Louise Brown: “L’esport trenca barreres i fronteres que hi ha entre la gent”

LA VOLTA AL VALLÈS EN 80 MONS Louise Brown, de 40 anys, va conèixer el pare dels seus dos fills al Pirineu, en una cursa de muntanya. Viu als afores de Sant Celoni envoltada de natura i, ara mateix, es dedica a entrenar cavalls de raid. De Londres a Sant Celoni... En acabar la meva carrera, vaig voler fer un any sabàtic per millorar idiomes i entrenar com a atleta. Què va estudiar? Dret i francès. Però volia aprendre castellà de manera natural i també volia entrenar en altura. Per això vaig anar al Pirineu. Llavors no sabia que aquí es parla català! [riu de tot cor]. Sí, al Pirineu es parla català. Al cap de quatre setmanes, vaig fer-hi una cursa de muntanya. I allà hi havia un noi que em va somriure i vaig pensar: “Oh, què maco!” En acabar la cursa vam començar a parlar en francès i va ser com una fiblada. Al cap de sis mesos ja vivia amb ell a Barcelona. Ni vostè ni el seu home no tenien relació amb el Montseny? No. Jo havia crescut al camp, a Yorkshire. I Barcelona, durant un parell d’anys, va estar bé, però jo volia muntanya, verd. I vam començar a buscar a una casa en un cercle de 40 quilòmetres i per casualitat vam trobar una casa aquí, entre el Montseny i el Montnegre. És un lloc preciós. Quan va començar d’atleta? Vaig començar a córrer a 17 anys. Sembla una mica tard. Sí, sí, sí. A Anglaterra, per anar a la universitat, has de posar que ets una persona que fa una mica de tot. I jo no tenia esport perquè no m’agradava. Però hi havia una cursa de cros, m’hi vaig apuntar i la vaig guanyar. I el primer any vaig continuar tenint bons resultats. La del Pirineu també va ser la primera cursa de muntanya de la meva vida. No sabia què era: em pensava que només eren 10 quilòmetres i van ser-ne 20 i escaig. I amb grans desnivells. I tant! Va ser a la Molina, en un dia molt bonic, havia nevat i era fantàstic. Mai no oblidaré aquell dia. Les curses de muntanya són duríssimes, oi? Depèn. Una marató a ciutat també és duríssima si vols aconseguir un temps concret. A muntanya, desconnectes més, hi ha molta companyonia. A mi m’encanta, em relaxa moltíssim. Però t’has de dosificar. Per dosificar-se cal molt treball mental? Has de tenir el cap fort i aprens amb la vida els recursos per fer-ho. Una vegada vaig fer una cursa de 100 quilòmetres i és clar que necessitaves mentalitzar-te. Però no penses en els 100 quilòmetres, penses de 10 en 10 quilòmetres. El meu pare diu que córrer no és difícil: “Es tracta de posar un peu davant de l’altre.” I quan arribava al quilòmetre 90, pensava: “Un peu, un altre peu, un peu...” El meu pare és molt tossut, suposo que alguna cosa m’ha transmès genèticament. Què li sembla que córrer a muntanya s’hagi convertit en una moda? Em sembla molt bé que la gent corri perquè és bo per a la salut física i mental. I en el cas de les curses de muntanya és cert que s’ha de controlar una mica per no fer malbé la natura. Està bé que la gent provi coses. Vostè ha fet atletisme, trails de muntanya, ciclisme, esquí de fons... I ara començaré raids a cavall. M’interessen molt les fronteres. Què vol dir? Que és un privilegi viure en un Europa sense fronteres. Quan ens barregem, ens respectem més. L’esport també trenca barreres i fronteres que hi ha entre la gent. Si sents passió per un esport i coneixes algú amb la mateix passió, estableixes un vincle molt fort. Vaig fer el mur de Cisjordània amb bici i vaig fer una amistat molt i molt intensa amb ciclistes d’allà. No importava que ells fossin musulmans i jo no-religiosa o ells, palestins i jo, anglesa. Als Mundials, amb esportistes d’arreu, mai no penses tampoc en fronteres. Crec que a més fronteres, menys drets humans. [caption id="attachment_131456" align="alignnone" width="400"] Louise Brown, atleta de Sant Celoni / Aitana Such[/caption]

Louise Brown: “L’esport trenca barreres i fronteres que hi ha entre la gent”

Mor a 85 anys Miquel Pujol, de les Franqueses, aficionat al maquetisme ferroviari

Eduard Sola guanya el Gaudí al millor guió original per ‘Mi amiga Eva’

Marta Aiza, de Granollers, dirigeix el seu primer curt, ‘La nena més bonica del món’

El primer curt de Núria Larruy arriba a Filmin

LA PREGUNTA

Està d’acord amb la prohibició de les xarxes socials als menors de 16 anys?

[AMPLIACIÓ] Dos joves de Sant Celoni moren en un accident entre dos cotxes a la drecera de Palautordera

[AMPLIACIÓ] Mor un motorista veí de la Garriga en un accident de trànsit a Llerona

Mor a 70 anys Marc Ricart, conegut carnisser del Mercat de Sant Carles de Granollers

Les autoritats turques detenen i deporten Joan Peiró, de Canovelles, de camí a Síria per denunciar els atacs al poble kurd

La nova era de Can Moreno arriba al Mercat de Sant Carles

Els Mossos detenen un noi de 18 anys per agredir un home al polígon del Ramassar de Granollers

Dol a l’Ametlla per la mort d’un jove de 30 anys veí del poble

Tanca la botiga de màquines per atrapar peluixos del centre de Granollers

La Porxada de Granollers acollirà la ballada de Gitanes més multitudinària

El públic salva Gerard, de Mollet, de l’expulsió a ‘Eufòria’ de 3Cat