La fotògrafa Lurdes R. Basolí i el pintor Jordi Pagès, tots dos de Granollers, fa un temps ni es coneixien. A partir d’una amiga comuna, però, finalment es van trobar i es van aliar per crear un projecte, amb el Montseny de fons, que ara ha pres forma d’exposició, “Des/Composició”, que l’Espai Tinta Invisible de Barcelona s’encarrega de mostrar des de la setmana passada. A la tardor, l’exposició arribarà a Granollers i es podrà veure al Museu de Ciències Naturals.
El projecte parteix d’unes fotografies en blanc i negre “molt potents”, en paraules de Pagès, sobre el Montseny, que Basolí havia disparat i exposat en la mostra “Signis” al Museu de Granollers ja fa uns anys. “En vam seleccionar una vintena per poder-les intervenir jo després”, explica Pagès, que es confessa un enamorat del Montseny, la seva muntanya de referència de sempre i que l’ha captivat ja des de petit.
“Jo m’he limitat a treballar sobre les 21 fotografies amb collage, tècnica mixta i aquarel·la.” També hi ha alguna cal·ligrafia de poemes del llibre Res és ara ni això (Edicions Terrícola, 2013), del poeta David Caño i alguns trossos de mapes antics del Montseny de l’Editorial Alpina. Caño, precisament, va participar en la inauguració de l’exposició que es va fer dijous de la setmana passada amb una lectura poètica, juntament amb Pol Pagès, que hi va posar la música amb la guitarra acústica.
El pintor reconeix que en un principi es va estar 10 dies sense fer res. “No gosava intervenir-les, estava com bloquejat, i em demanava si jo havia ‘d’embrutar’ pictòricament aquelles fotos”. Al final, però, i una mica per atzar va començar a fer-hi una ratlla, a enganxar-hi fotos i mapes.
“Vaig veure que la cosa ja començava a lligar, com la maionesa. Van ser tres setmanes de feina i ho vaig deixar enllestit”, comenta. Pagès destaca que totes les fotografies exposades són les originals. “El més important és oferir un discurs unitari respectant les fotografies i jo aportant la meva creativitat, que és el collage, la intervenció de les imatges.”
21 fotos en blanc i negre
En total s’exposen 21 fotografies en blanc i negre, de formats 45×30 cm i 60x40cm, totes fetes al Montseny. Les obres fotogràfiques han estat impreses amb tintes pingmentades Ultrachrome, damunt paper Hahnemühle Matt Fibre, de 200 grams.
A l’aliança granollerina d’aquest projecte artístic s’hi suma l’aportació del poeta i periodista granollerí Esteve Plantada, que signa el text de sala que acompanya l’exposició, i en què parla, entre altres coses, del “magnetisme extraordinari” que exerceix el Montseny entre els que en són veïns.
“Potser per això ha acabat unint dues mirades tan compactes i singulars com les de Basolí i Pagès. L’una, fotògrafa de dilatada trajectòria, precisa a l’hora de capturar una realitat sense edulcorants, enèrgicament poètica, capaç de sacsejar-nos i de trobar la força més il·luminadora de la imperfecció. L’altre, un artista que fa dialogar la imatge –el collage i la tècnica mixta, un minimalisme revelador– i el vers, les paraules, la poesia, els poetes. I que en captura l’essència i en fa un traç ple de noves lectures.”
Plantada creu que només era qüestió de temps que els dos unissin sinergies en un projecte. “Una exposició que surt, com no podia ser d’altra manera si Pagès hi és implicat, d’estirar el fil a uns versos. En aquest cas, de David Caño, que escrivia a Res no és ara ni això, publicat a Terrícola, una editorial amb seu a Granollers, ciutat no-res que és espectadora privilegiada de la força magnètica del massís: “Ens assecarem. / I ni les fotografies / –que reveles per certesa– / ens sobreviuran. / Tampoc el bromur d’un epitafi. / Poema que vius de records / en descomposició.”
