Volia estrenar sabates un dia especial i aquest dia ha arribat, perquè avui hem presentat 'Sal roja' a Sant Pere de Vilamajor, al meu poble

Dimecres, 6 de febrer de 2019 Migdia Ahir al vespre ens vam reunir el jurat del IV Concurs de relats Ricard Pujolràs, que organitza Indòmit Teatre, per decidir el guanyador i els finalistes d’enguany. No ha estat una tasca gens senzilla: n’hi havia molts i uns quants amb suficients mèrits per ser premiats. Vaig arribar a casa molt tard i encara sense sopar, però amb la consciència tranquil·la de pensar que ens hi havíem esmerçat tant com vam poder. Dijous, 7 de febrer de 2019 Vespre Escandalós és poc. És una indecència i una barbàrie que ahir l’arquebisbe de Tarragona, Jaume Pujol, fes les declaracions que va fer respecte a la pederàstia. Aquests dies, el tema està de rabiosa actualitat, després que hagin sortit a la llum les denúncies contra el rector de Constantí i la Canonja, i del rector de l’Arbeca i anteriorment rector de Cambrils i d’altres pobles. És indigne i d’una crueltat impressionant que, com a representant de l’Església, no només hagi tret importància a aquests fets, sinó que, a més, els hagi qualificat com “d’un mal moment”. Avui, davant del ple del Parlament, Jenn Diaz, diputada d’ERC i escriptora, ha fet un discurs que donava visibilitat al testimoni de diverses dones que han estat víctimes de violència masclista. I, amb un gest que l’honora i visiblement emocionada, s’ha sumat a elles, i ha confessat que també havia patit maltractaments físics i psicològics, i que n’era una supervivent. La reacció dels diputats no s’ha fet esperar: la majoria s’han posat drets ovacionant-la com a mostra de suport, llevat de la bancada de Cs, que ha continuat asseguda i sense aplaudir, descomptant dos dels seus diputats. I per si això no fos prou greu, la líder del seu partit, que no es trobava a l’hemicicle llavors, en acabar l’ha anat a abraçar, però casualitats de la vida, acompanyada d’una fotògrafa. No suporto la hipocresia i el cinisme. El masclisme m’exaspera, però quan les actituds masclistes venen per part de les dones encara em resulten més feridores. “Ai senyor, tanta roba i tan poc sabó!”, quanta feina resta per fer i amb els pocs mitjans amb què comptem per fer-la; i encara hem de sentir a desbarrar aquells que pugnen perquè es derogui la Llei de violència de gènere. Però accions valentes com la de Jenn Diaz ajuden a esquinçar la càpsula de silicona d’aquesta fingida i malaltissa normalitat. Ens calen moltes Jenns per avançar en la lluita pels drets de les dones. Dissabte, 9 de febrer de 2019 Nit M’encanten les coses vermelles, i el calçat vermell, en especial, m’apassiona. N’he tingut de tot tipus: ballarines; vambes de roba altes tipus Converse; sandàlies; botes de canya alta i taló... i les darreres, unes botes model FAQS de Laura Rosell. Me’n vaig enamorar el primer dia que les hi vaig veure posades. I els Reis d’Orient –els únics reis en els quals crec com a bona republicana– me’n van portar unes. I me les vaig guardar –val a dir que no ho faig mai, ho estreno tot al moment– escrupolosament dins la capsa fins avui. Volia estrenar-les un dia especial i aquest dia ha arribat, perquè avui hem presentat Sal roja a Sant Pere de Vilamajor, al meu poble. Tot ha anat rodó, hi havia molta gent; teníem una ponent de luxe, la Maria Carme Roca; no hi cabia ni una agulla... Només puc dir una cosa: és fantàstic sentir-se tan estimat a casa. Aquests darrers dies, el que més m’ha commogut ha estat veure en els ulls de tots ells –família, amics, veïns i coneguts– com s’alegraven de la meva felicitat. Això no té preu. Diumenge, 10 de febrer de 2019 Migdia He menjat panettone per esmorzar, perquè sí, perquè és diumenge i perquè m’agrada molt. I he engegat a dida la punyetera dieta de tota la setmana, perquè m’ho mereixo i punt. Demà ja menjaré altra vegada verdura a totes hores, serà dilluns. Avui és el dia de ressaca postpresentació. Haig de corregir i posar notes, la setmana vinent és avaluació a l’escola i tinc la feina a mig fer. I haig d’acabar de llegir les obres de teatre del primer Premi Dramatúrgia en Femení del Teatre Auditori de Llinars. Quan tinc tanta feina, que fins i tot penso que em costarà acabar-la, el secret és no mirar el final de la pujada, mantenir la vista a terra, situada en el present i no pensar en tot el que em queda per fer. I molt important, tenir una llista de feines pendents i així que les vaig acabant, donar-me el gust de poder tatxar-les.

Volia estrenar sabates un dia especial i aquest dia ha arribat, perquè avui hem presentat 'Sal roja' a Sant Pere de Vilamajor, al meu poble

M’apassionen les sabates vermelles, les fruites vermelles i les roses vermelles