Poseu-vos el vídeo de Karol Green 'I’m Marrying Myself' i deixeu-vos hipnotitzar per una lletra que és tota una delcaració de principis

Dijous, 31 de maig de 2018 Vespre Avui fa 80 anys d’aquell 31 de maig de 1938 en què cinc avions italians van bombardejar Granollers. Les autoritats italianes encara no han demanat disculpes per aquella matança, malgrat que des de la capital vallesana se’ls hagi instat a fer-ho. No podem perdre la memòria, perquè bàsicament som memòria. Massa sovint sentim veus que diuen que no s’ha de remoure el passat, que és millor passar pàgina. Són les veus dels mateixos que tenen interès a falsejar els llibres de text i volen fer creure que García Lorca “murió cerca de su pueblo durante la guerra de España” o que Antonio Machado “se fue a vivir a Francia con su familia”. Això és manipular la història de la manera més barroera sense cap mena d’escrúpol. García Lorca va ser afusellat per les seves idees i encara no sabem en quina cuneta descansa el seu cos. Antonio Machado va fugir de la repressió franquista i va morir a Cotlliure perseguit pel règim. Després de més de 40 anys de la mort de Franco l’Estat espanyol es nega a jutjar-lo i declarar-lo culpable de crims contra la humanitat. Fa més de 75 anys de l’afusellament del president Lluís Companys i les autoritats espanyoles encara no s’han disculpat per aquest fet. Negar-se a condemnar aquests actes és ser-ne còmplice. Ens cal memòria per no caure en l’oblit i per no tornar a cometre els mateixos errors. Dissabte, 2 de juny de 2018 Matí Avui conflueixen en el temps dos fets ben singulars, la presa de possessió del govern de la Generalitat i la del govern espanyol. És ben capritxós l’atzar. M’alegra que la moció de censura contra el govern del PP l’hagi relegat a l’oposició per corrupte, però malgrat ser optimista de mena, em costa de creure que puguem esperar gran cosa del PSOE. Diumenge, 3 de juny de 2018 Tarda Un vermut musical de quilòmetre zero pot ser una opció perfecte per a un migdia de diumenge, per més que quatre gotes esgarriades hagin volgut dir-hi la seva. Ha estat un veritable privilegi escoltar a la fantàstica Karol Green en un concert de petit format, acompanyada pel guitarrista Gora Casado, tot assaborint un deliciós vermut arrecerats dins del local de la Mongia de Sant Pere de Vilamajor. Karol Green és una artista nascuda a Anglaterra, criada a Sud-àfrica i que ja fa anys que viu a Catalunya. Alguns potser la recordareu per la seva participació en la primera temporada del concurs de TV3 Oh Happy Day dirigint el grup Gospelians & Gràcia. Entre altres grups, dirigeix també el cor de Gospel de Sant Celoni, a més de dedicar-se a cantar i tirar endavant els seus projectes musicals. Us recomano que escolteu les seves cançons, una mescla cosmopolita de músiques del món que transmet la força d’una energia sensual i que traspua bonrotllisme. Poseu-vos el seu vídeo I’m Marrying Myself, si ho teniu a mà serviu-vos una copeta –si no és vermut, podeu triar el que més us agradi–, submergiu-vos en un tranquil i relaxant oceà musical i deixeu-vos hipnotitzar per una lletra que és tota una declaració de principis, un casament amb ella mateixa, prometent estimar-se i cuidar-se sempre. Com n’arriba a ser d’important aprendre a estimar-se a un mateix i saber estar sol, per poder estimar els altres i poder estar bé amb l’altra gent. Diu així: “Crec que he trobat algú amb qui sé que puc comptar. Ha estat sempre aquí i sé que mai em deixarà...” Naixem sols, vivim sols i morim sols, encara que fem tot aquest viatge al costat d’altra gent, la vida és un viatge individual. D’aquí a 15 dies el proper vermut musical, si us vàreu perdre aquest, no us en perdeu cap més. Vespre Hi ha combinacions rocambolesques, però la solidaritat no respon a cap lògica, sinó als sentiments i a les emocions. És luxe conèixer les reflexions d’algú que llegeix el Dietari de l’okupa de l’altell. Quan el president de Catalans Solidaris, en David Esteve, em va proposar de llegir un fragment del meu dietari a la segona edició del Cap de Setmana Solidari dedicat a la Fundació Josep Carreres, en la seva lluita contra la leucèmia, vaig tenir claríssim que era tot un honor aportar el meu petit granet de sorra. Es tracta d’un fragment del 14 de març, on escrivia al voltant del tema de la malaltia i l’actitud davant d’aquesta. Resumit molt breument, deia que sentir passió per alguna cosa ens arrela a la vida, en el seu cas la “passió pels 4x4”. Felicitats pel projecte!

Poseu-vos el vídeo de Karol Green 'I’m Marrying Myself' i deixeu-vos hipnotitzar per una lletra que és tota una delcaració de principis

La vida és un viatge individual que compartim amb altra gent