Louise Brown: “L’esport trenca barreres i fronteres que hi ha entre la gent”

LA VOLTA AL VALLÈS EN 80 MONS Louise Brown, de 40 anys, va conèixer el pare dels seus dos fills al Pirineu, en una cursa de muntanya. Viu als afores de Sant Celoni envoltada de natura i, ara mateix, es dedica a entrenar cavalls de raid. De Londres a Sant Celoni... En acabar la meva carrera, vaig voler fer un any sabàtic per millorar idiomes i entrenar com a atleta. Què va estudiar? Dret i francès. Però volia aprendre castellà de manera natural i també volia entrenar en altura. Per això vaig anar al Pirineu. Llavors no sabia que aquí es parla català! [riu de tot cor]. Sí, al Pirineu es parla català. Al cap de quatre setmanes, vaig fer-hi una cursa de muntanya. I allà hi havia un noi que em va somriure i vaig pensar: “Oh, què maco!” En acabar la cursa vam començar a parlar en francès i va ser com una fiblada. Al cap de sis mesos ja vivia amb ell a Barcelona. Ni vostè ni el seu home no tenien relació amb el Montseny? No. Jo havia crescut al camp, a Yorkshire. I Barcelona, durant un parell d’anys, va estar bé, però jo volia muntanya, verd. I vam començar a buscar a una casa en un cercle de 40 quilòmetres i per casualitat vam trobar una casa aquí, entre el Montseny i el Montnegre. És un lloc preciós. Quan va començar d’atleta? Vaig començar a córrer a 17 anys. Sembla una mica tard. Sí, sí, sí. A Anglaterra, per anar a la universitat, has de posar que ets una persona que fa una mica de tot. I jo no tenia esport perquè no m’agradava. Però hi havia una cursa de cros, m’hi vaig apuntar i la vaig guanyar. I el primer any vaig continuar tenint bons resultats. La del Pirineu també va ser la primera cursa de muntanya de la meva vida. No sabia què era: em pensava que només eren 10 quilòmetres i van ser-ne 20 i escaig. I amb grans desnivells. I tant! Va ser a la Molina, en un dia molt bonic, havia nevat i era fantàstic. Mai no oblidaré aquell dia. Les curses de muntanya són duríssimes, oi? Depèn. Una marató a ciutat també és duríssima si vols aconseguir un temps concret. A muntanya, desconnectes més, hi ha molta companyonia. A mi m’encanta, em relaxa moltíssim. Però t’has de dosificar. Per dosificar-se cal molt treball mental? Has de tenir el cap fort i aprens amb la vida els recursos per fer-ho. Una vegada vaig fer una cursa de 100 quilòmetres i és clar que necessitaves mentalitzar-te. Però no penses en els 100 quilòmetres, penses de 10 en 10 quilòmetres. El meu pare diu que córrer no és difícil: “Es tracta de posar un peu davant de l’altre.” I quan arribava al quilòmetre 90, pensava: “Un peu, un altre peu, un peu...” El meu pare és molt tossut, suposo que alguna cosa m’ha transmès genèticament. Què li sembla que córrer a muntanya s’hagi convertit en una moda? Em sembla molt bé que la gent corri perquè és bo per a la salut física i mental. I en el cas de les curses de muntanya és cert que s’ha de controlar una mica per no fer malbé la natura. Està bé que la gent provi coses. Vostè ha fet atletisme, trails de muntanya, ciclisme, esquí de fons... I ara començaré raids a cavall. M’interessen molt les fronteres. Què vol dir? Que és un privilegi viure en un Europa sense fronteres. Quan ens barregem, ens respectem més. L’esport també trenca barreres i fronteres que hi ha entre la gent. Si sents passió per un esport i coneixes algú amb la mateix passió, estableixes un vincle molt fort. Vaig fer el mur de Cisjordània amb bici i vaig fer una amistat molt i molt intensa amb ciclistes d’allà. No importava que ells fossin musulmans i jo no-religiosa o ells, palestins i jo, anglesa. Als Mundials, amb esportistes d’arreu, mai no penses tampoc en fronteres. Crec que a més fronteres, menys drets humans. [caption id="attachment_131456" align="alignnone" width="400"] Louise Brown, atleta de Sant Celoni / Aitana Such[/caption]

Louise Brown: “L’esport trenca barreres i fronteres que hi ha entre la gent”

Mor Jaume Guarch, rellotger i vinculat al Centre de Caldes

L’Ajuntament de la Garriga refusa els permisos de la Saligarda d’aquest estiu

Joaquim Brustenga s’endinsa en el gènere negre en la nova novel·la ‘L’herència enverinada’

L’Esplai de la Gent Gran de Sant Celoni celebra 50 anys amb el nou casal com a projecte de futur

LA PREGUNTA

Aprova el preacord salarial del Govern amb els docents?

Uns 2.000 docents tallen l'AP-7 a la Roca més de cinc hores

Mor a 51 anys Lydia Roig, metgessa de família al CAP de la Garriga des del 2001

Mor a l'hospital un motorista de 20 anys per les ferides en un xoc amb un cotxe dilluns a Lliçà d'Amunt

Ferit greu un motorista de 20 anys en un xoc amb un turisme a Lliçà d'Amunt

La Campanya Contra el Quart Cinturó creu que l’acord per la línia orbital és “una operació de maquillatge polític”

Eutrasa cau en concurs i té obertes opcions de venda

Traslladen a l’Institut Guttmann el ciclista Jaume Guardeño que afronta lesions de gravetat

[ACTUALITZACIÓ] Anul·len la inauguració de Ciutats Educadores per una protesta de docents i famílies

[ACTUALITZACIÓ] Els Bombers estabilitzen un incendi en una nau d'Òrrius que ha generat una columna de fum visible des del Vallès Oriental

Mor a 65 anys Lluís Ximeno, traumatòleg a l’Hospital de Sant Celoni durant 32 anys