Lluís Baella: “Em sento andorrà, que és sentir la terra, la llengua, la gent”

LA VOLTA AL VALLÈS EN 80 MONS Lluís Baella, de 48 anys, és lauredià, que és com es diuen els de Sant Julià. Es va establir a la Roca per la seva dona. És un home esportiu i organitza amb altres companys la Caminada a Montserrat. L’any que ve faran la 25a. Vostè és d’Andorra de tota la vida. Hi vaig néixer. Els meus pares van anar-hi a finals dels cinquanta. Eren masovers i van anar a una propietat d’Encamp. Quan van arribar encara hi havia maquis. Ells tenien els cortals a la muntanya. I baixa a Catalunya, per què? Va ser al 1999, perquè em vaig casar amb la meva dona, que és de la Roca. I o ella pujava o jo baixava... Ja havia estudiat magisteri? Havia estudiat magisteri i psicopedagogia. Aleshores treballava en la formació d’adults a Andorra. Quan vam decidir que havia de baixar, un professor meu, en Marià, que era escolapi, em va parlar de les escoles pies de Granollers, Caldes i Mataró. I la sort de ser en el lloc adequat i el moment just: el curs 1997/1998 buscaven algú per a la mediateca de l’Escola Pia de Granollers. I encara hi continuo, però ara ho compagino fent classes de català i de castellà. I res vinculat amb els esports? Vinc del món de l’esquí. A Andorra és inevitable. Si has nascut a les Canàries tens números de dedicar-te a la vela. A Andorra, quan era petit, si no esquiaves no hi havia res més: ni polisportius ni extraescolars. A més, un cop a la setmana, a escola, anàvem a esquiar des de Nadal fins a Setmana Santa. És l’esport nacional, tot ve molt rodat. De petit que esquies i els clubs d’esquí també et formen i són molt assequibles i fan que cada dia de festa continuïs esquiant. I a l’estiu o per Tots Sants també es feien estades a les glaceres dels Alps. O sigui, que passaves molts dies de l’any esquiant. Andorra ha canviat moltíssim en aquestes dècades, oi? La dels meus pares era l’Andorra de sempre. Van passar de l’edat mitjana a la del Ferrari sense un pas entremig. Ara és una societat més homogènia, com a tot arreu. I als anys setanta i vuitanta va ser l’esclat del comerç i ara ja no hi és, no és igual. A hores d’ara es potencia el món de l’esport, de la natura, del turisme. Vostè té doble nacionalitat? No. Si d’aquí a poc hi ha la possibilitat de tenir la nacionalitat catalana, la demanaré. Mentrestant, continuaré sent andorrà i prou. Tinc permís de residència i de treball. Els andorrans són molt gelosos de la seva nacionalitat. Sí. Jo em sento totalment andorrà. I en què consisteix? Jo visc aquí i potser el que diré és un contrasentit. Per a mi, ser andorrà està molt vinculat al país, al territori. Diuen que tu acabes sent d’on són els fills. Jo en tinc tres i el gran té 16 anys. I estic molt integrat aquí i em sento molt a gust. Però jo em sento andorrà, que és sentir la terra, la llengua, la gent... I potser també per l’esport. Vulguis o no a Andorra és gairebé impossible no fer-ne. Vostè també corre i fa curses de muntanya. Però competir, poc. Sempre m’ha agradat l’esport i sempre n’he practicat. I corro pel plaer de córrer. Córrer a Andorra, córrer a muntanya em produeix molt plaer. I quan vaig baixar vaig continuar fent-ho, però en lloc dels Pirineus per la Serralada de Marina o pel Turó de l’Home. I també vaig a córrer molt al migdia a la riera i em trobo amb gent que prepara la Mitja [riu de tot cor]. S’imagina tornant a viure a Andorra? Jo crec que més endavant, quan estigui jubilat, acabarem vivint entre aquí i allà. Però no crec que estiguem tot el temps aquí o tot el temps allà. Quan era jove, tot i que vaig estudiar a Lleida i després a Barcelona, mai no vaig imaginar que viuria fora d’Andorra. I és curiós que no m’he enyorat mai, però quan vaig a Andorra tinc la sensació que em falta temps per anar a tots els pics, a totes les pistes o a tots els ports amb la bici... Però Andorra és a prop. [caption id="attachment_113224" align="alignnone" width="400"] Lluís Baella, lauredià que viu a la Roca[/caption]

Lluís Baella: “Em sento andorrà, que és sentir la terra, la llengua, la gent”

“En el nostre entorn és difícil que no hi hagi cap partidari de l’extrema dreta. Doncs per què no parlar-hi?”

Doble premi al forn Sagà, de Granollers, per la coca de Sant Joan

Els cors d’Amics de la Unió s’alien amb Martí Ventura i el seu jazz

Mor Jaume Guarch, rellotger i vinculat al Centre de Caldes

LA PREGUNTA

Aprova el preacord salarial del Govern amb els docents?

Uns 2.000 docents tallen l'AP-7 a la Roca més de cinc hores

Mor a 51 anys Lydia Roig, metgessa de família al CAP de la Garriga des del 2001

Mor a l'hospital un motorista de 20 anys per les ferides en un xoc amb un cotxe dilluns a Lliçà d'Amunt

Ferit greu un motorista de 20 anys en un xoc amb un turisme a Lliçà d'Amunt

La Campanya Contra el Quart Cinturó creu que l’acord per la línia orbital és “una operació de maquillatge polític”

Eutrasa cau en concurs i té obertes opcions de venda

Traslladen a l’Institut Guttmann el ciclista Jaume Guardeño que afronta lesions de gravetat

[ACTUALITZACIÓ] Anul·len la inauguració de Ciutats Educadores per una protesta de docents i famílies

[ACTUALITZACIÓ] Els Bombers estabilitzen un incendi en una nau d'Òrrius que ha generat una columna de fum visible des del Vallès Oriental

Mor a 65 anys Lluís Ximeno, traumatòleg a l’Hospital de Sant Celoni durant 32 anys