L’historiador Ricard Ginjaume publica el llibre fotogràfic ‘Cardedeu. Oficis i comerços’

L’activitat frenètica a l’interior d’antigues fàbriques, reconvertides a hores d’ara en equipaments municipals. Les façanes de comerços històrics, molts dels quals van abaixar la persiana ja fa molts anys. Pagesos que treballen la terra i tenen cura del bestiar tal com es feia abans.

Són algunes de les imatges recopilades per l’historiador Ricard Ginjaume al llibre fotogràfic Cardedeu. Oficis i comerços, publicat per l’editorial Efadós dins de la col·lecció “Catalunya desapareguda”. El mateix autor el va presentar fa uns dies al Museu Arxiu Tomàs Balvey.

“Les imatges repassen l’evolució de Cardedeu entre finals del segle XIX i la primera meitat del XX, i ho fan a través dels oficis i de l’activitat comercial que hi havia al poble durant aquest període”, explica Ginjaume, que ara fa tres anys ja va publicar el llibre Cardedeu desaparegut dins de la mateixa col·lecció. “Aleshores em vaig centrar en l’evolució urbanística del poble, ara he anat a buscar escenes més quotidianes, com la del botiguer darrere el taulell. Cal tenir en compte que en aquells temps la gent no tenia càmeres fotogràfiques a casa, i que la majoria de fotografies es feien a la feina.”

El volum conté 189 instantànies d’entre 1887 i 1971. “La majoria estan datades entre les dècades dels anys 30 i 50”, matisa l’autor. Les imatges provenen tant d’arxius particulars com del fons del mateix museu, i es divideixen en tres apartats. El primer està centrat en el món agrícola. “S’hi pot veure com els avanços tecnològics van anar introduint canvis en l’activitat dels pagesos, que van passar de llaurar a cavall a fer-ho amb arades de rodes i finalment amb tractors”, apunta Ginjaume.

Els diferents oficis

El segon apartat es fixa en els oficis. “Hi podem trobar sastres, modistes, cosidores, barbers i jardiners, també les minyones de les cases d’estiueig. En aquest capítol hi destaca també la importància que havien arribat a tenir les fires.

A més de la de Sant Isidre, que encara es preserva, solien celebrar-se la de les Portadores i la dels Torrons, al setembre i al desembre respectivament. Amb el temps van anar perdent força i van acabar desapareixent.” L’últim apartat és el dels comerços, que el mateix autor defineix com “un recorregut per les antigues botigues”.