Louise Brown: “L’esport trenca barreres i fronteres que hi ha entre la gent”

LA VOLTA AL VALLÈS EN 80 MONS Louise Brown, de 40 anys, va conèixer el pare dels seus dos fills al Pirineu, en una cursa de muntanya. Viu als afores de Sant Celoni envoltada de natura i, ara mateix, es dedica a entrenar cavalls de raid. De Londres a Sant Celoni... En acabar la meva carrera, vaig voler fer un any sabàtic per millorar idiomes i entrenar com a atleta. Què va estudiar? Dret i francès. Però volia aprendre castellà de manera natural i també volia entrenar en altura. Per això vaig anar al Pirineu. Llavors no sabia que aquí es parla català! [riu de tot cor]. Sí, al Pirineu es parla català. Al cap de quatre setmanes, vaig fer-hi una cursa de muntanya. I allà hi havia un noi que em va somriure i vaig pensar: “Oh, què maco!” En acabar la cursa vam començar a parlar en francès i va ser com una fiblada. Al cap de sis mesos ja vivia amb ell a Barcelona. Ni vostè ni el seu home no tenien relació amb el Montseny? No. Jo havia crescut al camp, a Yorkshire. I Barcelona, durant un parell d’anys, va estar bé, però jo volia muntanya, verd. I vam començar a buscar a una casa en un cercle de 40 quilòmetres i per casualitat vam trobar una casa aquí, entre el Montseny i el Montnegre. És un lloc preciós. Quan va començar d’atleta? Vaig començar a córrer a 17 anys. Sembla una mica tard. Sí, sí, sí. A Anglaterra, per anar a la universitat, has de posar que ets una persona que fa una mica de tot. I jo no tenia esport perquè no m’agradava. Però hi havia una cursa de cros, m’hi vaig apuntar i la vaig guanyar. I el primer any vaig continuar tenint bons resultats. La del Pirineu també va ser la primera cursa de muntanya de la meva vida. No sabia què era: em pensava que només eren 10 quilòmetres i van ser-ne 20 i escaig. I amb grans desnivells. I tant! Va ser a la Molina, en un dia molt bonic, havia nevat i era fantàstic. Mai no oblidaré aquell dia. Les curses de muntanya són duríssimes, oi? Depèn. Una marató a ciutat també és duríssima si vols aconseguir un temps concret. A muntanya, desconnectes més, hi ha molta companyonia. A mi m’encanta, em relaxa moltíssim. Però t’has de dosificar. Per dosificar-se cal molt treball mental? Has de tenir el cap fort i aprens amb la vida els recursos per fer-ho. Una vegada vaig fer una cursa de 100 quilòmetres i és clar que necessitaves mentalitzar-te. Però no penses en els 100 quilòmetres, penses de 10 en 10 quilòmetres. El meu pare diu que córrer no és difícil: “Es tracta de posar un peu davant de l’altre.” I quan arribava al quilòmetre 90, pensava: “Un peu, un altre peu, un peu...” El meu pare és molt tossut, suposo que alguna cosa m’ha transmès genèticament. Què li sembla que córrer a muntanya s’hagi convertit en una moda? Em sembla molt bé que la gent corri perquè és bo per a la salut física i mental. I en el cas de les curses de muntanya és cert que s’ha de controlar una mica per no fer malbé la natura. Està bé que la gent provi coses. Vostè ha fet atletisme, trails de muntanya, ciclisme, esquí de fons... I ara començaré raids a cavall. M’interessen molt les fronteres. Què vol dir? Que és un privilegi viure en un Europa sense fronteres. Quan ens barregem, ens respectem més. L’esport també trenca barreres i fronteres que hi ha entre la gent. Si sents passió per un esport i coneixes algú amb la mateix passió, estableixes un vincle molt fort. Vaig fer el mur de Cisjordània amb bici i vaig fer una amistat molt i molt intensa amb ciclistes d’allà. No importava que ells fossin musulmans i jo no-religiosa o ells, palestins i jo, anglesa. Als Mundials, amb esportistes d’arreu, mai no penses tampoc en fronteres. Crec que a més fronteres, menys drets humans. [caption id="attachment_131456" align="alignnone" width="400"] Louise Brown, atleta de Sant Celoni / Aitana Such[/caption]

Louise Brown: “L’esport trenca barreres i fronteres que hi ha entre la gent”

Judith Colell grava escenes de la nova pel·lícula a Cardedeu

Obre la llibreria Octarina a Santa Maria de Palautordera

Circ Cric porta ‘L’últim somni’ de gira pel Priorat i Prades

El Grupo Atlántico prepara l’estrena del tercer restaurant a Granollers

LA PREGUNTA

Qui guanyarà el Mundial de futbol?

Els Bombers admeten que no poden protegir la urbanització del Farell, a Caldes, i concentraran les persones en lloc segur

Els Bombers alerten de "represes importants" en el foc que s'estén cap al Farell, a Caldes

Els Bombers descarten estabilitzar aquest dimarts el foc de Caldes i mantenen el confinament del Farell

Un ferit en una baralla entre 10 persones al carrer Girona de Granollers

La carretera de Granollers a Caldes i la C-59, tallades unes quatre hores

Un tractor hauria estat la causa de l’incendi que ha afectat Caldes

[MINUT A MINUT] La tercera etapa del Tour amb sortida des de Granollers i recorregut pel Vallès Oriental

L'incendi de Sentmenat avança cap al barri del Farell de Caldes

Desallotgen més de 300 persones del Càmping del Pasqualet de Caldes per l'incendi

El Grupo Atlántico prepara l’estrena del tercer restaurant a Granollers