Li Hai: “El menjar japonès és molt més saludable que el menjar xinès”

LA VOLTA AL VALLÈS EN 80 MONS A la mare de Li Hai, de 39 anys, no li feia gaire gràcia quan el seu fill petit li demanava per cuinar a casa. Avui és el responsable del Wagaya a Granollers, un restaurant de cuina japonesa i de fusió. Quina va ser la raó d’anar-se’n de Quingtian? Hi va tenir molt a veure la cultura del poble i la meva regió. Segons diuen, el primer xinès que va arribar a Europa era de Quingtian fa més de 100 anys. A partir d’ell, molts van anar emigrant per venir a Europa. A les famílies de Quingtian, si no hi ha ningú treballant o vivint a Europa, sembla que a aquesta família li falti alguna cosa. Jo soc el fill més petit de casa meva i teníem familiars llunyans que vivien a Tarragona i van ser ells els que van presentar els papers per poder venir a treballar aquí. Va arribar aquí per casualitat? Sí, no hi havia cap motiu més important que el fet que la meva família llunyana vivia a Tarragona. Si ells haguessin viscut a Itàlia o a França, ara potser seria allà. Com va començar la seva relació amb la cuina? Des de petit que volia ser cuiner, però a la meva mare no li agradava gaire. Per què? Deia que treballant en una cuina faria olor, els greixos... I deia que treballés a qualsevol altre lloc, com una fàbrica o allà on fos, millor que en una cuina. Però des de petit que volia cuinar. Recordo que als 11 anys li deia a la mare d’anar a mercat i jo feia el menjar. Sempre m’ha agradat i m’agradava inventar coses diferents. Ara fa 21 anys que vaig venir... Va venir molt jove, doncs. Molt jove: amb 18 anys. I vaig començar treballant en una cuina. Em sembla que llavors la meva mare se’n va penedir una mica. Em deia: “T’hauria agradat estudiar cuina i jo et vaig dir que no. I, al final, has acabat a un restaurant.” No passa res, li deia. Aquí n’aprendré. I vaig anar fent: des de rentar plats fins a cuiner. I després de 12 anys a la cuina vaig sortir al menjador. Volia saber tots els detalls d’un restaurant perquè el meu somni era tenir-ne un algun dia. El seu somni s’està complint a Granollers? No ha estat fàcil. Gràcies a la meva família vaig aconseguir el suport econòmic. Ha de tenir en compte que no tothom triomfa al cent per cent. Diuen que només funciona el 50% dels negocis, oi? En aquella època treballava a Barcelona, però vaig descartar d’obrir allà el meu restaurant. Hi havia massa competència i vaig pensar en Sabadell, Mataró o Granollers. I aquí hi som [somriu]. Per què fa cuina japonesa en lloc de cuina xinesa? Realment, l’autèntica cuina xinesa és absolutament diferent a la que es fa als restaurants d’Europa. Mengem molt diferent i potser no tothom ho acceptaria. Abans de muntar el meu negoci, jo treballava en un restaurant japonès de Barcelona, portava uns quatre o cinc anys allà amb el mateix cap, que també és xinès. I aquest senyor té idees molt modernes. Vaig aprendre molt d’ell. I també em vaig adonar que la cuina japonesa és molt sana, és molt saludable. Quina diferència hi ha entre la cuina japonesa i la cuina xinesa? A la Xina es cuina més, per dir-ho d’alguna manera. O sigui, amb moltes espècies, molt saltejat, aquestes coses... Vaja, però la Xina és tan gran que cada província té els seus menjars molt diferents els uns dels altres. Al Japó –i l’exemple més clar seria el sushi– les coses són més senzilles, més light, més saludables. El menjar japonès és molt més saludable que el menjar xinès. Quin és el plat del qual us sentiu més orgullosos al seu restaurant? Tots els plats del restaurant Wagaya els he inventat jo. I no ho sé: per a mi tots són molt bons! Doncs el que li agrada més a vostè personalment? M’agrada molt el salmó al vapor amb llet de coco. [caption id="attachment_125865" align="alignnone" width="400"] Li Hai, al seu restaurant Wagaya de Granollers / Griselda Escrigas[/caption]

Li Hai: “El menjar japonès és molt més saludable que el menjar xinès”

Mig segle de gitanes a la Llagosta

Els diables de la Garriga estrenen ‘Vitràlia’ per celebrar els 20 anys

EL 9 NOU dona divendres el conte ‘El peluix sota la pluja’

El Museu Abelló proposa un recorregut per les Galeries Dalmau

LA PREGUNTA

Creu que les converses d’alto el foc entre Iran i els EUA arribaran a bon port?

Patrimoni revisa els canvis fets sense permís a l’església de Santa Maria de Llerona

Mor a 65 anys Lluís Ximeno, traumatòleg a l’Hospital de Sant Celoni durant 32 anys

Un regidor i tres membres de la junta dels Blaus de Granollers, investitgats per un delicte d'injúries per l'acte de Blaucops a la festa major de 2024

Comissen un ramat d’un miler d’ovelles a un pastor a Montornès

Adeu a la pastisseria Colomer, referent històric a Granollers

Casa Tió, de les Franqueses, tanca les botigues pròpies i es concentra en el canal professional

Centenars de persones de Granollers participen en el projecte “I si fóssim 500” al pavelló el Parquet

Els Bombers apaguen un incendi que afecta dos vehicles a Granollers

[AMPLIACIÓ] Dos joves de Sant Celoni moren en un accident entre dos cotxes a la drecera de Palautordera

L'Hospital de Granollers digitalitza la dispensació de medicació ambulatòria