També s’interpretarà ‘Folia Daliniana’ de Xavier Montsalvatge. Així mateix, dos estudiants de composició estrenaran ‘Historia Natural’ i ‘Els nens voladors’, dues obres inspirades en contes de Pere Calders en homenatge al centenari del naixement de l’escriptor. El concert, que s’oferirà a les set del vespre al Teatre Auditori de Gralloners, abasta un ventall de compositors que van dels anys trenta fins ara.
El concert per a saxòfon i orquestra de cambra del compositor Antoni Olaf, comptarà amb la participació d’Albert Julià com a saxofonista solista. Olaf ha explicat que és una obra seguida amb molt moviments diferents que s’encadenen a base d’un galimaties infinit. “És l’anti-forma i la pro-esponteneïtat. Són com plats que un darrere l’altre funcionen bé”. L’obra, diversa i complexa, destaca per no repetir res durant vint-i-sis minuts. Julià ha explicat que la principal dificultat és que tot és nou. “A més”- ha afegit- “tot gira entorn al saxo. Hi ha molts moments que tinc molta responsabilitat, i el solista és qui ha de conduir i carregar l’orquestra al darrere”.
També, fruit d’un conveni de col·laboració amb l’ESMUC (Escola Superior de Música de Catalunya), s’estrenaran dues obres de dos estudiants alumnes de composició. Josep Ollé, que s’ha inspirat en el conte ‘Els nens voladors’, ha remarcat que no pretén ser una narració dels fets del conte tot i que l’evocació al fet de volar hi és present. Paral·lelament, Pol Requesens, l’altre jove compositor, ha agafat ‘Historia Natural’, la qual ha destacat que “en sí el conte curt és absurd, tot i que hi ha certa ironia i humor”.
Joan Albert Amargós ha insistit que malgrat que les obres dels compositors de l’ESMUC pertanyen a generacions molt joves fan la funció de diversificar. “Són dues obres molt diferents una de l’altre. L’una és de caire cinematogràfic i l’altre està enclavada dins d’una música més especulativa”, ha afegit. Ambdues peces homenatjaran l’escriptor pel seu centenari del seu naixement.
Finalment interpretaran ‘Folia Daliniana’ de Xavier Montsalvatge. Una obra que va composar ja de gran i que, segons Amargós, “tot i ser interpretada per una orquestra petita és simpàtica”.
