector, i és una mica autobiogràfica, amb algunes anècdotes i aventures viscudes. “Tota novel·la contemporània és una mica autobiogràfica, és impossible escriure sense viure, nosaltres hem de sortir per escriure, veure què passa a l’exterior”, comenta.
‘En busca de la irrealidad’ (Editorial Club Universitario) parla d’un jove bohemi, contemporani, que viu al Raval de Barcelona i al qual li agrada escriure i passejar per la ciutat. “La història comença amb un somni en què el Manuel, el protagonista, després d’un passeig de nit al Raval de Barcelona, se’n va a dormir i comença a somiar que s’enamora d’una noia irreal. L’obsessió del Manuel per aquesta noia i la seva inexistència és el fil conductor”, explica l’autor.
Tot i que un inici pot semblar que és un llibre d’amor, no ho és. “Utilitzo aquest somni per parlar d’una cosa per a mi molt important, la irrealitat, perquè a vegades importa més el que vivim dins nostre que a l’exterior”, remarca, Segons ell, el problema és la necessitat de tenir necessitats, inculcada a vegades per una publicitat que porta la gent a comprar o fer determinades coses per ser feliç. “Però la resposta és sempre a l’interior, hem de reflexionar sempre”, afirma.
‘En busca de la irrealidad’ és, a més, un llibre en què Asencio fa crítica social i personal, i parla de la necessitat que la normativa, avui dia, no sigui sempre restrictiva, “perquè si no és així no podem viure en llibertat”. És una reflexió feta fa temps, perquè la novel·la va ser escrita abans del confinament, però després en va modificar algunes coses.
L’autor, que ara és cap de relacions internacionals de l’Escola Judicial de Barcelona, va començar a escriure fa uns quatre anys quan vivia a París, “portat per la màgia de la ciutat” però sense cap intenció de fer una novel·la. Quan va tornar a Barcelona, on va viure durant dos anys i mig al Raval de Barcelona, va continuar escrivint sobre diferents experiències, converses amb persones diverses i amics… No va ser fins fa un any i mig quan es va adonar que podia ajuntar totes aquestes reflexions i textos i fer una novel·la, ambientada a París, Barcelona, Belgrad i Mèxic DF. “Mollet, físicament no hi surt, però després d’haver estat tres anys en aquesta ciutat, pot haver-hi alguns personatges inspirats en persones que vaig conèixer aquí”, comenta l’autor, que té previst fer presentacions a Mollet, Barcelona i potser Granollers, quan la situació ho permeti.
{{ comment.text }}