Llotja al Liceu i torre a Cardedeu

“Un palco al Liceu i una torre a Cardedeu.” Així comença l’exposició sobre l’estiueig burgès entre l’any 1850 i el 1950, que va transformar Cardedeu paisatgísticament, i també en termes culturals i socials. Fins a l’1 d’octubre, la mostra repassa aquesta època al Museu Arxiu Tomàs Balvey. S’hi poden veure objectes de viatge i fotografies de l’estiueig en altres pobles del Maresme i del Vallès Oriental –que formen la part itinerant de la mostra–, així com una sala dedicada a l’impacte que va tenir el modernisme d’estiueig a Cardedeu exclusivament, informa Irene Rofes. L’exposició està dividida en tres fases: el viatge d’anada, amb algun exemplar dels vestits que duien per no embrutar-se les robes bones, les festes i l’interior de les cases. Cadascuna explica amb objectes com era aquella forma de vida. El fenomen de l’estiueig estava protagonitzat pels membres de les classes benestants de Barcelona; més concretament, per les dones, els infants, el personal del servei i les persones grans de la casa. L’home continuava anant a treballar cada dia, per això era important que el poble tingués certa proximitat amb la capital. Així, tots els llocs per on passa l’exposició itinerant estan a un radi d’uns 50km de Barcelona. L’Arribada del tren Estiuejants al bosc de Ca n’Eres Vell, a principis del segle XX / MATB Cardedeu, però, no només era un lloc d’interès per aquesta proximitat. També era atractiu per l’arribada del tren el 1860, que el feia més accessible, per l’entorn rural situat a prop del Montseny i per l’aire fresc i sec que s’hi respirava. En aquella època eren novetat els anomenats “plans higienistes”, uns nous plantejaments mèdics que proposaven a la gent de ciutat sortir-ne per respirar aire pur i millorar la seva salut. De la mateixa manera, als pobles de costa hi anaven els barcelonins per respirar aire de mar. Alguns estiuejants es feien construir una casa i fins i tot una torre amb jardí a Cardedeu i l’arquitecte per excel·lència era Manuel Joaquim Raspall. Com que va coincidir amb el període del moviment artístic del Modernisme, actualment hi ha un gran patrimoni modernista al poble. El llegat de l’estiueig comença amb l’Alqueria Cloèlia (la primera casa que es va construir), i segueix amb la Casa Viader, la Casa Amat i, fins i tot, el que avui dia són el Museu i l’ajuntament. Així com en alguns llocs, com la Garriga o Argentona, es van establir colònies d’estiuejants als afores de la vila, a Cardedeu els forasters vivien al centre, fet que els obligava a conviure amb els cardedeuencs. Tot i això, hi havia moltes cases situades al carrer Pau Gesa, on donaven els magnífics jardins, i allà es diu que van crear la seva pròpia rambla. A més, seguien sense formar part de les mateixes esferes socials i, quan es relacionaven, ho feien des d’una desigualtat de poder: normalment els vilatans havien de servir i abastir els forans. Hi havia un rebuig incipient donat per la impressió sociocultural però, com afirmen alguns testimonis en una part de l’exposició en format audiovisual: “Els forasters eren ben rebuts si ells també rebien bé els cardedeuencs.” Envelat de ball per a la colònia d’estiuejants, cap a l’any 1900 / MATB Una figura cardedeuenca molt important que es relacionava amb els estiuejants més rics culturalment era Tomàs Balvey. Ell anunciava l’arribada dels barcelonins i feia promoció de l’estiueig a Cardedeu. Editava fulletons de la Sociedad de Atracción de Forasteros, on celebrava les excel·lències del poble: “Son de gran valor sus condiciones climatológicas, hídricas y tipográficas, su situación poco distante de la capital, y los recursos que de que [sic] se ha hecho mérito.” Finalment, la mostra comenta l’evolució d’un estiueig burgès a un turisme de masses, gràcies a la democratització de les vacances. Es considera que l’impacte de l’estiueig ha sigut sobretot positiu, per l’obertura de ment que ha comportat, i també per les petjades urbanístiques i arquitectòniques.

Llotja al Liceu i torre a Cardedeu

Granollers concedeix la Medalla de la ciutat a Fermí Puig, Francesc Campaña, Mercè Gasch i Frederic Roda i Francina Gómez Ars

De Parets a l’antiga Roma

L’Escola Municipal de Música de Granollers engega els actes dels 125 anys del naixement de Ruera

‘L’edat imminent s’estrena en sales al Cinema Edison de Granollers

LA PREGUNTA

Aquest any participarà del sopar de Nadal d’empresa?

L’històric restaurant Layon, de Granollers, tancarà el 10 de gener

Protecció Civil alerta de la possibilitat de nevades a 400 metres al Vallès Oriental

Mor Isak Andic, fundador de Mango, després de patir un accident de muntanya a Collbató

Busquen un home de 82 anys desaparegut des de diumenge al migdia a Lliçà d’Amunt

Mor a 85 anys la mestra de Palou Lluïsa Salvador

Localitzat en bon estat a Granollers el veí de Lliçà d'Amunt desaparegut

El grup Bon Preu inaugura un Esclat a Canovelles en què ha invertit 16,5 milions

Absolen de culpa un conductor implicat en un accident perquè la velocitat permesa a la C-59 a Sant Feliu és massa alta

Un familiar dels Blancafort posa ordre a un fons documental de l’històric balneari de la Garriga

L'Hospital de Granollers presenta un nou pla estratègic que aposta per la recerca i el desenvolupament sostenible