Manolo Veneroni: “Els meus alumnes busquen sentir-se bé, plaer, endorfina pura”

LA VOLTA AL VALLÈS EN 80 MONS Manolo Veneroni, de 46 anys, va nèixer a Cadis. A Algesires, va treballar rebent els inmigrants que travessen l’estret en pastera. Va arribar a Granollers per amor. Fa classes de ball a més de 200 alumnes a molts espais de la ciutat. Diu que “el respecte és l’eina fonamental de la vida”. Quan va arribar al Vallès Oriental? A Granollers, l’octubre del 2008. Fa gairebé una dècada. I com li ha anat? Bé, molt bé. M’agrada Granollers. És una ciutat que ja coneixia perquè la meva exparella és d’aquí. És una ciutat que té de tot. Menys mar! Ha, ha, ha! Al principi trobava a faltar respirar el mar. Però he estat molt ben acollit, he tingut molta sort. Em sento molt ditxós. Vostè va néixer... ...a Cadis. A Gades, la capital de l’Univers! I marxa a Granollers perquè... Era dels gaditans que deia: “Cadis és el millor del món”, “com Cadis no hi ha res”. I vaig venir per amor. Treballava a la Creu Roja, fent salvament marítim i atenció als immigrants. A Algesires feia de coordinador i venien voluntaris d’arreu d’Espanya. I va arribar un equip de Granollers, entre els quals, la que seria la meva dona. I això de les classes de flamenc? Ens va fallar un projecte educatiu amb menors a Barcelona. I vaig conèixer una persona important, la Mari, que balla a Canovelles, i em vaig reincorporar al ball a través d’ella. Vaig començar a l’Espai un juliol del 2011 amb 11 persones. Després l’Eurogimnàs, el Crack, el Casino, el Multiespai Louge Bar... Granollers, Mataró... I a hores d’ara tinc 200 alumnes. Tenim una família impressionant. Com es va acostar al flamenc? És que el sento molt. La meva mare cantava. I de petit, a casa, es vivia moltíssim el flamenc. I el carnaval, és clar. Un dia, a l’escola de la meva mentora, la Paca Briceño, em va dir: “Tu vindries a Itàlia tocant la pandereta?” Ha, ha, ha! Tenia tanta il·lusió tocant la pandereta que els dits em sagnaven. I partir d’allà vaig decidir que havia de ballar. A Cadis el flamenc es respira arreu. Cadis, Jerez i Sevilla són el triangle de les Bermudes. Mai de la vida pensava que m’hi podria dedicar professionalment. Qui m’ho havia de dir que a Catalunya retornaria a l’afició que vaig haver de deixar als 25 anys! La vida fa moltes voltes. Què sent quan balla flamenc? Com qualsevol altra cosa que se sent de debò: em fa sentir llibertat, passió. Quan sento una bulería, una soleà, una seguidilla... m’atrapa. No puc evitar-ho. I què busquen els seus alumnes a les seves classes de ball? Uns arriben perquè ho senten i uns altres per divertir-se. Hi ha de tot. Però crec que, al final, tots busquen sentir-se bé, plaer, endorfina pura. Sí, penso que busquen trobar-se bé, felicitat. Una cosa és la disciplina, l’art, i una altra cosa és la forma de transmetre-ho. I crec que la meva virtut, potser de les poques que tinc, és haver enganxat la gent. Em sembla que els ballarins han de reivindicar la seva masculinitat heterosexual a tothora. Li passa? I tant, que passa! Quan jo era xaval, érem molt pocs, els nens que apreníem a ballar. Estava mal vist el ball per a l’home. Era una cosa femenina. A la meva època, un nen que ballava era “maricón”. I els pares li deien: “Tu has de jugar al futbol, collons!” o “nen, ves a picar amb un pal a un arbre!”. Però hi ha un moment que hi ha homes que posen les coses al seu lloc: Gades, els Farruco, els Montoya, Paco de Lucía... Gràcies a Déu les coses canvien. La societat és masclista i el flamenc és (o era) masclista. Totes les cultures ancestrals són masclistes. I és complicat treure-les d’allà. M’agrada intentar que l’home s’apropi una mica al ball. Encara que molta gent es pensi que jo sóc gai. La meva parella actual també s’ho pensava! Però no m’importa gens. A l’expressió artística, l’ambigüitat és meravellosa. Al final, del que es tracta, és que hi hagi una absència absoluta de prejudicis. I això és llibertat. I m’agrada transmetre-ho al ball. [caption id="attachment_102274" align="alignnone" width="400"] Manolo Veneroni, professor granollerí de ball flamenc[/caption]

Manolo Veneroni: “Els meus alumnes busquen sentir-se bé, plaer, endorfina pura”

Roca Umbert impulsa Crea en Xarxa, un programa de creació escènica a Catalunya

La 12a edició del Microteatre de Granollers, en marxa

La Mostra Internacional de Titelles porta 15 companyies d’arreu a Molllet

Platea Mollet recull la programació estable al teatre Can Gomà de Mollet

LA PREGUNTA

El PP aconseguirà majoria absoluta a les eleccions d’Andalusia?

Obert judici oral a l’exalcaldessa i l’arquitecte municipal de Vilanova per prevaricació urbanística

Una forta pedregada emblanquina la calçada de la C-17 entre Aiguafreda i Tagamanent

Pere Vinyets: una vida al parc de bombers

[VÍDEO] L'equip estatal de natació artística estrena la nova piscina municipal de Granollers

L’Hotel Suís de Sant Celoni reobre amb nous gestors gairebé tres anys després de tancar

Detingut 'in fraganti' un home a Canovelles relacionat amb quatre robatoris de canonades de coure en edificis

Mor a 65 anys Lluís Ximeno, traumatòleg a l’Hospital de Sant Celoni durant 32 anys

Localitzen una plantació de 700 plantes de marihuana en un domicili a la Roca

Un guàrdia municipal de Gualba salva un home després d’una aturada cardíaca durant un incendi

Detingudes tres dones per furtar sis mòbils al mercat setmanal de Granollers